A propòsit de la qüestió negra
Reflexions des de Brasil

---

Las Casas qüestiona la capacitat dels colonitzadors, considerats portadors de la fe cristiana, per a contribuir al bé humà i cristià dels pobles colonitzats:

“Com podrien els espanyols que van a les Índies, tot i essent valents i nobles, tenir cura de les ànimes? Molts d’ells ignoren el credo i els deu manaments, i la majoria ignora les coses que interessen a la salvació, i van a les Índies només per satisfer el seu desig i la seva ambició, essent tots viciosos, corromputs, deshonestos i desordenats...”

Pregunta:

Segons la seva opinió, va ser l’església la que va utilitzar l’imperi per a evangelitzar, o va ser l’imperi el que utilitzà l’església per a conquerir i colonitzar?

El pare Miguel García va arribar a Brazil el 1576 per ensenyar teologia en el col.legi jesuïta de Bahia. El 1583 fou expulsat de Brazil, perquè combatia l’esclavatge del poble negre. Proposava negar la comunió eucarística a tots els que tenien esclaus. Va crear un gran malestar entre els jesuïtes, ja que ells mateixos eren propietaris de molts esclaus. En la seva carta al superior general de la Companya li deia: “La multitud d’esclaus que té la Companyia en aquesta província, i concretament en aquest col.legi, és una cosa que no puc suportar de cap manera, sobretot perquè no m’entra al cap que sigui lícit tenir esclaus... De vegades penso que serviria més a Déu i em salvaria amb més seguretat si fos laic que no pas en aquesta província de la Companyia, on veig el que veig”.

Va morir a Toledo (Espanya), abandonat i rebutjat, el 1614.

Pregunta:

Per què el pare Miguel no es va considerar sant, i en canvi el pare José de Anchieta, el qual s’adaptà als colonitzadors, ja ha estat declarat “beat”?

El 20 de novembre de 1695 fou martiritzat Zumbí de Palmares, i milers de pobladors dels palenques (“quilombos”) que lliutaven als palenques per l’alliberament del poble negre esclavitzat. El govern portugués va organitzar 25 guerres contra els “Palenques Reunits de Palmares”. Va perdre 24 guerres, i només va guanyar l’última perquè organitzà l’exèrcit més poderós de tot el periode colonial. Per això va comprar a Anglaterra les armes més modernes del món: sis canons! El poble negre fou agafat per sorpresa i derrotat.

Pregunta:

Quina va ser la posició de l’Església davant d’aquesta massacre? Quina hauria hagut de ser?

El 1746 l’esclava Lorenza Correa da Lapa va ser arrestada a Sao Joao de Meriti, Rio de Janeiro, per haver abandonat l’home amb el qual l’amo de l’enginy l’obligà a casar-se, i per haver estimat lliurement i haver-se casat voluntàriament amb Amaro França Cordeiro. En descobrir-se aquest segon casament la Inquisició la va perseguir, la féu presa i li muntà un “procés” (el núm. 112 83) que la va portar als soterranis de la Santa Inquisició brasilera i després als de la portuguesa, a Lisboa, on va morir en no resistir les tortures.

Pregunta:

Podem considerar l’esclava Lorenza com a màrtir per defensar la llibertat, els drets humans i la dignitat del poble negre?

El 1838 Manuel Congo encapçalà una rebel.lió contra l’esclavatge, a la ciutat de Vassouras, Rio de Janeiro. El govern imperial, fortament armat, sota el comandament del Duque de Caxias, va massacrar els animosos revolucionaris i va capturar els seus líders. Manuel Congo fou penjat a la forca el 6 de setembre de 1839. L’Església li va enviar un sacerdot per donar-li els sagraments de la confessió i la comunió.

Pregunta:

Pot ser considerada ingènua o innocent, aquella actitud de l’Església? Es podia desentendre d’aquella situació de massacre? Podia quedar-se tranquil el sacerdot pensant que complia el seu ministeri i les ordres dels seus superiors?

El 10 de novembre de 1969 el govern del General Médice prohibeix la publicació a tota la premsa brasilera de notícies sobre indis, guerrilla, moviment negre, discriminació racial, etc.

Pregunta:

Per què de cada 100 brasilers de raça negra 70 no tenien encara consciència de la situació del negre al Brasil i s’avergonyien de ser negres? Quina és la solució?

El 29 d’agost de 1986, malgrat la prohibició del cardenal de Rio de Janeiro, es va celebrar la III Trobada de religiosos, seminaristes i sacerdots negres de Brasil.

Pregunta:

Segons la seva opinió, aquella trobada va ser una desobediència o un acte profètic col.lectiu? És veritat que els que obeeixen la legítima autoritat sempre agraden a Déu i encerten amb la seva voluntat, encara que els superiors estiguin equivocats?

L’11 de maig de 1988 es munta a Rio de Janeiro el major aparell militar que s’havia vist des del cop d’estat de març de 1964. Aquesta vegada tenia com a objectiu intimidar la marxa contra el “Centenari de l’abolició de l’esclavatge”, organitzada per les entitats negres de Rio de Janeiro, amb el recolçament i participació de Mons. Mauro Morelli, bisbe de la Baixada Fluminense.

Pregunta:

Per què el poder brasiler té por de la conscienciació del poble negre?