25 de novembre
dia contra la violència a la Dona

---

L'elecció del dia 25 de novembre com a data internacional de la lluita contra la violència contra la dona fou un acord que varen prendre les dones que es reuniren per al I Encontre Feminista Llatinoamericà i del Carib que es dugué a terme a Bogotà, el 1981, acceptant així la sol•licitud de la delegació de la República Dominicana que proposava que d'aquesta manera es retés homenatge a les germanes Mirabal: Minerva, Patria i María Teresa.

Elles són un exemple vivent del tipus de dona compromesa amb les lluites del seu poble. Varen caure per la violència del règim de Trujillo, que durant 30 anys ha mantingut el poble dominicà en el retard, la ignorància i el caos. El 1960, el poble dominicà, descontent i fart d'una dictadura tan llarga, constantment feia lluites al carrer contra les forces militars repressives que sostenien el dictador.

Les germanes Mirabal nasqueren a la Secció de Ojo de Agua, província de Salcedo, República Dominicana. Les condicions de vida que hi havia al país i en la zona on vivien, a conseqüència del domini dels EUA i el retard de les relacions de producció determinaren la seva sensibilitat davant dels aguts problemes socials.

La participació activa de les germanes Mirabal en la lluita contra Trujillo els valgué la fama de revolucionaries. Motiu més que suficient perquè en una ocasió Trujillo manifestés davant d'un grup de persones que els seus dos únics problemes eren les germanes Mirabal i l'Església.

Patria Mirabal

La germana gran, fou testimoni de nombroses injustícies que es cometien al seu país, es casà molt jove amb Pedro González Cruz, amb qui tingué tres fills. Casa seva va servir de refugi i punt de referència en la coordinació i organització del Moviment 14 de Junio. Descobert el moviment, els dirigents i la major part dels membres són empresonats, entre ells el seu marit i el seu fill de 12 anys. Casa seva fou arrasada per la fúria trujillista i els seus béns expropiats. La seva mort fou horrenda.

Minerva Mirabal

Amb 22 anys i per haver rebutjat les pretensions amoroses del dictador, és detinguda i empresonada. En la plenitud de la maduresa política, Minerva fou també una de les organitzadores del Moviment 14 de Junio. El 1955 es casa amb Manolo Tavarez Justo, amb qui té dos fills. Minerva, representant de les idees polítiques més avançades del seu temps, constitueix una referència històrica per als pobles que constantment lluiten per la llibertat. Va tenir una mort cruel.

María Teresa Mirabal

La més jove de les tres. L'ambient d'activitats revolucionaries i antitrujillistes que l'envoltava i la seva profunda sensibilitat social la porten a col•laborar activament en el moviment 14 de Junio. Víctima de la repressió, fou empresonada diverses vegades. María Teresa es caracteritzà per la fermesa i la dignitat en els interrogatoris davant els homes del Servei d’”Intel•ligència'' Militar, SIM, La seva mort commocionà tot el país.

Què ocorregué aquell 25 de novembre de 1960?

Patria i Minerva anaven a visitar els seus esposos a la presó, acompanyades de María Teresa. En un lloc solitari del camí foren interceptades per agents del SIM. Conduïdes a un canyar pròxim, foren objecte de les més cruels tortures abans de cometre el que s'ha considerat el crim més horripilant de la història dominicana. Cobertes de sang, destrossades a cops, estrangulades, foren posades novament en el vehicle amb que viatjaven i llençades al precipici, amb la finalitat de simular un accident.

L'assassinat de les germanes Mirabal produí un gran sentiment de dolor a tot el país, I va servir, a més, per enfortir l'esperit patriòtic d'un poble desitjós d'establir un govern democràtic que garantís el respecte a la dignitat humana. La memòria d'aquestes valentes germanes, màrtirs, que arriscaren la seva vida i la donaren efectivament per Causa de la Dona, ens omple d'esperança i ens dóna força per seguir lluitant per una societat no masclista, igualitària, on homes i dones puguem viure en fraternitat.

8 de març:

dia internacional de la Dona

La celebració del 8 de març com a "Dia Internacional de la Dona" representa almenys vuit dècades de lluita per la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament.

La historia es remunta a la Casa del Poble a Copenhague (Dinamarca), on el 1910 es proclama jornada internacional. A instàncies de Clara Zetkin, membre del Sindicat Internacional d'Obreres de la Confecció, en la Segona Conferencia Internacional de Dones Socialistes, s'aprova una resolució en que es proposava que se celebrés cada any un Dia de la Dona en honor al moviment a favor dels drets de la dona.

La resolució, aprovada per més de 100 delegats de 17 països, fou el resultat de la lluita que fins aleshores havien conduït diverses generacions de dones. Des de llavors aquesta data s'ha convertit en un dia en què totes les dones del món lluiten pel seus drets.

Dins d'aquesta lluita cal destacar les obreres de la indústria tèxtil i de la confecció, que el 8 de mar9 de 1857 es manifestaren pels carrers de Nova York, exigint el dret al treball i unes condicions laborables més humanes: més de 100 obreres prengueren la fàbrica on treballaven per exigir 10 hores de treball, en lloc de 16, a més de protestar pels salaris baixos, les condicions d'insalubritat i els abusos dels patrons. La lluita dura 13 setmanes, sota la proclama: "Estem en vaga, per un tracte humà". Com a resposta, els patrons decidiren nombrosos acomiadaments, cremaren la fàbrica i les obreres dins.

Un altre fet important en aquesta lluita fou el 1908 a Nova York, on 20.000 obreres tèxtils (la majoria immigrants) s'organitzen en una vaga general que s'anomena mundialment "el gran aixecament". Suportaren fam, fred, cops i presó fins a guanyar canvis en les seves condicions de treball i, a més, trencaren amb la idea que ni les dones ni els immigrants tenien capacitat d' organitzar-se. I també foren aquestes dones que de mostraren, per primer cop als EUA l'efectivitat d'una vaga general.

Què hi podem fer?

Serà important aprofitar ambdues jornades per fer consciència col•lectiva sobre la Causa de la dona i l'actual situació de prostració. Són moltes les iniciatives que es poden prendre:

- fer conèixer l'origen d'aquestes dates;

- buscar en la historia universal i en la historia del nostre poble la presencia de la dona, com també l'absència, i reflexionar sobre aquests fets. Rescatar els noms i les biografies de les dones llatinoamericanes i del nostre poble que considerem més exemplars; -

- detectar situacions considerades «normals» pel costum, en que descobrim una clara violència i/o discriminació de la dona;

- examinar el «model de dona» que s’està transmetent en l'educació, en els medis de comunicació, en la predicació religiosa, en el nostre imaginari social... en el nostre lloc concretament; analitzar-lo críticament; organitzar algun debat en el nostre grup o comunitat, o obert al públic;

- fer un elenc de caràcters del «perfil de la dona ideal» llatinoamericana, la que necessitem avui en el nostre Continent i en aquesta hora: com podria conjugar la dona els seus diversos papers d'esposa, mare, mestressa de casa, treballadora, professional, militant?.. O hi ha algun paper que se li pugui imposar?

- donar la paraula expressament a la dona: que un grup de dones analitzin la situació de la dona en el propi lloc i presentin públicament un informe, una anàlisi de les seves causes i conclusions, com a punt de partida per a un debat;

- prendre consciència de la situació de la dona en les diverses Esglésies: igualtat de drets, possibilitat de participació, capacitat per al sacerdoci, predicació, treballs humils...

- reflexionar i fer reflexionar els altres sobre la relació que té la Causa de la dona amb els valors fonamentals de la pròpia religió i de la pròpia societat.

La Causa de la Dona forma part integral de la Causa d'un Món Nou, de la Causa de la Justícia, de l'Opció pels pobres i, per als cristians, de la Causa de Jesús, el que ell anomenava el Regne de Déu, que constituïa el centre de la seva predicació.