Kenneth Martínez

La capacitat de raonament humà està lluitant una de les batalles més fortes des de la seva existència. Un dol contra la realitat que el raonament sembla anar perdent lentament i de manera indiscreta; així ho fa veure la poca importància que li dóna la societat mundial. Almenys, no prou perquè l'impacte de la realitat i la seva entesa estigui enfocat a favor d'un bé col·lectiu o que respongués les preguntes que tant han dividit la humanitat.
Passen els anys i  al món hi ha més gent amb accés a Internet; esdevenen diferents tipus de crisis mundials, i hi ha una batalla entre allò que veiem, poc entenem i no sabem.

Com a societat ens hem tornat molt privilegiats pel que fa a l'accés a informació, però no es pot dir el mateix en enteniment i coneixement. La nostra percepció de la realitat mundial tergiversada i transfigurada pels mitjans de comunicació i les xarxes socials, ja no es veu limitada només a la suma dels nostres aprenentatges i experiències prèvies a les nostres vides, sinó als milers i milers de missatges que veiem dia a dia en pantalles.
La cultura de les xarxes socials ha imposat una nova percepció al nostre actuar social. Això és degut a la manera de percebre milers i milers de missatges cada dia i no poder codificar-los i actuar. Des de publicacions de Facebook que poden causar tota mena d'emocions, com por o incertesa; a publicitat que ens fa necessitar alguna cosa que mai no hem tingut i tot just acabem de veure.
Cal esmentar de manera breu el sistema sintètic de la comunicació proposat per Niklas Luhmann que entén la comunicació com a síntesi de tres seleccions: unitat d'informació, emissió i comprensió.  Aleshores la comunicació es realitza quan i fins on es genera comprensió; és a dir, només hi ha comunicació si hi ha comprensió.
La compressió de cada individu varia segons múltiples factors, ja sigui des del context del missatge i les característiques puntuals de qui el rep. Tanmateix, l'enteniment dels missatges esmentats no vol dir que hagi estat rebut al llarg de les seves dimensions informatives i socials. No podeu esperar ni el més mínim d'enteniment quan la quantitat de missatges són immesurables.
Com a societat hem arribat al punt on la base central del nostre sistema sociocomunicatiu està centrada a vendre més connexions, obviant per complet el sentit de saber usar-les, i entendre el que en ve. Així, de la mateixa manera que estem a punt del col·lapse ambiental a causa de la contaminació, també ho estem a causa de la infoxicació  o contaminació d'informació.
No podem obviar com l'hegemonia comunicativa influeix en la nostra percepció de la realitat. El maneig de la informació és l'arma més poderosa que es pot fer servir socialment parlant. Al llarg de la història, la comunicació i la informació han estat fonts fonamentals del poder i del contrapoder; de la dominació i el canvi social (Castells, 2009).
Si no fos així, no hi hauria tanta por del poder dels molts moviments socials arreu del món que es veuen amenaçats per la censura indirecta i el control selectiu de l'algorisme cibernètic. Una veu infravalorada predisposa el risc d'una societat sense aspiracions i sense una lluita amb ajuda mútua. La veu pressuposa una intervenció reflexiva, i inclosa als horitzons dels actors socials (Dhalgren, 2012). La realitat es construeix a partir de les veus de cadascú de nosaltres.
És necessari aturar-nos a pensar: Fins a quin punt som capaços d'entendre la nostra realitat? Com aquest poc raonament de la realitat limita el nostre actuar com a individus? Seran les nostres generacions actuals i futures capaces d'entendre la importància de la percepció de les seves realitats i l'efecte d'això en les seves accions? Dependrà totalment la veu dels propers moviments socials d'una realitat-interacció virtual?
Si no som conscients del que amenaça la nostra poca percepció del que és moralment -èticament- correcte i humanament necessari serem vulnerables davant de qualsevol acte de domini massiu, qualsevol manipulació a la memòria històrica i als paradigmes que ens conformen com a societat. Correm el risc que una pantalla es converteixi en els nostres únics ulls.