David Jou Fundació Joan Maragall. Sítges

La preocupació teològica recent per la relació abusiva dels humans respecte de la natura té una presència dilatada i sostinguda en la doctrina social de l’Església, en la teologia de l’Església ortodoxa i en els documents del Consell Mundial de les Esglésies. En aquestes notes volem posar de manifest que l’Església no s’apunta ara a una preocupació de moda, sinó que la seva sensibilitat per temes ambientals ve de fa molt temps. Per esmentar només un exemple anecdòtic però significatiu, les referències al problema ambiental en la carta Octogesima adveniens de Pau VI (març de 1971) són anteriors a la fundació de Greenpeace. Per la brevetat de l’espai, comentarem tan sols algunes referències ambientals en sis encícliques des de 1967.

 El context social

Per apreciar les preocupacions pel tema ambiental, cal tenir en compte l’evolució del context social, econòmic, polític i cultural del món i, en particular, cinc grans problemes: 1) Entre 1945 i 1975, un dels grans problemes ambientals van ser les freqüents proves nuclears de les grans potències durant la guerra freda; 2) la descolonització i les conseqüències de l’explotació agrícola i minera de les colònies per part de les metròpolis, sense gairebé compartir-ne els beneficis; 3) la mecanització i la intensificació de l’agricultura, la ramaderia i la pesca, que dugué a una migració a gran escala de la gent del camp cap a les ciutats; 4) la industrialització, l’explotació intensiva de primeres matèries i l’acumulació de residus sòlids i líquids; 5) crisi de 1973-1980 del subministrament de petroli (guerra arabo-israeliana, guerra entre Iraq i Iran) que féu adonar del caràcter finit de la disponibilitat de combustibles.

 Als anys vuitanta, la problemàtica ambiental va entrar en una dimensió nova, a causa de la influència atmosfèrica global dels detritus gasosos. El 1982 es denuncià el forat de la capa d’ozó, denúncia que dugué al protocol de Montreal el 1987, que n’ha reduït la magnitud. El 1988 es va començar a parlar d’escalfament global antropogènic (a causa d’un increment en l’atmosfera de CO2 i de metà) i de les seves conseqüències sobre un possible canvi climàtic, i el 1989 es va establir el Panell intergovernamental sobre canvi climàtic (IPCC), per examinar el tema des d’una perspectiva científica, així com les seves conseqüències polítiques, econòmiques i socials. El 1997 molts països signaren el Protocol de Kyoto, menys efectiu del que s’esperava, i el 2015 l’acord de París.

 Encícliques i natura

El tema de les relacions amb la natura no és relacionat específicament amb la temàtica ambiental fins alguns documents del Concili, en especial Gaudium et spes (1966). Poc després, la trobem en l’encíclica Populorum progressio (1967) i en la carta apostòlica Octogesima adveniens (1971) de Pau VI, en el context del desenvolupament, la fam, la descolonització, l’explosió demogràfica, la urbanització, l’abandonament dels camps i l’explotació. La preocupació ambiental hi és, doncs, força abans que es comenci a parlar de canvi climàtic, perquè els problemes ambientals, com hem dit, són molt diversos.

 En les encícliques de Joan Pau II Sollicitudo rei socialis (1988) i Centesimus annus (1991) es lliga ecologia natural i ecologia humana i es parla de la desaparició d’espècies i d’intervenció tecnològica (ja el 1981 el Papa s’havia interessat per les novetats biotecnològiques en un discurs a la Pontifícia Acadèmia de Ciències, i el 1987 pel canvi climàtic). A Centesimus annus diu: “També és preocupant, juntament amb el problema del consumisme, ... la qüestió ecològica. L’home, impulsat pel desig de tenir i  de fruir, més que de ser i de créixer, consumeix de manera excessiva i desordenada... Mentre que ens preocupem de preservar els hàbitats naturals de les diverses espècies amenaçades d’extinció, ... ens esforcem molt poc per salvaguardar les condicions morals d’una autèntica ecologia humana”.

 A Caritas in veritate de Benet XVI (2009) es parla encara amb més extensió de la dimensió moral rere les causes i les conseqüències dels problemes ambientals:  “El tema del desenvolupament també està molt unit als deures que neixen de la relació de l’home amb l’ambient natural. L’ambient és un do de Déu per a tots, i el seu ús representa una responsabilitat envers els pobres, les generacions futures i la humanitat... Les societats tecnològicament avançades poden i han de reduir la seva despesa energètica... Hem de considerar un deure molt greu deixar la terra a les noves generacions en un estat en què puguin habitar-la dignament i seguir-la conreant”.

 La temàtica ambiental esdevé central en l’encíclica Laudato sì (2015) del papa Francesc. Cinc aspectes de l’encíclica Laudato sì són: lligam entre ambient natural i humà; crítica a l’economia i la política; crítica a la tecnociència; proposta d’una ecologia integral; i aspectes espirituals de la preocupació ecològica. En sintetitzaré frases que il·lustren la constatació del problema, la crítica a les seves arrels, i les propostes per a solucionar-lo, en les cinc línies esmentades. “L’ambient humà i l’ambient natural es degraden junts, i no podrem afrontar adequadament la degradació ambiental si no prestem atenció a la degradació humana i social. ... Un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social, que ha d’integrar la justícia en les discussions sobre l’ambient, per tal d’escoltar tant el clamor de la terra com el clamor dels pobres”. “Crida l’atenció la feblesa de la reacció política internacional.... L’aliança entre l’economia i la tecnologia acaba deixant fora el que no formi part dels seus interessos immediats. ... Necessitem imperiosament que la política i l’economia, en diàleg, es col·loquin decididament al servei de la vida”.

  “L’immens creixement tecnològic no ha estat acompanyat d’un desenvolupament en responsabilitat, valors i consciència... El paradigma tecnològic s’ha tornat tan dominant, que és molt difícil prescindir dels seus recursos, i més difícil encara fer-los servir sense ser dominats per la seva lògica. L’especialització pròpia de la tecnologia... sol portar a perdre el sentit de la totalitat”. “El treball és una necessitat, part del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal. Però l’orientació de l’economia ha propiciat un tipus d’avanç tecnològic per a reduir... llocs de treball, que es reemplacen per màquines”. “L’educació ambiental ha anat ampliant els seus objectius. Si al començament estava molt centrada en la informació científica i en la conscienciació i prevenció de riscs ambientals, ara tendeix a incloure una crítica dels «mites» de la modernitat basats en la raó instrumental (individualisme, progrés indefinit, competència, consumisme, mercat sense regles) i també a recuperar els distints nivells de l’equilibri ecològic: l’intern amb un mateix, el solidari amb els altres, el natural amb tots els éssers vius, l’espiritual amb Déu... L’espiritualitat cristiana proposa una manera alternativa d’entendre la qualitat de vida, i ...., proposa un creixement amb sobrietat i una capacitat de gaudir amb poc”.

 Comentaris finals

Amb aquestes notes hem procurat subratllar el dinamisme de la preocupació pels problemes ambientals en la societat en general i en l’Església en particular. Hem constatat una interacció mútua, més intensa des de la societat cap a l’Església que des de l’Església cap a la societat. Potser avui el tema del canvi climàtic ens fa perdre la perspectiva de quina ha estat l’evolució i la complexitat de les relacions problemàtiques entre humans dotats d’una tecnologia cada vegada més potent, i un medi ambient cada vegada més vulnerable. En aquest panorama fascinador i preocupant, el missatge religiós no és superflu, com tampoc no ho són les humanitats ni la política quan aspira a servir i a proposar fites i prioritats a la societat. Totes elles conviden a pensar amb capacitat crítica sobre els objectius finals de les accions i sobre les responsabilitats que impliquen, a diferència de la tecnologia, que tendeix a l’especialització, a la rapidesa, i al desenvolupament dels seus mitjans, si pot ser sense cap trava.