Lucia Sepúlveda Ruiz

Lalt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, va reivindicar en un discurs davant parlamentaris europeus i llatinoamericans, el paradigma dels “descobridors i conqueridors”. Poc després, el desembre de 2022, es firmava el text de l’anomenada “modernització” de l’Acord d’Associació Xile/UE. És un tractat de caràcter neocolonial pel qual els europeus avançaran en els seus objectius de transició energètica i electromobilitat, mentre que Xile mantindrà la seva condició de país exportador de matèries primeres. Els costos ambientals, socials i climàtics els pagarà Xile.

L’extracció del desitjat liti i l’hidrogen “verd” per a produir-lo generaran un immens dany ambiental i social. Els territoris i ecosistemes on es troben el liti i altres minerals, però també les comunitats indígenes, són testimoni dels impactes de l’explotació intensiva de les salines i l’entorn. Per cada quilogram d’hidrogen “verd” s’utilitzen (calen)10 litres d’aigua dolça desmineralitzats i gran quantitat d’energia a gran escala, generada a partir de la reconversió de territoris agrícoles, en indrets per a projectes fotovoltaics o eòlics. El procés es realitza en zones ja fragilitzades per l’extractivisme imperant a les últimes dècades.

Encara que, en campanya el president Gabriel Boric es va mostrar crític amb els tractats de lliure comerç negociats a esquenes de la ciutadania, molt aviat es va associar amb la dreta i els grups econòmics partidaris dels tractats, i va reviure l’antiga  “Concertación” (la coalició històrica de governs d’esquerra que va mantenir el model neoliberal “pinochetista” durant la inacabable transició a la democràcia, sense diferenciar-se essencialment de governs d’altre signe polític). Va incloure el denominat “socialisme democràtic” a la coalició de govern que abans liderava el Frente Amplio, i a la que també pertanyien el Partit Comunista i altres partits petits. Boris mai va defensar com a parlamentari la revolta popular de 2019, que va mobilitzar a milers i milers de joves i, ben al contrari, va gestar una sortida institucional a la crisi: va promoure l’Acord de Pau que va salvar al govern de Sebastián Piñera, responsable de la violació sistemàtica dels drets humans. Aquest acord va fixar límits severs al procés constitucional ideat per aturar la revolta. El massiu suport que va obtenir Boric en l’elecció presidencial va tenir a veure també amb la voluntat de molts votants, d’impedir l’ascens de l’ultradretà José Antonio Kast.

El suport de Boric al model neoliberal es va fer evident per a Chile Mejor sin TLC, en el curs de la convenció constitucional, pel sentit del vot dels seus afins, que van incloure el rebuig total a la nostra Iniciativa Popular per frenar els tractats de lliure comerç. A més, va haver-hi un nul esforç del govern del president Boric per afavorir l’aprovament del plebiscit d’octubre de 2022 sobre la nova constitució. Aquest fet va contribuir a la derrota de la proposta popular, fortament debilitada per les notícies falses i l’ofensiva comunicacional del bloc dominant, propietari dels mitjans de comunicació.

A 50 anys del cop cívico-militar, representants de la dreta entre ells Hernán Larraín, exministre de justícia del dictador Augusto Pinotxet, foren designats pels partits polítics del Congrés com a “experts” redactors d’una nova constitució per reemplaçar la imposada per Pinochet. La designació de Larraín ha estat ampliament rebutjada, entre altres organitzacions, per l’Associació de Víctimes de Colonia Dignidad, que el considera còmplice de cometre crims de lesa humanitat, segrestos, tortures, assassinats, desaparicions, inhumacions i exhumacions il·legals de presoners polítics de la dictadura”. El govern i el Congrés van segrestar la sobirania popular i el poder constituent en un procés qualificat pel món social i popular, i els joves organitzats, com un frau i una paròdia impossible de validar.

Per tot això, Chile Mejor sin TLC està enfocat en el treball cap els sectors populars que estan patint les conseqüències de l’agudització dels aspectes més nefastos del model neoliberal en curs, expressat en destrucció del medi ambient, falta d’horitzons per a les i els joves, augment del cost de la vida, creixement de sectors neofeixistes, repressió dels sectos mobilitzats i una creixent militarització dels territoris indígenes.

Rebuig al neocolonialisme.

Nosaltres rebutgem el tractat, que s’hauria de votar a finals de 2023 a Europa i a Xile, i perquè afavoreix els sectors empresarials vinculats a la mineria, l’energia i l’agronegoci, entre d’altres. El capítol sobre energia i matèries primeres incorpora clàusules que retallen la capacitat de l’Estat de decidir com regular els seus béns comuns naturals. Obliguen a aplicar les regles del mercat internacional (de preu internacional) per vendre a la UE. Si Xile aplica impostos o condiciona una inversió exigint transferència de tecnologia, això es podria considerar una barrera tècnica al comerç. Xile estarà obligat a vendre el liti exportat a la UE al mateix preu que a un empresari nacional o a un país veí i les carreteres i sistemes interconnectats que es generin, no podran tenir impostos especials ni compensacions.

Aquest acord, per altra banda, contribuirà a que a la UE s’incentivi l’ús de l’automòbil en lloc de, per exemple, prioritzar el trasnport públic.

La Red de Acción en Plaguicidas, que forma part de Chile Mejor sin TLC, ha plantejat que l’acord hauria d’haver garantit la prohibició d’exportar a Xile de tots els plaguicides prohibits a Europa. La UE podrà seguir exportant a Xile els més de 50 plaguicides altament perillosos, prohibits a la UE i registrats a Xile, si no hi ha polítiques a la UE que acabin amb el doble estandar actual.

Els capítols de gènere s’utilitzen en aquest i altres tractats com a esquer per mostrar progressisme i feminisme, i només tenen un objectiu declaratiu, de cumpliment amb la llista de control d’incorporar temes emergents, però aprofundeix l’extractivisme miner, forestal i de l’agronegoci, els impactes dels quals recauen finalment  en les dones i les seves tasques de cura. Són elles les que han de resoldre temes de malalties dels seus fills o marits, provocades per la contaminació en territoris miners; per manca d’aigua no poden tirar endavant els seus horts, ni comptar amb una alimentació prou sana, ni medicina natural, degut a l’extensió permanent dels monocultius forestals i de fruites per a l’exportació; o elles mateixes es veuen afectades per malalties de tipus reproductiu  i càncer. Aquest  ha passat a ser la primera causa de mort a Xile en els últims anys, per damunt dels accidents vasculars, com a conseqüència de les condicions de treball imperants en el país i el tipus d’alimentació que se’n deriva.

El dia anterior a la signatura del tractat amb la UE per la ministra Urrejola, 500 organitzacions incloent parlamentaris i personalitats de la UE i Xile, es declararen en contra de la “modernització” de l’Acord d’Associació entre la UE i Xile.

El govern de Xile manté silenci total sobre la demanda internacional del concessionari francès (Group ADP) de l’aeroport de Pudahuel, per haver baixat els seus guanys durant la pandèmia degut a les mesures adoptades per Xile. Aquest és només un exemple de com els tractats de lliure comerç i/o tractats bilaterals d’inversió, desafien les nostres polítiques públiques. Hi ha un altre cas pendent amb l’empresa sanitària Suez de França, que va anunciar demanda per la finalització del seu contracte després del vessament de petroli a la planta d’aigua potable de Collipulli, al sud del país. Per això, part de la nostra estratègia és revelar com els recursos fiscals marxaran cap a les butxaques de les transnacionals degut a aquestes demandes que tot sovint perden els països perifèrics. Així faltarà pressupost públic per enfortir els fons destinats a avançar en salut, vivenda, educació, treball digne per als joves, i recuperació de l’aigua per a les comunitats i la natura, entre altres aspectes.