Anti-gènesi

A la fi, l’ésser humà
va acabar amb el cel i amb la terra.
La terra era bella i fèrtil,
la llum brillava a les muntanyes i als mars,
i l’esperit de Déu omplia l’univers.

L’ésser humà va dir:
“Posseeixi jo tot el poder
al cel i a la terra”.
I va veure que el poder era bo,
i va posar el nom de Grans Caps
a aquells que tenien el poder,
i va anomenar Desgraciats
a aquells que buscaven la reconciliació.
Així va ser el sisè dia abans de la fi.

L’ésser humà va dir:
“Que hi hagi gran divisió entre els pobles:
que es posin cap a una banda les nacions al meu favor,
i de l’altra les que estan en contra meva”.
I hi va haver Bons i Dolents.
Així va ser el cinquè dia abans de la fi.

L’ésser humà va dir:
“Reunim les nostres fortunes, tot en un lloc,
i creem instruments per a defensar-nos: la ràdio
per controlar l’esperit dels sers humans,
els registres per controlar els seus passos,
els uniformes per dominar les seves ànimes”.
I així va ser. El món va quedar dividit
en dos blocs en guerra.
El ser humà va veure que havia de ser així.
Així va ser el quart dia abans de la fi.

L’ésser humà va dir:
“Que hi hagi una censura per distingir
la nostra veritat de la dels demés”.
I així va ser. El ser humà va crear
dues grans institucions de censura:
una per ocultar la veritat a l’estranger,
i una altra per defensar-se de la veritat a casa.
El ser humà ho va veure i ho va trobar normal.
Així va ser el tercer dia abans de la fi.

L’ésser humà va dir:
“Fabriquem armes
que puguin destruir grans multituds,
milers i centenars de milions,
a distància”.
El ser humà va crear els submarins nuclears
que solquen els mars,
i els míssils, que creuen el firmament.
El ser humà ho va veure i se’n va enorgullir.
Llavors els va beneir dient-los:
“Sigueu nombrosos i grans damunt la terra,
ompliu les aigües del mar i els espais celestes;
multipliqueu-vos”.
Així va ser el segon dia abans de la fi.

L’ésser humà va dir:
“Fem un Déu a imatge i semblança nostra:
que actuï com actuem nosaltres,
que pensi com pensem nosaltres,
que mati com nosaltres matem”.
El ser humà va crear un Déu a la seva mida,
i el va beneir dient:
“Mostra’t davant nostre,
i posa la terra als nostres peus:
no et faltarà res
si fas sempre la nostra voluntat”. I així va ser.
El ser humà va veure tot el que havia fet
i n’estava molt satisfet.
Així va ser el dia anterior a la fi.

De sobte, es va produir un gran terratrèmol
a tota la superfície de la terra,
i el ser humà i tot el que havia fet
van deixar d’existir.
Així va acabar l’ésser humà amb el cel i la terra.
La terra va tornar a ser un món buit i sense ordre;
tota la superfície de l’oceà es va cobrir d’obscuritat
i l’esperit de Déu esbategava damunt les aigües.