Begoña Iñarra,  Missionera de Nostra Sra. d’Àfrica, Madrid

L’individualisme i la competitivitat promoguts pel sistema capitalista neoliberal destrueixen la cultura comunitària de la cooperació i col·laboració essencial en l’ésser humà i han contribuït així a la crisi provocada per l’explotació humana i del planeta.

            Els descobriments científics ens diuen que l’ésser humà, com a part de la Terra i del cosmos, és en essència cooperatiu. L’evolució ens mostra que a partir del Big Bang els àtoms en comptes de separar-se, van unir-se i van organitzar-se en molècules cada vegada més complexes que varen originar els minerals i les primeres formes de vida, les quals varen anar-se complicant per formar éssers meravellosos cada vegada més complexos. És la col·laboració i no pas la competició allò que triomfa en l’evolució. Molts animals, inclosos els éssers humans, van connectar-se els uns amb els altres formant comunitats, per cuidar-se i protegir-se. Cooperen i col·laboren perquè això els beneficia. El llenguatge humà va sorgir de la necessitat de col·laboració entre grups. El cervell s’ajusta a les perspectives i emocions dels altres per poder cooperar. Com més forta és la relació de cooperació –aliança professional, confiança, amistat, amor– més gran és la sensació de benestar i de satisfacció, encara que això impliqui sacrificis personals. Totes aquestes troballes científiques afirmen que els éssers humans estem dissenyats per connectar-nos i col·laborar, en comptes de competir amb els altres. Prendre consciència dels beneficis i conseqüències psicològiques i socials de la col·laboració en l’àmbit local i global ens ajudarà a organitzar-nos a l’entorn d’una nova visió i ens donarà energia per emprendre els canvis que vénen. 

            Feliçment noves tendències de cooperació i col·laboració sorgeixen en tots els àmbits de la societat. Ciutadans que s’uneixen en accions col·lectives, la majoria pacífiques, per fer valer els seus drets: revoltes a Xile, Bolívia, Colòmbia, Veneçuela, Catalunya, França, Hong Kong, Sudan... A tots els països les persones cooperen en alternatives per resoldre els seus problemes de manera diferent. A l’empresa, el nucli del capitalisme, els start-up i els nous emprenedors socials s’uneixen per muntar negocis l’objectiu dels quals no tan sols és guanyar diners, sinó sobretot transformar la societat i construir un futur més just, participatiu i sostenible. Augmenta l’emprenedoria social, les empreses cooperatives, les economies solidàries, els projectes i empreses d’economia social, solidària i ecològica que s’han convertit en un important factor econòmic a moltes parts del món. Avui organitzacions i empreses, tot i que de vegades sigui per aconseguir més beneficis, fomenten el treball en equip i aposten per un model basat en la cooperació i col·laboració, que augmenta la creativitat i la innovació. Internet, en possibilitar la cooperació i la col·laboració a distància, facilita el sorgiment de moviments de tota mena, i de xarxes de cooperació i col·laboració descentralitzades que ofereixen noves formes de treballar, de relacionar-se i de viure la democràcia i la solidaritat.

            El repte actual de moltes d’aquestes experiències col·laboratives és anar a l’arrel dels problemes i promoure palanques de canvi, per tal que els problemes no només se solucionin puntualment en el moment, sinó que aportin una solució cap al futur que sigui definitiva i sistèmica, si és possible. Es tracta no només de donar la canya de pescar i d’ensenyar a pescar a qui té gana, sinó de transformar la pesca. I això només es pot fer col·laborant amb molts altres.

            Cooperar i col·laborar són dos processos diferents. Cooperar ve d’operar, obrar, mentre que col·laborar, ve de laborar, treballar. Cooperar és obrar individualment en una estructura conjunta per aconseguir un objectiu, mentre que en col·laborar el resultat final s’aconsegueix amb la interacció entre diversos col·laboradors. Si hi ha una festa i cinc persones fan cadascuna un pastís, és cooperar. Si les cinc persones treballen juntes en els cinc pastissos és col·laborar. En la col·laboració el resultat final és molt més que la suma de les accions individuals. 

            En el món complex en el qual vivim, la col·laboració és necessària per generar coneixement, innovació i equilibri social. Els seus efectes positius estan demostrats: més satisfacció dels col·laboradors i millors resultats. Col·laborar exigeix confiança, adaptabilitat i generositat ja que sense una mínima dosi de generositat no hi ha col·laboració possible.

            Les empreses cooperatives, una alternativa al model capitalista, on els treballadors-propietaris administren l’empresa democràticament és un model de cooperació. Aquest moviment va sorgir en el s. XIX com a resposta a la precarietat dels treballadors, causada per la industrialització. La seva existència i viabilitat qüestiona l’economia capitalista de l’interès individual, al qual oposa la força de l’associació de treballadors. A les empreses competitives orientades exclusivament al benefici econòmic hi oposa una preocupació econòmica però també social i avui ecològica. El moviment cooperatiu aspira a la transformació social del món i de l’ésser humà. Avui les cooperatives, incloses les mutualitats d’assegurances i finances, donen feina a 280 milions de persones arreu del món, gairebé el 10% de la població activa. A Europa entorn del 10% de les empreses i del 6% de l’ocupació es troben dins de l’economia social i solidària.

            Un destacat referent del cooperativisme universal, és la Corporació Mondragón, amb 264 empreses i cooperatives, quinze centres d’investigació i desenvolupament, i set delegacions internacionals. Els treballadors, socis-propietaris participen en la gestió de les empreses. El seu eslògan és «humanitat en el treball».

            El 1943, mossèn José Maria Arizmendiarrieta crea l’escola professional que prepara tècnics per a les empreses de l’entorn de Mondragón. El 1955 assessora un grup d’exalumnes en la compra d’un taller d’aparells domèstics que es converteix en la cooperativa Ulgor, després Fagor electrodomèstics. Aviat es crearan noves cooperatives de la maquinària i els components que Ulgor  necessita. Seguint la seva estela, en deu anys van crear-se 41 cooperatives de treball associat, caracteritzades per la transformació social de l’entorn. Per proporcionar crèdits i no perdre independència davant la banca privada, el 1959 es constitueix la Caixa Laboral Popular.

            El govern va negar als cooperativistes el dret d’afiliació a la Seguretat Social per ser propietaris. Per això el 1967 va sorgir una mútua de previsió social que oferia als cooperativistes serveis sanitaris i socials. El 1966 es va constituir una fàbrica amb feines a temps parcial, reservades als estudiants, per tal que es paguessin els seus estudis treballant.

            Fins als anys setanta, cada cooperativa desenvolupava la seva estratègia sense amb prou feines llaços estructurals de relació, excepte la seva vinculació a la Caixa Laboral que els assegurava els suports financers i de gestió, fins que als anys vuitanta es van completar les quatre columnes vertebrals de la Corporació Mondragón actual: l’àrea de coneixement, la industrial, la financera i la de distribució. El 1991 va adoptar l’actual estructura. Les cooperatives associades conservaven la seva independència, però varen decidir un desenvolupament harmoniós i coordinat que considerés les necessitats de cada cooperativa i del conjunt, amb el mateix règim laboral, model de gestió i valors.

            Durant la crisi de Fagor, el suport solidari intercooperatiu no va assegurar la seva viabilitat i el 2013 va començar a aturar l’activitat. La Corporació va aplicar els «mecanismes de solidaritat» per reduir l’impacte en l’ocupació: recol·locacions en altres cooperatives del grup, prejubilacions i programes de formació. Aquesta crisi va ser un cop dur, però el grup s’ha refet. 

            Les diferents experiències de col·laboració i cooperació ens fan veure que els processos de col·laboració sempre tenen implicacions sobre elements estructurals en desenvolupar les capacitats i millorar la pràctica organitzacional del grup, i que a poc a poc van influint en el sistema.

            El model de treball del futur serà de col·laboració amb visió d’espècie humana en el planeta Terra, o no s’aconseguirà mitigar el canvi climàtic i evitar el punt de no retorn. En reemplaçar la competitivitat per la col·laboració, en substituir la individualitat pel grup i la comunitat, canvia l’arrel de les relacions entre persones, grups i amb els altres éssers de la Terra, el que fa preveure una societat més solidària, més respectuosa envers tots els éssers del planeta i més igualitària.