El canvi climàtic és qüestió social i nacional també

 

Dolors Bassa i Coll. Cel·la 25, Presó Puig de les Basses

 

L'evidència científica demostra l'augment de temperatura que el planeta experimenta des de l'època preindustrial i es planteja que superar els  2ºC podria ser un punt de no-retorn, desencadenant efectes catastròfics per a la vida. Per tant, les conseqüències ambientals: onades de calor, temps de sequera, inundacions, tsunamis, pandèmies... ja  són un fet que ens serveix per dir-ne prou. Cal aprofundir més en les causes i com hi fem front des de la governança dels països i de la mateixa societat civil. El fenomen del canvi climàtic  ha desencadenat una de les crisis globals més profundes. La situació d'emergència climàtica que molts estats i organismes han reconegut, ens porta a la conceptualització d'una època que moltes persones científiques anomenen Antropocè: hi ha canvis que poden atribuir-se a la variabilitat natural, però molts són i seran deguts a les activitats humanes.

Sabem que hi ha sectors econòmics que contribueixen a emissions que no ajuden gens, com ara la desforestació. I darrere del fenomen del canvi climàtic s'hi amaguen interessos empresarials i financers, i això ho veiem en totes les convencions, des de la COP de Berlín de 1995 fins a la de Madrid de 2019, que va acabar sense acords. En les anteriors si n'hi va haver, no eren vinculants.

El canvi climàtic ha estat un dels eixos del moviment ecologista i d'altres moviments socials: el de lluita de Justícia Climàtica, el 305ºorg, la jove activista sueca Greta Thunberg amb el moviment estudiantil “Divendres pel Futur” o la setmana de la vaga mundial pel clima del setembre de 2019. O nous conceptes com flygskam o “Vergonya a volar”. Tot això ens dóna esperança ja que implica que hi ha sensibilització social en l’àmbit mundial.

Molts són moviments de denúncia, de conscienciació i d'informació que ajuden a combatre les fake news de things thangs de grans empreses petrolieres que porten a l'escepticisme i al negacionisme. És el cas persones públiques de renom com Donald Trump.

Ens enfrontem a reptes globals, i això demana respostes globals en moltes qüestions. Però darrera d'això també crec que hi ha una trampa, en la qual no hem de caure: més globalització, més pèrdua de poder proper, més dissolució del principi de responsabilitat personal, més desigualtat, més desinformació, més sensació de desorientació en general.

Si aterrem a casa nostra: què podem fer nosaltres per contribuir, més enllà de la denúncia de la situació? Està clar que tot allò que serveixi per millorar la incidència és important i cal fer-ho, començant per reciclar, reutilitzar i reeducar-nos en les compres.  Això, però, no és més que l'adaptació de les vivències quotidianes individuals per tal de no empitjorar. Potser hem de començar a canviar els hàbits d'un sistema capitalista neoliberal que ens enfronta a nosaltres mateixos,  a comprar desenfrenadament novetats, objectes inútils, moda imposada per publicitats o pel mateix sistema, a treballar més per aconseguir més salari i a continuar un cercle insostenible.

Ens movem en un món on a molta gent li costa trobar un punt de referència compartit i capaç de servir com a plataforma per construir quelcom millor col·lectivament. Un dels principals problemes és l'existència d'un model de creixement on el motor bàsic és el crèdit com a conseqüència d'haver concedit a un grup social, tan políticament poderós com és la banca privada, l'indubtable privilegi de finançar l'estat, creant diners del no-res.

Potser el millor camí és la tornada als petits espais econòmics, al repartiment del treball com a sortida al món laboral, a salaris dignes, a una ètica de comunitat local i les seves solidaritats, i a un poder productiu per davant d'un especulatiu, a un poder polític que sigui proper, el qual pugui sentir l'alè i la pressió de la ciutadania al clatell en cada moment.

 

Només així veig viable avançar socialment, equitativament i nacionalment per un món millor. Cada un de nosaltres, simbòlicament, ha de ser el gra de sorra per transformar un paisatge mal edificat en una platja de sorra natural. Un món sostenible comporta grans canvis i grans decisions.