Argentina i els indígenes
Argentina i els indígenes
ENDEPA
Argentina és un país pluriètnic i pluricultural, encara que això no sigui reconegut oficialment. Per què ho diem? Perquè al nostre país hi viuen quinze pobles indígenes originaris. La seva població sobrepassa els 500 mil indígenes.
La seva distribució és:
Jujuy: kollas i chiriguanos.
Salta: kollas, chiriguanos, chanés, chorotes, tapietes, wichís, tobas i chulupíes.
Formosa: wichís, pilagás i tobas.
Chaco: tobas, wichís i mocovíes.
Santa Fe: mocovíes i tobas.
Misiones: guaraníes, mbya i chiripá.
Buenos Aires: maputxes, pampas, tobas i kollas.
La Pampa: maputxes i ranqueles.
Neuquén: maputxes.
Río Negro: maputxes.
Chubut: maputxes i tebuelches.
Santa Cruz: maputxes i tebuelches.
És una realitat molt complexa: pel lloc on són les comunitats, per les situacions en que viuen... Algunes comunitats han rebut terra en propietat, fins i tot terra suficient. Altres treballen fermament i decididament per aconseguir-la. Hi ha províncies que tenen terres fiscals encara disponibles. Altres, com Santa Fe , no en tenen pràcticament i s'ha de recórrer a altres formes legals perquè les nombroses comunitats de tobes i mocovies puguin accedir-hi.
La zona Sud, especialment, viu una dura realitat respecte a la terra les comunitats maputxes tenen dret a ocupació - no tenen títols de propietat sobre la terra -, però són molt pobres, «pedreros», on no hi ha aigua i per la duresa del clima és molt poc el que és pot cultivar. La majoria cria ovelles a petita escala.
Hi ha avanços significatius en l'educació: la formació de mestres bilingües en les províncies del Chaco i de Formosa. Això ha permès que en comunitats indígenes tobas, wichís, pilagás i mocovies hi hagi mestres bilingües en prácticamente totes les escoles. A Salta i a Santa Fe es donen els primers passos, el mateix que a Misiones. Però hi ha zones on els nens encara no van a l'escola. Són comunitats situades als voltants de poblacions petites; els nens aborígens, sense calçat, amb poca roba... no se senten ben rebuts.
Hi ha llocs on creixen les organitzacions pròpies, on s'ha aconseguit personalitat jurídica, on hi ha importants processos comunitaris, on s'estan portant a terme millores amb recursos del PROSOL, vivenda, d'organitzacions no governamentals... I altres comunitats on l'organització no creix; hi ha divisions internes, ingerències de polítiques de partit... Comencen a sorgir partits polítics indígenes a Salta i a Formosa.
1993 fou l'any internacional dels Pobles Indígenes... però no hi va haver gaires mostres de voluntat política per donar passos significatius. Les conquestes es donaren més aviat per l'esforç dels mateixos grups indígenes:
La ratificació de la llei de l'aborigen a Santa Fe (10.12.92) fou el resultat de persistents viatges, presentacions... la inclusió del tema indígena en la futura Constitució fou el resultat de la presentació de dirigents aborígens (Octubre del 93) de permanents contactes amb els representants dels dos partits majoritaris; discussió de fonaments, formes d'inclusió, etc.
Una realitat amb llums i ombres, amb moltes dificultats, però amb esperances. Les ombres s'accentuen en el creixement de la pobresa, falta de treball, deficiències importants de salut... la lluita per la terra és una d'aquestes ombres... i no sols que l'adjudiquin; és tot el procés posterior: ocupació de la terra, processos de producció, recerca de formes alternatives de viure la terra...
ENDEPA, Equip Nacional de Pastoral Aborigen