Vigència i transformacions de l’opció pels pobres en el món digital

Stefan Silber Universitat Catòlica de Paderborn, Alemanya - Cochabamba, Bolívia

Quan Gioconda Belli va inventar, per a la seva novel·la Waslala, aquell lloc mític al qual arriben els contenidors de deixalles dels països del nord, no es podia imaginar que vint anys més tard aquest lloc existiria de debò. S’anomena Agbogbloshie, i és un barri d’Accra, la capital de Ghana, on viuen 40.000 persones entre fums de plàstic cremat i vapors tòxics intentant reciclar les deixalles electròniques d’Europa. Agbogbloshie és descrit com un veritable infern ecològic i social, que ens mostra el revers de la nostra cultura digital. És a costa del treball i la salut de la mainada i el jovent, dones i homes d’Agbogbloshie i de molts altres llocs semblants arreu del món que nosaltres fem funcionar els nostres mòbils.

       No són només les deixalles: treball infantil i esclau a les mines d’or i cobalt (i altres minerals importants), destrucció ambiental per la mineria i la producció d’energia elèctrica, explotació laboral en la producció d’smartphones o telèfons mòbils i tablets (i altres productes): el preu de la nostra cultura digital és alt i diversificat. I l’estan pagant, com sempre, els pobres.

 Fins i tot en un món virtual, la pobresa és real

       La revolució digital és una veritable revolució. Comporta la transformació ràpida i profunda de molts comportaments i valors, fins i tot de polítiques i sistemes de poder. La revolució digital té el potencial d’apoderar els dèbils i d’invertir ordres i estructures socials. Presenta noves oportunitats de resistència i de construcció. Com qualsevol revolució en la història de la humanitat, tanmateix, compleix tan sols parcialment amb les seves promeses.

       La revolució digital no és la fi del neoliberalisme, i per això, no és una veritable revolució. Almenys no és la transformació que el planeta necessita en aquest moment. Manté, i de vegades agreuja, la divisió de treball internacional i les estructures d’explotació colonials. Moltes vegades les reflecteix i les recrea dins del món digital: els països i les regions pobres del planeta i les organitzacions de base no tenen el mateix accés a internet que les empreses transnacionals. Les noves relacions de treball que es creen a o mitjançant la xarxa, estan segellades per l’explotació, o es caracteritzen per l’autoexplotació. Exclusions per sexisme, racisme, homofòbia i d’altres no desapareixen, sinó que adquireixen noves característiques en el món digital. I de vegades s’aprofundeixen. 

       Els mitjans digitals permeten la difusió il·limitada de la cultura neoliberal fins a regions que fa pocs anys encara semblaven perifèriques. Es posa en perill la pluralitat d’idiomes i cultures, mentre s’imposen valors patriarcals, de consumisme i de menyspreu a tot allò que no s’adapti a la cultura imperant.

       Encara que es tracti d’una nova cultura virtual, les conseqüències les pateixen els cossos reals dels pobres. Els usuaris de la xarxa global són cossos concrets en la vida real, que viuen en la carn tot allò que succeeix a la pantalla. El món virtual no és pas un món separat, sinó que influeix en la pobresa, injustícia i fins i tot en la violència que experimentem en els nostres cossos.

       També s’esdevé a la inversa: les nostres resistències, les nostres lluites per la justícia i els intents de construir quelcom millor, també poden entrar a ser part de la vida virtual. Fins i tot, la xarxa ofereix moltes oportunitats noves per organitzar-se, comunicar-se, mobilitzar-se, i per actuar.

       El món digital ens repta amb els mateixos desafiaments i ens ofereix oportunitats similars a les del món que coneixíem abans. Allò que ha revolucionat són els mitjans d’empobriment i de la resistència. Ens estan desafiant a emprar-los bé.

 El Regne de Déu ja el tenim online

       Si existeix un món virtual, una vida digital, necessitarem una teologia per a i des d’aquests espais. Allò virtual no és pas una realitat aïllada, apartada del nostre món humà, és la mateixa humanitat que va crear i que està poblant aquest espai digital. És la mateixa humanitat que va rebre les promeses i l’evangeli: és la humanitat de Jesús qui es va digitalitzar juntament amb nosaltres i està present, en-carnat, ‘en-virtualitzat’ dins del món digital.

       Per això, la proclamació de Jesús, que el Regne de Déu s’ha apropat, es tradueix avui en l’anunci que "el Regne de Déu està en línia". Ja és present, abans que habilitem la primera pàgina "religiosa", perquè el Regne de Déu és dels que viuen la solidaritat i l’esperança, els que es resisteixen al maltractament i el hatspeech, els que s’oposen al sexisme virtual i el racisme cibernètic. Podem trobar, entre moltes altres coses no tan agradables, el Sumak Kawsay i la Terra sense mals a la xarxa, encara que sigui, de vegades, només per uns instants. Internet ja està salvat, perquè la Creu de Crist val per tota la humanitat, fora i dins de la xarxa.

 Una Opció virtual pels pobres

       Si, d'altra banda, la injustícia i l’empobriment també s’han estès al món digital, necessitem, per a la navegació a la xarxa i la construcció d’un món virtual més just, també la virtualització de l’Opció pels pobres. És l’eina teològica potser més important i més vigent en aquest món tan injust i tan mentider al qual estem assistint en temps neoliberals. És un instrument metodològic crucial que no podem deixar fora de la nostra teologia d’allò digital. 

       Precisament en aquest món ple de fake news, d’una multiplicitat de veritats alternatives, l’Opció pels pobres ens pot servir com un criteri de prova per diferenciar les notícies: ens permet discernir qui es beneficia amb una notícia, a qui serveix una certa "veritat" i qui n’ha de patir les seves conseqüències. No pot ser l’únic criteri, però sí una ajuda certa per estimar la veracitat d’una notícia.

       Continuarà essent important fer teologia (encara que sigui "d’allò digital") des de la perspectiva i amb la veu dels pobres, considerant que els pobres, com hem vist, es troben dins i fora del món digital. I part de la injustícia a la qual estan sotmesos consisteix precisament en el fet d’estar exclosos –econòmica, tècnica o culturalment– de l’accés a aquest món.

       Són aquests pobres, els presents i els absents, els que poden prendre la paraula (o fer servir el hastag) i els que no poden parlar, els que s’han de considerar subjectes d’una teologia alliberadora "d’allò digital". El repte per a les persones que fem teologia professionalment és el mateix de sempre en la Teologia de l’Alliberament: no ens hem d’arrogar el dret de parlar en nom d’altres, precisament en el cas de les persones invisibles que han estat silenciades per gent com nosaltres: blancs, homes, "cultes", amb títol acadèmic, etc.

       És un dilema crucial, que no té solució fàcil. No es resol tampoc si decidim no atribuir-nos la veu dels silenciats. Hem d’assumir-la amb humilitat i reconeixent el nostre paper de suplents.

 L’Opció pels pobres necessita un update

       Les nostres aplicacions digitals necessiten de tant en tant una actualització, per adaptar-se a nous entorns. Per poder continuar servint, cal que es transformin, que s’apliquin noves solucions i idees. El mateix que passa en la teologia, que permanentment necessita actualitzar-se, per poder servir. L’Opció pels pobres no és pas una excepció a aquesta regla.

       L’Opció pels pobres necessita un update. No és que ja no serveixi. Ans al contrari, per poder continuar servint, necessita integrar noves característiques. Com en els anys noranta, quan la vam aplicar als nous paradigmes culturals com el feminisme i la interculturalitat, en el present l’Opció pels pobres necessita actualitzar-se per tenir vigència dins del món digital.

       Una primera actualització té a veure amb la diversificació d’aquesta opció que comença precisament els anys noranta: cada vegada més estem veient amb més claredat que els pobres tenen rostre individual i pertanyen a diferents eixos d’exclusió. La interseccionalitat de l’anàlisi social i cultural ha d’ampliar-se ara als entorns virtuals: quins són els eixos de deshumanització específics d’aquest món? Com es relacionen les exclusions digitals amb el sexisme, el racisme, l’empobriment...?

       Un altre update necessari de l’Opció pels pobres ja està també en marxa: els fronts d’exclusió es tracen globalment i tenen vigència local alhora. Això s’agreuja en el món digital: mentre a través de la xarxa s’obren noves fronteres de separació i domini, els usuaris estan incrustats en una societat i una cultura locals amb les seves pressions pròpies. Un influencer del món llatí pot no valer res en el món anglòfon global, mentre que alhora una persona discriminada en el seu context local pot sobresortir en l’anonimat de la xarxa.

       Una tercera modificació: hem d’enfortir l’anàlisi de les estructures de poder i manipulació. Aquestes estructures es presenten amb característiques diferents en el món virtual. En primer lloc tendeixen a disfressar-se i ocultar-se encara més que en la vida real. A través de fake news i altres mitjans de desinformació política, passen inadvertides o falsificades. A parer meu, els estudis decolonials tenen molt  a dir amb l’anàlisi de la manipulació encoberta. Per això és molt important obrir-hi un diàleg profund per practicar més eficaçment l’Opció pels pobres. 

       Un altre eix d’actualització té a veure amb les àmplies amenaces de vigilància i control informàtics, per part dels governs, organitzacions i empreses, que el món digital ofereix. Si tots els nostres moviments virtuals són monitorejats i arriben a ser mercaderia cobejada, serà cada vegada més difícil fer servir la xarxa com una eina útil per a l’organització de resistència i vida alternativa. Aquesta amenaça crea alhora una nova classe d’explotació i dominació, ja que les nostres comunicacions, les nostres dades i fins i tot les nostres idees es converteixen en recursos que es concedeixen al millor postor.

       Quelcom semblant es pot dir pel que fa a les noves formes d’explotació laboral a través de la xarxa. La divisió de la feina es reparteix amb gran facilitat a les parts més diverses del món i pot seguir les petges de la pitjor legislació laboral. Enginyers d’informàtica i treballadors d’un call center poden viure en qualsevol punt on arriba la xarxa global, i encara que se’ls pagui una mica millor que als seus veïns i familiars localment, el seu sou pot ser una misèria en comparació amb els guanys de l’empresa i el valor real de la seva feina. Aquestes formes d’injustícia laboral creen noves dependències, jerarquies i desigualtats.

       D’aquesta manera s’han d’integrar moltes característiques noves a la pràctica de l’Opció pels pobres en la nostra actualitat eclesial. Podem pensar a més en les noves formes de guerra virtuals o híbrides i en l’amenaça de la deshumanització pel transhumanisme i els cyborgs. Cada nou desenvolupament tècnic ens obligarà a aprofundir i actualitzar una i altra vegada la nostra opció.

 Qui falta?

       En tota aquesta anàlisi, no pot faltar la preocupació per les persones absents: ja no solament ens hem de preguntar qui falta a taula, a l’aula o en la lluita, sinó: qui falta en el món digital, perquè no té accés a la xarxa? Hi ha els que no poden pagar-se un ordinador, un mòbil o la connexió. Els grans que no es volen obrir a aquest món. Les persones sense capacitat mental per fer-ho. Els que viuen en llocs sense connexió virtual.

       Què hem de fer, què podem fer per tal que no siguin oblidats, per tal que no es perdin els seus drets per estar absents? Com podem aconseguir que assumeixin la seva veu, generin els seus propis tuits i difonguin els seus propis hastags? En quin sentit hem de convertir-nos nosaltres i inventar noves pràctiques (i deixar-ne d’altres) per donar espai i cabuda virtuals als que no en tenen?

       Necessitem construir una xarxa "on tothom hi càpiga". No oblidem que el Regne de Déu és en primer lloc dels pobres, dels que passen gana i dels que viuen exclosos del món virtual. No oblidem tampoc que són moltes vegades ells, amb el seu treball a les mines, en la producció d’energia elèctrica o en el reciclatge, els que ens permeten d’estar en línia.

 No desatenguem el món 1.0!

       Al cap i a la fi: existeix un món 1.0 fora de la xarxa. És el món original, que no coneix un upgrade: és l’única versió que hi haurà, i és inestable. El món 1.0 fa possible i sosté el món virtual: és el món d’Agbogbloshie, injust i amenaçat.

       Mai ens hem d’oblidar d’aquest món material i viu, de flors i amors, que ens permeti respirar, menjar i dormir. És en aquest món on tenim col·locats els nostres ordinadors.