1994-2003:
Dècada dels pobles indígenes
Declaració de B’okob (Chimaltenango)

---

A B’okob’ (Chimaltenango), territori dels maies kaqchikeles en el martiritzat i heroic poble de Iximuleew (Guatemala), avui dia sota un estat d’emergència, vam celebrar la Primera Cimera mundial dels Pobles Indígenes, del 24 al 28 de maig, amb representants vinguts dels quatre cantons del món, atenent la convocatòria de la germana Rigoberta Menchú, Premi Nobel de la Pau i Ambaixadora de Bona voluntat de l’Any internacional dels Pobles indígenes, en representació del Secretari general de les Nacions Unides.

Durant aquesta Primera Cimera van unir les nostres paraules, pensaments, projectes i accions a favor de la vida i la pau al món.

Analitzant la situació actual, constatem que vivim sota els signes de la mort, com ara: l’enduriment de la manifestació humana més irracional i perversa: el racisme; la destrucció ambiental que amenaça el futur del planeta, l’opulència que es fa amb la misèria, la recerca de la fortuna fàcil que no es detura davant de res i s’acarnissa amb els més dèbils, tal com ho testifica el tràfic de nens; resumint: som davant d’un desordre mundial que es tradueix en una crisi global i sense precedents.

A les portes del segle XXI, veiem amb preocupació la sistemàtica violació dels drets dels pobles indígenes, l’increment de la violència contra les dones i nens indígenes, les exclusions en la presa de decisions polítiques, la discriminació i les diferents formes d’explotació que mantenen els estats i les corporacions multinacionals damunt els nostres pobles.

Davant d’aquest panorama fosc, les cultures mil.lenàries que encarnen els nostres pobles emergeixen com una veu d’esperança d’un futur més equilibrat i just, tal com ho han demostrat a través de la història.

Volem recuperar la salut de la mare terra, i restablir les relacions igualitàries, de respecte mutu i de solidaritat entre les persones, els pobles i les diferents nacions del món.

Malgrat els avenços que han tingut, els últims anys, la veu i les demandes dels pobles indígenes, encara és notable la desigualtat amb la qual s’aborden els seus problemes, tant en l’àmbit nacional com internacional. Com a resultat d’aquesta situació, les Nacions Unides han establert diversos instruments per promoure els drets específics dels pobles indígenes. Tanmateix, hi ha diversos estats que encara no els han ratificat i altres que ho han fet només formalment. És a dir que no s’ha aconseguit superar la marginació dels indígenes.

Considerant aquesta situació, la Primera Cimera de Pobles Indígenes resol:

 

1) Establir la Dècada dels Pobles Indígenes de 1994 a 2003, i exhorta les Nacions Unides a reconèixer-la.

2) Reafirmar el dret dels Pobles indígenes al desenvolupament polític, econòmic, social i cultural, basat en la plena participació en la presa de decisions i en l’autodeterminació.

3) Exhortar els governs a que ratifiquin tots els instruments internacionals que promouen el respecte als drets indígenes.

4) Propiciar la realització de cimeres nacionals de pobles indígenes amb l’objectiu d’enfortir la unitat i les lluites dels Pobles indígenes.

5) Integrar l’Alt Comissionat dels Pobles indígenes amb l’objectiu de vigilar el respecte dels drets dels pobles indígenes.

6) El 10 de desembre de cada any Dia internacional dels Pobles indígenes del món.

Fer una crida a les Nacions Unides a ratificar, incloure i recolzar aquesta Declaració.

La Dècada Internacional dels Pobles indígenes es proposa:

1) Sensibilitzar la humanitat al voltant de la realitat i perspectives dels pobles indígenes, desenvolupant campanyes d’educació dirigides tant al conjunt de la societat, com als mateixos pobles indígenes per tal d’afirmar la seva identitat i drets.

2) Exigir a les Nacions Unides que aprovi la Declaració Universal dels Drets dels Pobles Indígenes, i la respectiva ratificació i implementació de part dels estats.

3) Sol.licitar a les Nacions Unides la continuïtat i enfortiment del Grup de Treball sobre Poblacions indígenes, com a comissió permanent per vigilar i assegurar el compliment dels drets assenyalats en l’esmentada declaració.

4) Instar les Nacions Unides, governs i agències multilaterals que garanteixin i assegurin l’accés i participació dels delegats dels pobles indígenes en les instàncies que prenen les decisions.

5) Propiciar la realització d’una campanya mundial contra el racisme creixent.

6) Alenar l’enfortiment i l’intercanvi de comunicació i informació entre els Pobles indígenes.

7) Desenvolupar sistemes més efectius de comunicació i informació entre els Pobles indígenes.

8) Propiciar el desenvolupament humà dels Pobles indígenes.

9) Impulsar la formulació i aprovació d’una convenció per a l’eliminació de la discriminació contra els Pobles indígenes.

Considerem que aquesta Dècada no és només dels Pobles indígenes, sinó que constitueix un esforç orientat a buscar alternatives als problemes que enfronta el conjunt de sectors socials políticament marginats, econòmicament explotats i culturalment discriminats i colonitzats.

Les nostres aportacions per a la construcció d’un nou model de societat han de ser complementats amb el recolçament i solidaritat de la societat, els estats nacionals i els diferents organismes internacionals, amb el propòsit d’aconseguir l’establiment de noves relacions en un marc de convivència plurilíngüe i multiètnica.

Germans/germanes: des de la terra dels caps maies Kahih’ Imox i B’elejah’ K’at, amb la fortalesa, l’heroisme i saviesa dels que ens van precedir, els fem una crida per seguir consolidant la nostra unitat. Que la nostra lluita i energia s’orienti, d’ara endavant, a la formulació i realització d’accions que asseguren el desenvolupament i el futur dels nostres pobles.

B’okoh (Chimaltenango), 27 de maig de 1993.