Martha Zein

Narradora, https://marthazein.com

Un de cada quatre adolescents accedeix a la pornografia a través d’internet. L’edat a què arriben a establir-hi el primer contacte són els vuit anys. El 62,4% dels nois i el 25,3% de les noies ho fan per masturbar-se, el 40% per curiositat i el 25,4% per aprendre sobre sexe. L’imaginari sexual dels adolescents no es construeix pas a l’escola o a la família, quan tenen dubtes la majoria continua recorrent a les seves amistats (72,8%) i el 69,1% a internet. Aquestes xifres, 1: defineixen el comportament dels pornonadius, concepte que vam concebre a l’assaig "Lo que esconde el agujero. El porno en tiempos obscenos", 2: per descriure la generació de joves que accedeixen al porno abans de tenir les seves primeres relacions sexoafectives.

       Només hem de recordar com ens fascinaven els secrets del món adult per entendre per què els nostres fills/es acudeixen al porno. Totes hem tingut alguna vegada dotze anys. Vam ser adolescents, ser adult era el nostre destí més immediat i, encara que detestéssim els nostres progenitors, sabíem que el cos ens estava duent involuntàriament vers aquella riba. És cert que intuíem que els nostres pares no aconseguien tenir la darrera paraula sobre el sexe, el desig, la violència, allò prohibit, els tabús i per això, perquè sospitàvem de la seva versió, cercàvem els nostres propis camins. Les emocions fortes ens fascinaven tant com ens continua atraient entreveure el nostre futur. I a més hi havia les nostres relacions, allò més important eren les persones que ens donaven o ens negaven un lloc a l’entorn, en aquella selva anomenada vida. Sempre han existit els ritus d’iniciació, els nostre inconscient els demana a crits. Entenc que les persones de dotze anys s’aboquin a l’ordinador, cerquin a Google la paraula porno i, després de pitjar el botó, quedin magnetitzades: allà apareix una part del secret. Comprenc que tant els faci si és ficció o realitat perquè una vagina és una vagina i un penis és un penis i allà són els protagonistes i més enllà de si els seus jocs són reals o no, els que apareixen a la pantalla creixen, s’encongeixen, fabriquen fluxos, generen emocions i, el que és més important: creen noves formes de relació. En aquella finestra virtual hi ha representada l’ombra del poder que els espera; entendre com s’exerceix de forma coercitiva, com s’imposa el domini i com se’n fuig, atura el pas i l’alè.

       Per això no em pregunto per què veuen porno sinó per què no apaguen l’ordinador. Per què no miren als ulls de les dones que apareixen a la pel·lícula? Les noies del porno no riuen. Com menys edat té un ésser humà més obert està a percebre la comunicació no verbal. On ha quedat l’empatia de les i els nostres adolescents? Per què no són capaços d’identificar-se amb l’estat d’ànim de la pornostar?

       Tinc una resposta possible: perquè arriben al porno ensinistrats. Abans de pitjar el botó han assimilat valors presents en la cultura neoliberal que encaixen perfectament amb la lògica del porno. La nostra cultura també és obscena (prima l’exposició en xarxa), normalitza la violència (el porno la ludifica), és competitiva (allò que alimenta la intolerància a la frustració i el NO es fa difícil de digerir), defensa l’accés als plaers com un dret que llueix damunt d’altres, ens cosifica (està en els codis no escrits que el cos de les dones és una suma de forats penetrables per molt que mares, pares i professorat diguin el contrari), promou l’aïllament (els i les nostres adolescents passen entre quatre i nou hores diàries davant de l’ordinador, cosa que facilita que les ofertes del porno els assaltin en pop-ups)...

       El porno encaixa, per això s’ha convertit en una de les portes d’accés a aquest sistema en què vivim i que mantenim viu. Conquerits pels valors del sistema econòmic neoliberal, amb la imaginació presa pels principis del patriarcat, aïllats per una tecnologia que menysprea la fragilitat dels cossos, amb l’empatia disminuïda, les i els nostres adolescents formen part passiva d’aquests consumidors que defensen el dret no escrit a tenir fantasies sexuals sense saber per a què serveix la imaginació.

       Eduquem sobre paràmetres pervertits, de què ens escandalitzem?