ÀFRICA A LA NOSTRA TAULA

Antoni Codina

---

L’actual conflicte de la zona dels Grans Llacs té molt a veure amb el nostre cafè de cada dia. Hi ha un vincle molt directe, sorprenent, entre un esdeveniment llunyà i un hàbit tan proper i quotidià. Un vincle que ens demostra que el nostre món és ben petit. Més petit del que segurament imaginàvem. I que les causes de les coses, encara que amagades, a vegades poden ser forces senzilles.

El cafè fumeja i desprèn un aroma intensa. Calent, negre i reconfortant. Lentament l’assaboreixo mentre m’escalfo les mans contra la tassa. A fora fa un matí humit i fred. Una altra vegada apropo els llavis a la tassa mentre llegeixo una notícia que avui ocupa la porta i quatre pàgines del diari: nova crisi humanitària a l’est del Zaire, dos milions de refugiats abandonats a la seva sort, enfrontaments armats, risc de noves epidèmies...

L’AJUDA ÉS NECESSARIA PERÒ NO SUFICIENT

Ara més que mai se’ns demana de llegir entre línies les causes profundes i amagades del conflicte i exigir solucions veritables i durables. Exigir respostes polítiques i a llarg terme.

Moltes vides s’han salvat durant aquests darrers anys gràcies als diners i a l’ajuda humanitària. La generositat de molts ciutadans i institucions ha estat exemplar. Però tothom reconeix que ara cal alguna cosa més. L’ACNUR i les ONG disposen d’equips a punt d’intervenir i de més recursos, si fes falta, però tot això no és suficient.

UNA DEPENDÈNCIA SUÏCIDA

La pobresa engendra violència. I la crisi de la zona dels Grans Llacs no es transformarà en una pau duradora simplement com a resultat d’un procés de pacificació adequat. No hi ha pau sense justícia. I només quan s’elaborin i es posin en pràctica polítiques que incideixin en les causes que provoquen els desastres que afecten la majoria de països del sud podrem parlar de solidaritat.

Una dependència realment suïcida la del cafè, perquè el preu és molt inestable i no ha parat de caure des del 4 de juliol de 1989.

NOSALTRES, ELS CONSUMIDORS

El cafè és, després del petroli, la matèria primera que més divises mou en el món. Del seu conreu i manipulació es calculen que en viuen uns 100 milions de persones, entre les quals existeix una diferència tan abismal com la que separava a l’època medieval camperols lliures, servents i senyors feudals. Des dels jornalers i petits propietaris, fins a grans terratinents i empreses multinacionals, hi ha infinites situacions, però gairebé sempre abusives envers els més dèbils: els països més pobres, els petits camperols i els treballadors de les grans plantacions.

UNA SOLIDARITAT MÉS EFECTIVA

La Comissió Europea ha resolt recentment una eliminació progressiva dels aranzels del cafè i d’altres productes procedents del Tercer Món, i el Parlament Europeu ha recomanat per mitjà de diverses resolucions que cada Estat membre faci el mateix i doni suport al comerç just. El passat 20 de desembre el Parlament de Catalunya aprovà també una resolució en aquest sentit.

Per a milions de famílies de Ruanda, Burundi, Zaire, Uganda, l’estabilitat i la justícia en els preus del cafè equival a la seva subsistència i a la seva dignitat. La nostra “societat de consum”, que ens ha acostumat a l’adquisició de productes sense altres consideracions que el preu i la qualitat, cal que faci un pas endavant: arribar a un “consum responsable” en el qual ens preguntem pel valor social d’allò que comprem. Al darrera dels preus, de les etiquetes, dels codis de barres d’un quart de quilo de cafè, cal que descobrim el rostre de milers de persones que viuen d’aquell producte i que cada dia lluitem per sobreviure.

Cal insistir en la urgent i absoluta necessitat de construir una solidaritat internacional més efectiva, la que necessiten i demanen els països pobres als rics. El comerç just i el consum responsable es troben en la bona direcció. Cal que el dolor momentani de la nostra societat per la tragèdia dels Grans Llacs d’Àfrica es transformi en coherència eficaç, en una solidaritat que es tradueixi operativament en la nostra voluntat d’eradicar la pobresa que afecta avui tants germans i germanes nostres.

Probablement aquesta solidaritat afectarà el nostre consum, la nostra butxaca, els nostres avantatges de països rics. Més enllà de la solidaritat a afrontar els costos d’una solidaritat més afectiva.

Antoni Codina

Director del SETEM

Vice-president de la Federació Catalana de les ONG