Nidia Arrobo Rodas
Directora Executiva de la Fundació Poble Indi de l'Equador, Llevo. l'Equador.

La societat està sotmesa a continus canvis, està en permanent transformació, i això és normal i fins i tot necessari, perquè les societats com les cultures no són estàtiques. No obstant això vivim un època de globalització neoliberal en la qual les comunicacions i els intercanvis culturals són cada vegada més accelerats; actualment  assistim a canvis veloços ,i fins i tot frenètics, en les cultures i en les societats. Aleshores cal preguntar-se cap a on anem? Es parla de l'adveniment d'una Nova Societat. Però de quina nova societat parlem?
Estem immersos en el sistema capitalista que es basa en una ideologia i en una visió del món; sistema pervers, depredador, corrupte i corruptor que es regeix per les lleis del mercat el motor del qual és l'acumulació, la set de plusvàlua. Això en una era en la qual la robòtica va prenent  posicions i els processos tecnològics en tots els ordres es desenvolupen vertiginosament. El sistema tot ho converteix en mercaderia i imposa la competència en tots els ordres de la vida. Es generalitzen la omnidigitalización, els transgènics, la telemàtica i les modificacions genètiques, amb imprevisibles resultats i conseqüències. Amb raó François Houtart sosté “el capitalisme no és solament un sistema econòmic, sinó sobretot una relació social que sotmet als éssers humans i a la naturalesa a la lògica de l'acumulació”.
En aquest context se'ns parla que anem cap al transhumanisme, cap a la metamorfosi de la condició humana mitjançant l'aplicació de la tecnologia per a aconseguir l'alteració de la ment i el cos, per a així aconseguir l'ésser posthumà. La revolució 4.0 és l'aposta actual en la cerca del “ser superior”. Aquesta cerca es troba present en la humanitat des del mateix gènesi, quan el relat bíblic expressa “… el dia en què mengin d'ell seran oberts els vostres ulls i seran com a déus”. 
La història humana està prenyada de cerques per aconseguir la plenitud, el ser superior, la immortalitat. En l'actualitat en aquesta cerca es posa èmfasi a aconseguir-ho mitjançant el desenvolupament i fabricació de tecnologies que -com sosté Bostrom- millorin les capacitats humanes, tant a nivell físic com psicològic o intel·lectual, la qual cosa, si fos accessible per a tota la humanitat seria lloable. No ostant això, la pregunta en l'actualitat és cap a quin “ser superior” apuntem? Quant ens hem equivocat com a HUMANITAT en la cerca de la supremacia de l'Ésser humà (antropocentrisme) i de la puresa de l'anomenada raça superior que ha implicat guerres, holocaustos i genocidis.
Les tecnologies punteres avancen, però sabem que responen als interessos del gran capital i estan adreçades a les seves finalitats. A nosaltres, al Sud Global, ens arriba l'obsolescència que malgrat tenir grans desfasaments ocasiona profunds canvis i mutacions en les societats i en les cultures. Només en la branca de la telefonia cel·lular, constatem astorats, com en els llocs més llunyans i recòndits, erms, altiplans i selves de nostra Abya–Yala es va imposant en gran quantitat d'espais i realitats humanes l'ús creixent i fins a indiscriminat de tecnologies que ocasionen d'una banda grans danys ecològics, i que per una altra captiven i fins creen addicció. Així, la generalització de l'ús i abús de les xarxes socials mitjançant la telefonia cel·lular copa la vida sobretot dels joves i adolescents, que finalment es veuen atrapats i s'alienen, trastoquen valors i principis culturals, s'aïllen, viuen en el submon de l'individualisme i el consumisme i acaben amb les relacions afectives personals. Un gran triomf del sistema. Tot això és contradictori perquè d'altra banda, la necessitat de comunicació és imperiosa.

Entenem que el desenvolupament científic i tecnològic adreçat per a aconseguir el bé comú de la humanitat és urgent i necessari: quants milions de germans en el món moren de set, de fam, de malalties curables, sobreviuen sumits en una infamant misèria i van inexorablement cap a a la mort… És més: “Mai abans ha tingut la humanitat tants mitjans materials i coneixements científics, i mai abans tants éssers humans han sofert fam i misèria” (Houtart, 2005). Paral·lelament constatem amb dolor com es va degradant la nostra “Casa Comuna” que enfront de la devastació sistemàtica gemega amb dolors de part esperant el seu alliberament.  Però per a Jesús, Déu és estimar fins a donar la vida, és fer-se serf dels més empobrits, és el lliurament total en plenitud.

“Somni en la possibilitat d'una Societat Nova”, deia Taita Proaño, profeta de Abya-Yala i Bisbe dels Indis, i és que des del seu coherent testimoniatge cristià i el seu coneixement profund i vivencial amb les cultures mil·lenàries, concloïa que el sistema capitalista havia d'acabar per a donar pas a un altre, en el qual els valors humans i els del Regne -que estan molt més vius en les cultures ancestrals-  siguin els que regulin la nova convivència social. El Papa Francesc afirma que  aquest sistema “no s'aguanta” i produeix cada vegada més i més víctimes, i més irreversibles i severs danys ecològics.

Ens urgeix construir una Societat Nova. Societat que ha d'anar més enllà del transhumanisme, que necessàriament ha de ser postcapitalista i ha de respondre a nous paradigmes, un dels quals és l'ecològic perquè és el nucli de l'alternativa per a articular l'anhelada emancipació en el segle XXI.

Enfront de la “mundialització actual que significa la utilització irracional dels recursos naturals”, cal oposar el concepte dels “béns comuns de la humanitat”. Es tracta de passar de l'explotació (concepte capitalista), al respecte de la terra com a font de tota vida física, cultural i espiritual, i fomentar una perspectiva holística i simbiòtica per a aconseguir que les relacions entre els homes, la societat i el planeta integrin les dimensions material i espiritual “L'ésser humà és un: la seva espiritualitat pressuposa la matèria, i la seva materialitat no té sentit sense l'esperit.” (Houtart).

La cosmovisió de les nacions originàries conté el germen de la nova societat, perquè manté tant la dimensió holística com la relació simbiòtica amb la Pachamama, construeix des de la comunitat relacionis de reciprocitat i fraternitat universal i es basa en el compartir i no en l'acumulació. Actualment aquesta cosmovisió és compartida amb altres subjectes socials i junts van construint un nou subjecte, històric plural i global, procés en el qual es dóna la convergència de lluites i resistències.

Per a avançar amb una ètica alliberadora en la construcció de nous paradigmes François Houtart proposa algunes tasques: deslegitimar el capitalisme; globalitzar i fer convergir les resistències al neoliberalisme i reconstruir l'esperança. El nou paradigma en construcció pot dir-se Sumak Kawsay, Sumaq Qamaña, Bé Comú de la Humanitat, Regne de Déu, Socialisme o Postcapitalisme. Aquest ha de redefinir les relacions amb la naturalesa: passar de l'agressió al respecte perquè la naturalesa és font de vida; privilegiar el valor d'ús sobre el valor de canvi; radicalitzar la democràcia en les institucions i en les relacions socials, i activar la interculturalitat.
Aquest nou paradigma implica també per als cristians la construcció de “l'home nou”. Necessitem, despullar-nos de l'home vell, egòlatra i esclau de l'egoisme per a revestir-nos d'Humanitat Nova, que viu la vida de l'amor, la fraternitat-sororidad, la solidaritat, la “caritat, alegria, pau, comprensió dels altres, generositat, bondat, fidelitat i domini de si mateix” (Ef. 4, 22-32).  Tenim el repte de créixer en consciència personal, social, humanitària i ecològica.