Marcelo Barros , Recife, i Darlan Oliveira

Diuen que, una vegada, un nen va preguntar a un pensador: - "Com de gran és l'univers?". Acariciant el cap del nen, el savi va mirar l'infinit i va respondre: - "L'univers és la mida del teu món". Consternat, el nen va tornar a preguntar:

- "I com de gran és el meu món?".

El pensador va respondre: - "Té la mida dels teus somnis".

I va explicar-li: - “Els somnis fecunden la teva existència amb sentit. Si els teus somnis són fràgils, el teu menjar no tindrà sabor, les teves primaveres no tindran flors, els teus matins no tindran rosada, la teva emoció no serà fructífera. Els somnis són els que transformen les persones. Donen als vells el vigor de la joventut i no deixen que l'esperança mori en nosaltres”.

La societat dominant s'ha tornat experta en robar a la gent el dret a somiar. Per a més de mil milions d'éssers humans, els grans conglomerats financers internacionals actuen com a autèntics "lladres de somnis". Organitzen el món d'una manera que impedeix que la majoria de la gent visqui amb dignitat. Insisteixen que si milions de persones passen gana, és inevitable. Tanmateix, fins i tot en aquesta realitat, els pobles i comunitats tradicionals resisteixen i lluiten per assolir el somni d'una vida digna.

Tot i que l'ONU no ho va incloure a la Declaració Universal dels Drets Humans, el poder de somiar és el que, arreu del món, mobilitza moltes persones, sobretot joves, que insisteixen a reunir-se i a testimoniar que cal organitzar el món d'una altra manera. Des de fa més de 20 anys, el procés dels diferents Fòrums Socials ha articulat projectes de col·lectius diversos, vinguts de tots els continents per assajar noves maneres de viure i organitzar la societat humana.

A Amèrica, els pobles autòctons, del Nord i del Sud, de les muntanyes i boscos, de la costa i de l'interior, es prenen molt seriosament els somnis individuals i col·lectius. En diferents ètnies i nacions, una de les funcions importants dels xamans és somiar. Aquests somnis són instruments d'escolta de l'Esperit, que condueix persones i comunitats cap a un projecte de vida i de justícia per a tothom. Una de les primeres funcions dels somnis és ensenyar-nos a curar les ferides del cos i de l'esperit. De fet, segons l'Evangeli, en la mateixa línia que els grans profetes de totes les tradicions espirituals, Jesús de Natzaret va viure l'«amorositat» i es va disposar a guarir les persones i alliberar-les de tota mena de captivitat (cf. Lc 4, 16-21).

A l'Índia, cinc segles abans, Siddhartha Gautama ens va mostrar el camí de la compassió (Karuna). És el que avui fa que l'actual Dalai Lama afirmi: “Tots tenim una llavor de compassió plantada dins nostre. La nostra tasca és conrear-la i fer-la créixer”.

En la nostra realitat actual, els joves d'Amèrica Llatina i el Carib s'organitzen com a grups i comunitats de vida i assumeixen, com a pauta de vida, el Bon Viure. A Sudàfrica, el poble zulú ensenya a tota la humanitat: “Ubuntu! Sóc perquè ets tu. Si tú no ets, jo no sóc".

Aquests paradigmes culturals i polítics del Bon Viure (Sumak kawsay) i d'Ubuntu pressuposen noves relacions comunitàries que prioritzen l'educació com a forma de, en l'expressió del filòsof alemany Theodor Adorno: “desbarbaritzar la societat i la vida”. Fa dos anys, el Papa Francesc va convidar tota la humanitat a participar en un Pacte Educatiu Global, que pretén educar-nos per a la fraternitat universal i l'amistat social.

Per organitzar una societat més justa i igualitària calen alternatives econòmiques i polítiques diferents i noves. La base és la confiança lligada a la fe, com la confiança en la bondat fonamental de l'ésser humà i l'alegria de veure que hi ha signes d'una nova consciència de pau i comunió entre tota la humanitat, i entre l'ésser humà i la natura. És urgent curar les persones i la societat del malson que dicta que els governs i els països han de romandre presoners i ostatges de bancs i banquers. Treballar per abolir les fronteres artificials, construïdes pels imperis colonials, que ens divideixen en ciutadans i estrangers. Tots som ciutadans del planeta Terra i parents de tots els éssers vius, germans i germanes dels arbres, les flors, els animals del bosc, els camps, les aigües i l'aire. Som membres de la gran comunitat de la Vida.

Per viure això, promoguem l'ecologia de la cura universal. En aquest camí més ampli, tú mateix pots sentir-te lliure i ésser testimoni de la llibertat que ha de permetre a les persones assumir el seu dret a la diversitat, en el seu cos, des de diferents orientacions sexuals i de gènere, en les seves cultures col·lectives, en la construcció d'una societat plural...

Els corrents culturals més diversos de la humanitat, des de les antigues tradicions orientals, així com les espiritualitats dels pobles originaris i la mateixa Bíblia, revelen que aquesta construcció d'una humanitat germana des de les diversitats i la comunió còsmica, és el projecte diví per al món i la humanitat. El biòleg Emmanuel Almada escriu: “L'amor és un fenomen biològic, com ha demostrat molt bé Humberto Maturana. Segons el neurobiòleg xilè, “l'amor és un fenomen biològic que no requereix justificació”. És l'amor, l'emoció que subjau a la socialització, ja que és el que permet la trobada recurrent entre els individus. Per a Maturana, el moviment contrari a l'amor és el rebuig i la indiferència. En estendre l'espectre de l'amor a altres sistemes vius, és possible entendre l'amor com la base de totes les aliances, no només entre humans. És aquesta tendència a conviure, a parar atenció i acceptar la diferència, la que ha permès, al llarg de la història ecològica de la terra, la trobada entre espècies, fins i tot entre paràsits i els seus hostes. Va ser així, en un procés amorós, com ens va ensenyar Lynn Margulis, que fa milers de milions d'anys, en la immensitat dels mars primigenis, un bacteri aeròbic va penetrar en un d'anaeròbic, formant els primers eucariotes dels quals vam descendir (Lynn, 1967, pàg. 14). (...) És el joc autopoiètic, que caracteritza la trobada entre sistemes vius, descrit també per Maturana i Varela, on un canvia per continuar sent el mateix ” .

És l'amor, com a postura i orientació de vida, el que transforma el futur en un camí cap a un nou món de justícia i pau. Així, el dret a somiar no es limita a la projecció de desitjos inconscients. És la missió de totes les persones amb fam i set de justícia. En aquesta lluita pacífica per fer realitat aquest somni col·lectiu de pau i justícia, no estem sols. Amb nosaltres hi ha Algú que es manifesta en cada acte d'amor i ens dóna la força per fer realitat la utopia d'una vida realment plena i feliç. Escolta aquella veu que parla en tu i en totes les persones que estimen la vida. Ella ens convoca a la pràctica del benestar, materialitzat en el camí de la Justícia, la Pau i la cura de la mare Terra i de tota la natura.

Enmig de la crisi pandèmica, en audiència pública l'agost de 2020, el papa Francesc va dir: “Una nova trobada amb l'Evangeli de la fe, l'esperança i l'amor ens convida a assumir un esperit creatiu i renovat. D'aquesta manera, podrem transformar les arrels de les nostres malalties físiques, espirituals i socials. Serem capaços de curar profundament les estructures injustes i les pràctiques destructives que ens separen els uns dels altres, amenaçant la família humana i el planeta” (audiència general, 06/05/2020).

A Chiapas, Mèxic, fa més de 25 anys, les comunitats indígenes del sud del país es van rebel·lar contra l'Estat, ostatge del colonialisme de l'Imperi, i van proclamar la seva autonomia social i política. Els seus comandants van dir: "Som un exèrcit de somiadors. Per això som invencibles".