A Monsenyor Sergio Méndez Arceo, Patriarca de la Solidaritat dels Pobles, el qual, el 6 de febrer de 1992, va passar de la Pàtria Gran a la Pàtria Major

Pere Casaldàliga

Amb ocasió d’aquesta dedicatòria, reproduïm la carta que Mons. Pere Casaldàliga li va escriure en complir 30 anys d’episcopat al davant de la diòcesi de Cuernavaca, carta que expressa els sentiments de molts llatinoamericans.

Benvolgut germà Sergi,

Company en la gràcia del Senyor Jesús i en la corresponsabilitat apostòlica damunt d’aquesta Pàtria de la nostra Amèrica Llatina:

Tu has passat a ser veritablement, per a mi, com per a molts altres, una herència més que fraterna, de paraula, de coratge i de profecia.

El bisbe Méndez Arceo de Cuernavaca, després de 30 anys de ministeri episcopal, s’ha tornat, per a l’Església que pateix i espera –i avança a l’Amèrica Llatina– sota la llum de Medellín, un Patriarca apostòlic de l’alliberament. Els “Sants Pares” no es van pas acabar fa quinze segles. Cuernavaca, a recer indígena de Guadalupe –bressol espiritual de la nostra Amèrica– ens ressona ja a molts com una Cartago o una Hipona episcopal del nostre Continent.

Tu, Sergio, germà gran, has estat un ample cap clarivident en aquest mig segle de repressió i mort; de lluites i esperances, que ben bé poden ser l’albada d’una Amèrica millor. Tu has sabut obrir diàleg entre la fe dels nostres pobres colonitzats –però creients i oprimits– i la inquieta Història recobrada que els seus fills estan forjant. Si tu no haguessis parlat, entre nosaltres hi hauria mancat una veu, clara i diferent de Bona Nova.

Si no et va mancar la Creu feta estelles dels enemics del poble i també de la incomprensió picaplets dels teus germans, tampoc no et van mancar les espatlles amples de la teva generosa esperança per a dur aquella creu gallardament.

Amb la teva Pau i amb el teu Humor –fruits de l’Esperit i del contacte viu amb el Poble sofert i obstinat– has sabut obrir camí per on ningú no passava. Has sabut ser lliure, sense deixar de ser fidel, amb la llibertat dels fills de Déu i amb la llibertat apassionadament buscada pels fills d’aquesta terra; enfortint així, amb el teu ministeri episcopal, la marxa d’una Església llatinoamericana més evangèlicament autòctona.

La fidelíssima solidaritat que sempre vas demostrar vers els teus germans bisbes sotmesos a proba i amb les seves esglésies perseguides, així com la valent lucidesa amb la qual has sabut beneir i aconsellar les banderes revolucionàries dels nostres Pobles en Alliberament, m’obliguen avui, germà Sergio, a expressar-te el testimoni d’una agraïda i total solidaritat en el meu nom propi, en nom de la meva Església, en nom d’aquell poble d’indis i llauradors.

Amb sincera gratitud per allò que ets i per allò que signifiques, t’abraço fraternalment en Crist Jesús.