Agenda Llatinoamericana 

            La darrera edició de la nostra Agenda advertia d’una alerta mundial de «tsunami» tecnològic: la revolució del 4.0. Amb això va encertar en els impactes anunciats que comencem a experimentar de manera imprevista en el període de confinament a causa del nou coronavirus: la implementació tecnològica en l’àmbit del treball, l’ocupació, l’ensenyament, la cultura i els valors. I va confirmar el rol protagonista d’internet i les xarxes socials com a instruments que van facilitar la propagació de «postveritats» per part d’organismes internacionals, governs, polítics, grups empresarials i mitjans de comunicació, entre molts d’altres.

            La nostra Agenda, com va afirmar Pere Casaldàliga en l’edició de 2007, ha tingut la gosadia d’abordar temes veritablement mundials. En efecte, el projecte de l’Agenda Llatinoamericana iniciat conjuntament amb José María Vigil el 1992 té la vocació de ser una eina de reflexió entorn de temes polítics i socials des d’una òptica constructiva i crítica compromesa amb les grans causes i des de la identitat Llatinoamericana. Reflexions que no només aborden problemàtiques de la Pàtria Gran sinó també de la Pàtria Mundial i que afecten la humanitat a escala global: la pau, la democràcia, el gènere, l’ecologia, les migracions, les cultures i el diàleg, la globalització i el capitalisme, la tecnologia, la política, la religió, el somni d’un altre món, comunicació i democràcia possibles.

            Pere i José María, gràcies! Us agraïm que hagueu fet créixer el projecte de l’Agenda cada any durant 29 edicions i així hagueu contribuït en la formació alliberadora dels nostres pobles. Dones i homes que hem crescut amb aquesta eina alliberadora, hem après de manera sentida allò que, parafrasejant Ellacuría, podria resumir el compromís envers la Pàtria Gran: carregar la realitat i lluitar per llançar-la en una altra direcció.

            Prenent el relleu del timó, seguim en la línia i l’esperit d’exercir una esperança activa, i continuem abordant temes mundials a la nostra Agenda: el punt de no retorn.

            La pandèmia del COVID-19 ha vinculat inexorablement aquest tema amb el de l’edició anterior. D’una banda, des de diferents perspectives, s’insisteix en què la pandèmia del coronavirus ha mostrat els aspectes tant positius com negatius de la revolució tecnològica. El distanciament físic va obligar les persones, institucions i empreses a sotmetre’s a grans transformacions en la vida quotidiana considerada «normal». El confinament va fer visible l’accelerament de la digitalització, el teletreball, l’educació en línia, l’ús de la robòtica, el control sanitari mitjançant dades en línia, sobretot en els països més desenvolupats. I va deixar en evidència les desigualtats a les quals s’enfronten els col·lectius històricament marginats en aquests països i l’agudització de la precarietat en l’accés als avantatges de la tecnologia dels països en desenvolupament.

            D’una altra banda, va treure a la llum la relació entre el canvi climàtic i l’aparició de nous virus com una de les conseqüències de l’escalfament global, la pèrdua de la biodiversitat que ja havia estat assenyalada per la comunitat científica. La humanitat s’està enfrontant a la perillositat que suposa la implementació de la revolució tecnològica sense que hi hagi marcs ètics que la limitin i a les conseqüències del punt de no retorn que el model de vida considerat «normal» està conduint.

            L’Encíclica «Laudato si», en el quart capítol titulat «ecologia integral», assenyala que el problema ecològic està relacionat amb altres d’actuals. Per tant, s’han d’abordar d’una manera conjunta: l’ecologia ambiental, econòmica i social. En ella, el Papa suggereix la inclusió d’una pràctica d’ecologia cultural, que eviti la imposició d’un «estil hegemònic de vida lligat a una manera de producció».

            Aquesta edició de l’Agenda s’endinsa en els aspectes del canvi climàtic enmig d’aquest escenari tan desolador, al·ludint a la responsabilitat i urgència de frenar el punt de no retorn. Malgrat que estem al llindar de l’abisme, ens fa una crida urgent, qüestionadora i propositiva per frenar aquesta amenaça encara pitjor que les del coronavirus i el tsunami tecnològic.

            És tard, però és la nostra hora, al·ludeix el poema d’en Pere Casaldàliga que hi ha escrit a la contraportada. I, sens dubte, la pandèmia que vivim marca un abans i un després en la història de la nostra era; no només per les seves conseqüències en la salut pública mundial, sinó també pel context capitalista en què es desenvolupa i les causes que van provocar-la. Per tant, no podem consentir la continuïtat d’un model econòmic que utilitza les persones i la natura com a mercaderia. La natura ens recorda que anem tard i malament. Continuant amb el consum actual, li traiem a la terra allò que ja no pot donar ni reemplaçar. A aquesta agressió, hi respon amb fenòmens extrems: sequeres, inundacions, desglaços que produeixen l’augment dels oceans; afectació de poblacions costaneres.

            La crisi global sanitària és només una advertència per mostrar la urgència de prendre’s seriosament l’adopció de mesures per frenar el canvi climàtic. No en va s’afirma que l’escalfament global és una manera parcial d’anomenar l’amenaça de l’arribada del no retorn. La pandèmia es resoldrà, més aviat o més tard; l’escalfament global és una amenaça molt més gran, pel seu possible punt de no retorn, que cada vegada tenim més a prop.

            Si no ho resolem, estarem condemnats: Serà el 2021 un temps de reconstrucció? Serà un moment de confrontació? Serà un temps de resistència? O serà tot això? El que sabem és que serà necessari comprendre els signes concrets de les conseqüències d’aquest moment especial, per poder dibuixar el que ens espera d’ara en endavant i actuar en conseqüència.

            L’Agenda Llatinoamericana Mundial 2021 ha de ser una eina per organitzar, capacitar i mobilitzar persones i organitzacions. Precisament, en temps d’incertesa per la crisi desencadenada pel coronavirus, no podem perdre l’oportunitat d’aprendre el que aquesta crisi ens va obligar a viure: és possible frenar i canviar la forma a la que se’ns ha condicionat viure, en què considerem «normal allò de sempre» i de la qual, a més, ens han fet creure que no es pot canviar. La idea de normalitat que se suposa que «hem perdut» en la crisi, està condicionada pel model capitalista que en el seu afany d’acumulació de riqueses econòmiques destrueix totes les formes de vida del planeta que permeten la nostra supervivència com a espècie.

            Els successos obligats als quals va sotmetre’s el planeta forçat per la malaltia global, ens ha demostrat que no és impossible fer un altre món possible. La natura es recupera si la manera de producció capitalista hegemònica s’atura. Per aquesta raó, la nostra Agenda 2021 llança un missatge d’esperança concret: fortalesa i coratge per crear, des d’allò quotidià, una pràctica ecològica de la vida en allò individual i col·lectiu que obligui els estats i empreses a canviar de rumb.

            Insistim-hi conjuntament i serà matinada.

            Sororalment-fraternalment.

Agenda Llatinoamericana

Ús pedagògic de l’Agenda

            L’Agenda és una eina pedagògica. A més d’usos personals, està pensada com a instrument per a comunicadors, educadors populars, agents de pastoral, animadors de grups, militants... Els textos poden transcriure’s en butlletins d’associacions o revistes locals.     

Ecumenisme

            L’Agenda és aconfessional i sobretot macroecumènica: s’emmarca en aquest món de referències, creences, valors i utopies comunes als pobles i persones de bona voluntat, que els cristians anomenem «Regne» –la Utopia de Jesús, però que compartim en una recerca fraterna i humilment servicial.

Una obra no lucrativa

            L’Agenda és una iniciativa no lucrativa, que va néixer i va desenvolupar-se sense l’ajuda de cap agència. Les entitats que l’editen destinen els beneficis als seus objectius de servei popular o de solidaritat.

Una Agenda col·lectiva...

            Aquesta és una obra col·lectiva. Deu la seva existència i el seu manteniment a una xarxa de persones i entitats entusiastes, comunicades en xarxa. Per això ha recorregut aquest camí i és avui el que és: una «obra col·lectiva, un patrimoni comunitari, un anuari antològic de la memòria, l’esperança del Continent espiritual...».