Leonardo Boff  Petrópolis, RJ, Brasil

Totes les revolucions tecnològiques, per diferents que siguin, s’inscriuen dins del continu de l’evolució socio-cultural-ecològica de la humanitat. Representen innovacions, fruits de la creativitat humana com a resposta als reptes de la realitat circumdant i canviant. Totes pretenen alleugerir el treball penós dels éssers humans. Fan emergir noves formes socials i diferents relacions amb la natura i, avui, envers la Terra com un tot.

       L’expansió i la consolidació d’aquestes innovacions donen origen a processos civilitzatoris, amb singulars visions del món, amb nous valors, amb formes de relacions socials també noves, amb institucions i, no pas en darrer lloc, amb diverses religions.

       Tota innovació tecnològica accelera enormement la història. Produeix diferents reaccions: la d’aquells que se senten atropellats i s’aferren a les antigues formes, creant resistències i fins i tot processos regressius. I la d’aquells que accepten l’actualització tecnològica, i que lentament van guanyant hegemonia i acaben per inaugurar una nova fase de la història. És el que està succeint actualment amb la revolució tecnològica 4.0.

 Les revolucions tecnològiques en la història

       Per ordenar la nostra reflexió, desconsiderem les dues revolucions antigues, l’agrària i la urbana, i ens concentrem en les modernes.

       La primera, entre 1760-1860, va ser la de la mecanització de la producció. La màquina completa i deshonra el treball humà. La segona, cap a 1850, va dur la industrialització, mercès a l’ús de l’electricitat, que va permetre la producció en massa. La tercera es va esdevenir a mitjans del segle XX, amb la introducció de l’electrònica, les telecomunicacions i l’àmplia tecnologia de la informació. La quarta, si volem posar-hi una data, hauria sorgit a partir de 2013, quan el govern alemany va decidir cercar l’automatizació total de les fàbriques i la robotització, dispensant el treball humà. Tot això està en curs i encara no ha conclòs el procés que enviarà milers de treballadors a l’atur i la prescindència.

       La revolució 4.0 implica quelcom que ja ha esdevingut convencional, com el mòbil, el correu electrònic, twitter, facebook, els posts, els blogs, whatsapp, l’smartphone, la digitalització de tota mena d’operacions, per exemple, bancàries, (nanotecnologia, ús de partícules subatòmiques mínimes en la confecció de productes), neurotecnologies, robots, intel·ligència artificial, biotecnologia, sistemes d’emmagatzematge d’energia, drons i impressores 3D.

       Particularment, a través de la impressió en 3D, es poden modelar productes i nous elements materials (pols de metalls, plàstics i d’altres), i produir tota mena de productes, fins i tot cotxes.

       Segons el Dr. Schwab, el fundador del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, la Revolució 4.0 es caracteritza per l’aparició de noves tecnologies i noves maneres de percebre el món, que impulsen un canvi profund en l’economia i l’estructura de la societat. Lògicament, Schwab està més interessat per la productivitat i acumulació màximes, que no pas per la millora principalment de les condicions inhumanes de la societat mundial i de l’estat degradat del sistema-Terra.

 La «singularitat» i la recerca d’allò transhumà

       Aquesta és una de les deu tecnologies més innovadores que caracteritzen la Quarta Revolució Industrial: canviant el món físic (amb biotecnologia, robòtica, impressió 3D, nous materials, internet de les coses (IoT), transmissió i emmagatzematge d’energia), i canviant el món digital (intel·ligència artificial (IA), blockchain, noves tecnologies computacionals i realitat virtual i augmentada).

       Aquesta revolució està portant avantatges indiscutibles, com el no haver de posseir un cotxe. Puc fer servir l’smarthphone per sol·licitar-ne un d’una central, rastrejar-lo, programar aturades, fins i tot amb informació sobre el conductor, tipus de vehicle, el preu de la carrera. Gràcies als avenços de la impressió 3D és possible imprimir de tot, des de pròtesis, a cors, ronyons i altres òrgans vitals humans.

       La més important, preocupant i perillosa és la intel·ligència artificial. S’hi inverteixen els esforços científics i tecnològics més intensius. La intenció és sobrepassar la intel·ligència humana i fins i tot sotmetre-la a l’artificial.

       Aleshores es parla de transhumanitat. Aquest sobrepàs d’allò humà té un nom des de llavors: la singularitat, terme introduït per Vernor Vinge en el seu llibre de ficció The Coming Technological Singularity (La imminent singularitat tecnològica). Posteriorment va entusiasmar els empresaris i científics de la Vall del Silici, que van projectar una visió positiva i prometedora de la «Singularitat» i no pas com una amenaça al final de l’espècie humana i altres formes de vida.

 Limitacions i crítiques a la revolució 4.0

       A més dels beneficis que aquesta revolució tecnològica està portant, hem d’incorporar-la de forma responsable, com vam fer amb les anteriors, malgrat els riscos innegables.

       En primer lloc, és important reconèixer que pot succeir una mena de «darwinisme tecnològic», o sigui, que deixem enrere aquells que no la puguin assimilar o adaptar-s’hi. Es crearà així una espècie subhumana.

       La segona crítica és d’ordre filosòfic: l’ésser humà pot projectar i crear-ho tot, però ell roman sempre fora, atès que és un ésser transcendental, devorat per un projecte infinit que no troba en aquest món un objecte adequat a la seva set d’infinit. La creació d’una intel·ligència artificial seria un intent equivocat de crear aquest infinit. Però ell mai omple la infinitud que estigmatiza l’ésser humà. Ell és un crit llançat a l’infinit, sense que les seves potencialitats el puguin crear.

       En tercer lloc podem suposar i admetre que aquesta intel·ligència artificial també pot errar i equivocar-se. També està sotmesa a l’axioma de Gödel: de la finitud de tot allò que existeix, dels límits de tot coneixement (no podem saber-ho tot) ni és possible que es lliuri dels seus propis pressupòsits, present en tot allò que aquesta intel·ligència artificial pensa i emprèn. Mai és prou intel·ligent com per adonar-se dels misteris inefables del món i de l’ésser humà.

       Finalment –i aquesta és la crítica més central: la intel·ligència artificial oblida allò que és essencial a l’ésser humà: la intel·ligència cordial, sensible i emocional. En termes de l’antropogènesi, és molt més ancestral que la intel·ligència instrumental analítica i artificial. Cap aparell artificial intel·ligent plorarà amb nosaltres la pèrdua de la persona estimada i no té condicions, de fet, d’eixugar les nostres llàgrimes i de fer un acte d’amor incondicional, de perdó i de compassió, i de situar-se en el lloc de l’altre, fent del món un lloc de/per a tothom.

       «El desenvolupament indiscriminat de la intel·ligència artificial podria indicar la fi de la humanitat» (Le monde diplomatique de Brasil, agost de 2018, 18). El poder d’aquesta intel·ligència pot ser manipulat en el sentit de l’odi, de la mentida, de la dominació i de la creació d’injustícies, com s’està comprovant amb una onada politicocultural de dreta i extrema dreta, en bona part del món actual. Aquests, pel culte a l’acumulació il·limitada de riquesa monetària i material, d’actituds enemigues de la vida i de manca de cura envers la Mare Terra, podran posar en risc la supervivència de la vida humana i del futur de la nostra civilització.

       La nostra pena rau en el fet que aquesta revolució tecnològica 4.0 s’esdevé en el marc del mode de producció capitalista i de la seva cultura individualista, materialista, competitiva i gens cooperativa, en alguns aspectes cruel i sense pietat envers el crit dels pobres i envers el crit de la Terra.

       Si hi hagués formacions socials solidàries, respectuoses dels béns i serveis naturals comuns (commons), es podria constituir com a precondició per realitzar un dels més antics somnis de la humanitat, ben formulat per Karl Marx: el somni de passar del regne de la necessitat de termes que penosament treballen per sobreviure, al somni del regne daurat de la llibertat, on tots podríem crear i ser més plenament humans. Alliberats de la necessitat de treballar, especialment en la forma  de vendre la força de treball (sou), podríem dedicar-nos a allò que només nosaltres, éssers humans, homes i dones, podem realitzar: conviure alegrement, treballar lliurement, com a plasmació de la vida i de la natura, tenir cura de l’herència que l’Univers i Déu ens lliura, conrear les arts, la música, la pintura, tota mena de coneixements i reservar temps per a la contemplació i per a la comunió amb el Misteri que omple l’Univers sencer i les nostres pròpies vides, i vivenciar l’Etern Sagrat que crema en la nostra part més profunda. 

       És important valorar la reacció dialèctica d’aquells que es proposen utilitzar la Intel·ligència Artificial en benefici de la humanitat. El relat de la Singularitat va motivar un moviment d’associació, que inclou grans i mitjanes empreses mundials, com Google, Apple, Facebook, Amazon, Microsoft, IBM i tantes altres. Pretenen controlar els riscos i orientar aquest nou poder transformador perillós en favor de tot el poble i de la societat nova que inevitablement emergirà. Com sempre s’ha esdevingut en el passat també pot esdevindre’s ara: la nova tecnologia d’anys enrere –aleshores la TV i el mòbil– havia de liquidar la ràdio i el telèfon fix. Un pronòstic que no es va complir. La TV s’ha incorporat com quelcom normal i pràcticament universal i el telèfon fix continua tenint la seva funció. Esperem que la tecnologia 4.0 tingui el mateix destí.

       Serà un nou avenç per a la humanitat. L’ètica èpica l’ha d’utilitzar com ha fet amb les anteriors, preservada sempre la inevitable ambigüitat: pot ser també un mitjà per al mal (la televisió pot servir per programes pornogràfics i de violència). Però el sentit original de la nova tecnologia és ampliar les possibilitats de l’ésser humà de mostrar la seva inesgotable creativitat i cercar formes de fer la vida més agradable i menys costosa en el curt espai de temps que se’ns dóna per viure en aquest petit planeta. 

       Creiem que un dia ens reinventarem com a éssers d’amor, de fraternitat, de cura i d’espiritualitat. Ja creem les precondicions tecnològiques per a la consecució d’aquest somni benaventurat de la Singularitat tecnològica 4.0. L’hem d’alimentar i, conjuntament, construir-lo. En cas contrari, el somni no es realitzarà mai.