Germà Carmelo Galdós, ofm  President de la Comissió Nacional del Moviment Franciscà Justícia i Pau de Bolívia

Segons els experts, els nou punts de no retorn ja estan actius i si no es prenen accions aviat i oportunes per al canvi de direcció, la destrucció de la vida humana en el planeta terra és irreversible. Això ens porta al compromís i responsabilitat d’assumir, de forma personal, comunitària i universal una opció per la «Conversió ecològica».

            Els científics han assenyalat nou punts geogràfics de no retorn:

1.            L’Amazònia, com un dels grans pulmons de la terra, està essent desboscada per incendis i el negoci de la fusta, la qual cosa està provocant sequeres freqüents.

2.            El gel de l’Àrtic, se n’està reduint l’àrea, degut a l’escalfament global, situació que incidirà en el nivell de l’aigua i el canvi de corrents, per la barreja d’aigua dolça i salada.

3.            Alentiment de la circulació de l’Atlàntic, provoca que l’aigua acumuli menys escalfor, pel que l’aire de la terra s’escalfa més.

4.            Destrucció del bosc boreal o taigà, és el pulmó més gran de la terra que transforma el diòxid de carboni en oxigen, però està essent devastat pels incendis i la indústria de la fusta.

5.            Mortaldat dels coralls, que són la base de la cadena alimentària de la majoria dels peixos i que causaria la desaparició del peix consumit pels humans.

6.            Gel de Groenlàndia, la pèrdua accelerada de gel anirà provocant un augment gradual del nivell de l’aigua del mar, atacant les poblacions properes.

7.            Permafrost, és la capa glaçada del subsol terraqüi, que emmagatzema gasos contaminants i virus i que, en estar-se fonent, permetrà que s’alliberin.

8.            Gel de l’oest de l’Antàrtida, la pèrdua accelerada provocarà l’augment del nivell de l’aigua del mar i greus canvis en els ecosistemes.

9.            Desglaç de la Conca Wilkes, a l’est de l’Antàrtida, provocaria una descàrrega persistent de gel al mar i un ascens imparable del nivell del mar, durant anys.

            Suposo que entre els articulistes de l’Agenda hi haurà alguns especialistes que puguin explicar-nos i donar a conèixer amb major profunditat les causes i efectes d’aquests perills que aguaiten la supervivència de l’ésser humà sobre el planeta terra, pel que jo m’enfocaré més en la solució que ens proposa en diversos dels seus escrits i missatges el Papa Francesc: la conversió ecològica.

            Aquest concepte ha pres una major rellevància a partir de l’ús i desenvolupament que en fa el Papa Francesc a l’encíclica «Laudato si» 216-221 (LS), però ja l’havien emprat anteriorment els papes Joan Pau II (Missatge Jornada de la Pau 1990, núm. 3; Catequesi del 17 de gener de 2001) i Benet XVI (Missatge Jornada de la Pau 2007, núm. 8; i 2010, núm. 4; CV 51).

            El concepte conversió té una gran tradició en l’Església Catòlica i sorgeix des del primer missatge evangèlic de Jesús «Convertiu-vos...» (Mt 3,17). Implica un canvi d’actituds en les persones per posar-se a escoltar la veu de Déu i posar-la en pràctica en la seva vida. Encara avui és el primer missatge en començar la Quaresma, però no és quelcom que haguem de reduir a aquest temps, sinó a tots els aspectes de la vida.

            Així és com s’amplia el concepte quan se’l relaciona amb el tema ecològic que, primerament s’ha pogut interpretar com un desig de millorar l’ambient plantant alguns arbres, o amb alguna altra activitat. No obstant això, a partir de la LS, el Papa Francesc il·lumina el concepte de conversió ecològica, amb un altre concepte «ecologia integral» que amplia el tema a la relació i responsabilitat de la persona humana amb Déu, amb altri, amb les plantes i animals i amb totes les criatures. 

            En el cap. IV de la LS, podem trobar el sentit que el Papa Francesc dóna a l’Ecologia Integral, partint de l’afirmació: és aquella «que comprèn clarament les dimensions humanes i socials» (#137); i explica quines són les diferents menes d’ecologia: l’ambiental, l’econòmica i la social; la cultural i finalment la de la vida quotidiana. El capítol es tanca amb una mirada a dos principis importants: el del bé comú i el de la justícia entre generacions.

            A la Bíblia (Gn 1,28-30; 2,20) a les persones se’ls dóna la responsabilitat de re-crear totes les coses, servint-se’n i posant-los nom, col·laborant per tal que puguin complir la missió per a la qual han sigut creades. També el treball és entès com a re-creació.

            Les persones no som pas quelcom estrany a la natura, sinó part d’ella. Som criatures a les quals se’ns ha donat una missió: cuidar la Casa Comuna que, a jutjar per la situació actual, no hem sabut complir.

            Si ja el títol de l’encíclica pren la seva referència en el Càntic de les Criatures de sant Francesc, la figura de Francesc i la seva relació amb Déu i amb la resta de la natura, el Papa les proposa com un model a seguir i un exemple per a la societat actual: «Francesc és l’exemple per excel·lència de la cura d’allò que és dèbil i d’una ecologia integral, viscuda amb alegria i autenticitat. És el sant patró de tots els que estudien i treballen entorn de l’ecologia, estimat també per molts que no són cristians. Ell va manifestar una atenció particular envers la creació de Déu i envers els més pobres i abandonats. Estimava i era estimat per la seva alegria, la seva entrega generosa, el seu cor universal. Era un místic i un peregrí que vivia amb simplicitat i en una meravellosa harmonia amb Déu, amb els altres, amb la natura i amb ell mateix. S’hi adverteix fins a quin punt són inseparables la preocupació per la natura, la justícia amb els pobres, el compromís amb la societat i la pau interior» (LS 10).

            Una vegada més, el Papa presenta sant Francesc com a model de la conversió ecològica en el número 218: «en proposar una sana relació amb allò creat com una dimensió de la conversió íntegra de la persona. Això implica també reconèixer els propis errors, pecats, vicis o negligències, i penedir-se de cor, canviar des de dins».

            Quan en el capítol V el Papa ofereix «Algunes línies d’orientació i acció» proposa com a primer pas el diàleg per superar l’espiral d’autodestrucció. Aquest diàleg s’ha de produir en diferents àmbits: en l’àmbit de la política internacional, amb noves polítiques nacionals i locals, amb transparència en els processos de decisió, diàleg entre economia i política i diàleg entre les religions i d’aquesta amb la ciència.

            Tot això serà impossible si no hi ha un procés d’educació que ens condueixi vers un nou estil de vida i animi tothom a rebutjar el consumisme; hem d’educar-nos en l’aliança entre la humanitat i el medi ambient; el Papa suggereix «la necessitat d’una espiritualitat ecològica, fundada en la convicció de la nostra fe perquè allò que l’Evangeli ens ensenya, alimenta la passió per la cura del món» (#216); «l’espiritualitat cristiana proposa un creixement amb sobrietat i una capacitat de gaudir amb poc» (#222); una vida en simplicitat i sobrietat és alliberadora, una vida plena; i afirma que «la cura per la natura és part d’un estil de vida que implica la capacitat de viure junts i de comunió», ampliant el sentit de «fraternitat universal» a totes les criatures, fins i tot al vent, al sol i als núvols (#228).

            Mentre les cimeres mundials ens demostren la incapacitat dels governants per prendre les mesures necessàries, l’impuls de joves com Greta Thunberg ens anima a continuar creient i mantenint l’esperança. El mateix Papa en el núm. 61 de la LS, assenyala que encara hi som a temps, però també avisa, en el núm. 161 que si no prenem les mesures necessàries, «l’estil de vida actual, per ser insostenible, només pot acabar en catàstrofes, com de fet ja està succeint periòdicament a diverses regions».

            La conversió ecològica ens exigeix grans canvis en els nostres estils de vida (menys balafiament i consumisme i més sobrietat), tant a nivell personal com comunitari, i compromisos polítics que no siguin meres paraules, sinó accions concretes.