Damunt la seva llarga mort i esperança
nu el cos sencer
–la paraula, la sang, la memòria–,
definitivament
serà la meva creu
Amèrica Llatina.
Déu, pobre i colpejat,
crida al Déu de la Vida
des d’aquesta creu col.lectiva
alçada
contra el sol de l’Imperi i les seves tenebres,
davant del vel del Temple esgarrifat.
Demà serà Pasqua
–perquè Ell ja és demà per sempre–.
(Revestida de llagues i sorpreses,
vindrà pel jardí
la Llibertat,
germans.
i trencar les aromes solidàries
i conminar la por del sepulcre
desarmant els guardes).
Però avui encara és Div
ndres Sant.
Tots som testimonis,
entre daus i llances,
mentre la mare plora sobre el fill caigut.
Jo no vull negar-me a aquest misteri.
Jo no vull negar-Te!
Amèrica Llatina
serà la meva creu
