Pedro Castilla  Cadis, Espanya

Cada revolució ha suposat un canvi brusc en els costums i mètodes socials, i alhora en el treball. La roda va substituir milers de braços que empenyien o estiraven blocs, o arbres. Amb l’arada va passar el mateix, ja no s’havien d’obrir solcs a mà; un sol animal amb arada feia la feina de cent persones. Amb el vapor, l’electricitat o la màquina, van venir nous excedents, que es van haver de dedicar a tasques noves. També van determinar canvis profunds i substancials en la societat.

      Recordo que fa prop de 40 anys, davant dels grans avenços tecnològics que s’estaven produint, presagiàvem un futur amb jornada laboral més reduïda, prou temps lliure per gaudir de la família, tenir cura de la nostra gent gran o practicar activitats culturals o esportives. Pensàvem amb la racionalitat connatural de qualsevol ésser humà que cregui en el benestar i felicitat de tota la societat mundial.

      Però l’elit econòmica mundial no pensava pas igual. Aquesta jet set empresarial i banquera, amb el suport dels seus acòlits polítics, s’apoderarien d’aquesta sucosa plusvàlua tecnològica per al seu propi benefici. D’aquí l’escandalosa desigualtat actual on, segons Intermón Oxfam, les vuit persones més adinerades del món acumulen el mateix capital que la meitat més pobre de la població mundial. O sigui, que 3.600 milions de persones. De bojos.

      Aquesta és la principal causa de la fam, de la desocupació i de la precarietat laboral actual. Però, l’esquizofrènica cobdícia d’aquesta elit i la malaltissa ànsia de poder dels seus acòlits, els impedeixen visualitzar el greu patiment que la seva desgabellada imposició econòmica i laboral està causant a la societat mundial i al planeta.

      Des de fa tres dècades el sistema capitalista i els processos de creixement i acumulació de capital no se centren en la producció, sinó que les finances se subordinen a la producció. Les formes predominants de fer diners i acumular capital se separen de l’economia real i es basen en l’especulació i en la "revenda de beneficis". I fins i tot de deutes. Tot això, a costa de l’especulació, l’exclusió i de la precarietat laboral. És la lògica capitalista del guany i l’acumulació.

      Tant la financiarització com la mercantilització de totes les formes de vida social i natural provoquen processos de polarització que concentren les riqueses i el poder cada vegada en menys mans. Cada vegada són més les persones i territoris que passen a ser exclosos, desposseïts i damnificats. Com deia Galeano: "En l’oceà del desempar, s’hi alcen les illes del privilegi". Tot, absolutament tot, la realitat, els altres i les altres, i fins i tot la pròpia natura es converteixen en instruments al servei del guany.

      Les contínues "crisis" que s’estan succeint, com a conseqüència d’un sistema econòmic irracional i que no ofereix solucions reals als problemes que planteja la humanitat, ni tan sols al preocupant canvi climàtic, estan essent aprofitades per anar derogant els drets laborals aconseguits, anar canviant el model productiu i anar anivellant a la baixa les condicions de treball i de remuneració a escala mundial, allò que encadena un aprofundiment de les desigualtats, que ha significat una recomposició important del capitalisme globalitzat el darrer decenni.

      D'altra banda, aquesta esfera de la polarització econòmica s’ha sostingut sobre la dominació, explotació i relegació social, cultural i física de les dones, "recurs gratuït i inesgotable".

      És necessari replantejar l’economia, el model productiu i les formes de treball des d’una perspectiva més ètica i digna. Una economia per a la vida, on se situïn les cures (educació, salut, gent gran, natura...) com a objectiu central de l’empleabilitat i entendre el treball com a recreació de la vida i de les relacions humanes.

      Aquesta nova Revolució Industrial, barreja de la Intel·ligència Artificial i dels Nano Robots, que bé podríem anomenar IA+NR, afectarà considerablement tots els sectors laborals i totes les feines, d’alt, mitjà i baix nivell.

      La IA avançarà en la seva capacitat de conèixer i d’encertar-corregir; la seva velocitat de processat és infinitament més gran que la de la reflexió humana. Els sil·logismes que emmagatzemen en els seus arxius són més senzills i breus; la miniaturització està trobant problemes de velocitat fotònica; s’inicia el procés quàntic; continua complint-se la llei de Moore, i s’incrementarà; es divulga i comparteix informació il·limitadament; "tot és al núvol" i l’accés és fàcil; no s’haurà de curar, s’arribarà a l’eugenèsia absoluta...

      Es pot soldar amb robots, es pot recol·lectar amb robots, es poden supervisar pacients amb robots, es pot construir amb robots. Tot és factible amb robots, i en allò que no són productius, la IA els donarà les facultats i potències necessàries. Aquí és on s’ha de meditar què es pretén amb tot això i, en conseqüència, que se’n farà de la humanitat.

      Es destruirà molta més ocupació de la que es generarà. Es parla que 800 milions de llocs de treball seran ocupats per robots d’aquí al 2030. És un camí irreversible, en aquest futur que cada vegada s’acosta més al present. Si la lògica capitalista continua en la seva dinàmica d’apoderar-se d’aquesta nova plusvàlua de la IA+NR, el món acabarà essent un caos.

      De moment, aquesta avançada que representa l’economia col·laborativa, liderada per empreses com Amazon, JustEat, Uber o Deliveroo, per exemple, apliquen unes condicions laborals que estan al llindar de l’esclavitud. En un món on l’ocupació s’està convertint en un bé escàs, a qualsevol persona desocupada se li presenta la disjuntiva d’acollir-se a una feina de subsistència o continuar a l’atur. És el cas dels anomenats "peons de la gig economy" (economia dels petits encàrrecs). Aquestes grans empreses, aprofitant la gran demanda laboral i aplicant el capitalisme més salvatge, exigeixen que els seus empleats es donin d’alta com a autònoms, aportin el seu mitjà de locomoció i disposin d’un horari flexible en temps, hores i dies. Qualsevol dret laboral brilla per la seva absència.

      Aquestes noves formes de relacions laborals o model productiu ens fan conjecturar que, les grans empreses, no només no estan disposades a "repartir els beneficis" d’aquesta nova plusvàlua, en forma de drets laborals i sous dignes, sinó que, a més, intentaran disposar d’una plantilla de treballadors a disposició plena de l’empresa, temorosos de perdre el seu lloc de treball per una certa "manca de zel" i sotmesos a les arbitràries directrius que li marqui l’intermediari de la patronal. Una "patronal" que se situa a l’Olimp econòmic i ningú coneix.

      L’activitat tecnològica influeix poderosament en el progrés social i econòmic, però si no s’orienta d’una manera adequada, pot afavorir el consumisme sense resoldre els problemes essencials dels més necessitats i sense ajudar a l’ús sostenible del medi ambient. 

      Sabem que la tecnologia pot servir, fins i tot, per protegir la natura i per evitar les creixents necessitats que provoquen l’esgotament o la degradació dels recursos materials i energètics del planeta; però també preocupa que, com demostren els fets, s’utilitzi per a benefici d’uns pocs i en detriment del planeta. Per tal que la tècnica humanitzi, és imprescindible que racionalitzi les seves forces, administri els seus recursos, economitzi les seves energies i aprofiti les seves potencialitats.

      Actualment, la tecnologia és un cavall desbocat que, en la seva esbojarrada cursa envers l’abisme, està trepitjant i arrasant fecunds senders de la humanitat i arraconant valors ètics, socials, laborals i mediambientals. S’ha de valorar positivament el desenvolupament de la tècnica, però a condició que no s’accepti d’una forma absoluta i acrítica que ignori o anul·li la possibilitat que la voluntat humana digui NO al seu creixement incontrolat, com si aquest constituís l’objectiu últim de totes les activitats a investigar i la via segura per al creixement social i per al domini del món. La màquina no és la fi és el mitjà. 

      No només és necessari conjugar l’enginyeria científica amb les humanitats, avui divorciades; també és imprescindible harmonitzar-la amb la sociologia, l’ètica, l’antropologia, la política i la lògica, per elaborar un pla de respostes i solucions a la societat. Per això, i com a premisses, s’ha d’avantposar la llibertat, la salut, el benestar i la seguretat de les persones, així com la preservació del medi i –només després d’això– encomanar i facultar la IA+NR a ajudar els éssers humans en la seva existència.