ALIA MONDO EBLAS
COMUNICACIÓ DEMOCRÀTICA PER A UNA ALTRA MUNDIALITZACIÓ

JOSÉ ANTONIO VERGARA

---

L’actual etapa del procés d’acumulació a escala mundial s’expressa en el cercle del simbolisme a través d’una grandíssima pressió que tendeix a la McDonalització del món, és a dir, a la nefasta uniformització cultural a l’estil Hollywood, devastadorament empobridora i alienant en un àmbit essencial per a la reproducció de la vida humana. En aquest marc, l’hegemonia dominant de l’anglès com a llengua gairebé oficial de la globalització capitalista és senzillament la part lingüística de la dominació unipolar que s’observa en tots els demés apartats (econòmic, polític, militar, etc.). Des de la perspectiva del “pensament únic” i la mercantilització generalitzada, és natural, eficient i desitjable que l’idioma del mercat mundial de manera progressiva vagi desplaçant i expulsant tots els altres de les esferes social i econòmicament significatives, com ara la ciència i l’educació. Les etnollengües que encara no han desaparegut aniran quedant progressivament relegades a un ús íntim, domèstic, en el millor dels casos, sense oportunitats reals per al desenvolupament de les seves respectives terminologies científiques, per exemple.

Aquesta dimensió gravitant de la globocolonització actual reprodueix a escala ampliada, tot i que sense extermini físic evident, la violència dels processos anteriors de genocidi lingüístic i cultural que les expansions imperials i la creació després dels Estats-nació artificial i forçadament homogenis van representar per als pobles autòctons d’arreu del món, utilitzant ara a favor seu l’eficàcia de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i particularment l’arbitrarietat cega i destructiva de les forces del mercat, que com és evident afavoreixen sempre els poderosos. Es produeix d’aquesta manera una distribució injusta i desigual de l’accés a l’alfabetització i a l’aprenentatge de llengües, així com una “espontània” predilecció per l’estudi excloent de l’anglès, glorificat arreu del món com a eina per participar del mercat global. Això a l’hora crea una pròspera indústria acadèmica en benefici de les economies dels països centrals anglòfons, i genera una nova eina de dominació elitista a la resta del món: la preuada possessió d’aquesta “clau” per part de les minories que controlen econòmica, cultural i políticament els seus respectius països.

En aquest escenari mundial de capitalisme neoliberal, l’atac mortífer contra la diversitat lingüística és equivalent al que pateix la biodiversitat en aquest ferotge poder d’extermini. Els pobles indígenes són els més afectats, ja que són els portadors de la part més gran de la diversitat lingüística i cultural: més del 80% de les aproximadament 6500 llengües es parlen en un sol territori, i de mitjana no tenen més de 5000 parlants. En contrast, més de la meitat dels Estats són oficialment monolingües i els seus sistemes educatius formals exclouen l’ensenyament en i de les llengües indígenes. Si aquesta evolució continua, més del 90% de les llengües orals es perdran ràpidament en el transcurs dels propers 100 anys.

Davant aquest paradigma dominant d’homogeneització culturalment genocida, de creixent monolingüisme i d’aprofundiment de les jerarquies lingüístiques excloents i injustes (p.e.: privilegis automàtics dels parlants nadius de l’anglès bescantant tots els altres habitants del planeta), l’activisme per una mundialització alternativa i solidària obre l’espai perquè emergeixi un paradigma alternatiu, el de la “linguoecologia” (ecologia de les llengües) i la lluita pels “drets humans lingüístics”, per la lliure identificació amb la llengua materna i per la preservació de les identitats personals i col•lectives que hi estan lligades.

Precisament en el procés de constitució de la societat civil mundial com a subjecte per a la construcció d’un ordre planetari més just, humà ecològicament responsable i solidari, l’Esperanto és un element que pot facilitar una comunicació no mercantilitzada i “en peu d’igualtat” entre tots els pobles del món. El moviment per la llengua Esperanto ha acumulat una rica experiència en els seus gairebé 120 anys d’ús pràctic, facilitant el contacte i els intercanvis culturals sense subordinació entre persones que parlen idiomes diferents, ha estat particularment lligat a impulsos anteriors d’internacionalisme emancipador, com ara el moviment pacifista i les diverses corrents del moviment obrer. Alia mondo eblas (un altre món és possible)...

El seu caràcter estrictament fonètic, i la seva gramàtica completament regular –lliure d’excepcions-, en faciliten moltíssim l’aprenentatge i l’ús autònom per part de qualsevol home o dona que decideixi explorar el seu potencial, en contrast amb l’esforç (generalment amb pobres resultats) que necessita l’aprenentatge de qualsevol etnollengua. Tot i que el lèxic de l’Esperanto s’ha pres bàsicament del gran tronc indoeuropeu, la seva estructura morfològica i sintàctica l’apropen a les llengües “aglutinants” (com ara les anatòliques) i aïllants (com el xinès i el thai), sintetitzant d’aquesta manera una autèntica universalitat. Com a exemple dels dispositius que en faciliten la incorporació pràctica, es pot dir que els verbs en infinitiu acaben sempre en –i, els substantius en –o, els adjectius en –a i els adverbis en –e. Així, la paraula patro significa pare, patra és l’adjectiu d’aquesta mateixa idea (patern/a) i patre l’adverbi corresponent (paternalment). Amable lector, si en la nostra llengua catalana el substantiu del verb somniar és “somni”, però l’adjectiu és... “oníric”. En Esperanto és molt fàcil: respectivament songhi, songho, songha... El mecanisme d’aquesta llengua interètnica en facilita l’adquisició i l’ús lliure, flexiu, creatiu i autònom de l’arsenal lèxic.

Pàgina-xarxa amb informacions generals i diversos links:

Portal de l’esperantisme català: http://www.esperanto-ct.org/

Asociación Izquierda y Esperanto (Espanya): http://satenhispanio.eresmas.com

Federació Espanyola d’Esperanto: http://esperanto-es.net

Comissió per les Amèriques de l’Associació Mundial d’Esperanto: http://www.ameriko.org (permet trobar fàcilment la pàgina-xarxa dels esperantoparlants organitzats a cada país).

Cursos (n’hi ha molts més):

http://www.lernu.net

http://www.cursodeesperanto.com.br

http://esperanto.org/espviva/ev_es/utf-8/unik/index.html

http://www.geocities.com/sue_hess

http://www.institutoesperanto.com.ar

Diccionari castellà-esperanto: http://luisguillermo.com/diccionario

Wikipedia en Esperanto: http://eo.wikipedia.org/wiki

JOSÉ ANTONIO VERGARA

Santiago de Xile