AUGUSTO C. SANDINO HEROI ANTIIMPERIALISTA D’AMÈRICA LLATINA

1995: Primer centenari del seu naixement

---

Augusto C.Sandino és l'heroi guerriller nicaragüenc símbol de la ja secular lluita dels pobles d'Amèrica Llatina contra l'imperialisme ianqui. L'obrer de procedència camperola que va combatre contra els invasors nord-americans a Nicaragua va néixer a Niquinohomo el 18 de maig de 1895.

Viatjà a d' altres terres buscant treball. Va conèixer l'explotació a Hondures, Guatemala i Mèxic. Treballant a la Huasteca Petroleum Company sentí l'acusació que tots els nicaragüencs eren uns venpàtries, ja que es prestaven a la dominació nord-americana. Això el decidí a demostrar que encara quedaven patriotes. Junt amb un grup de treballadors va prendre dinamita de la mina nord-americana de San Albino i començà a combatre el govern d'Adolfo Díaz, imposat pels ianquis. Amb algunes armes recuperades del mar i les que treu als enemics comença la lluita al costat gels liberals. La victòria a Las Mercedes, Boaco, és decisiva per l'acabament de la guerra constitucionalista.

El 4 de maig de 1927, el liberal Moncada s'entrevista a l'Espino Negro de Tipitapa amb Stimson, representant ianqui i decideix lliurar les armes rebels a canvi de deu dòlars, cosa que demostra una vegada més que "cinc oligarques liberals més cinc oligarques conservadors sumen deu bandits". Sandino, amb trenta dels seus, diu: “Yo no estoy dispuesto a entregar las armas en caso de que todos lo hagan. Yo me haré morir con los pocos que me acompañan porque es preferible hacernos morir como rebeldes y no vivir como esclavos". "Los grandes dirán que soy muy pequeño para la obra que tengo emprendida; pero mi insignificancia está sobrepujada por la altivez de mi corazón de patriota, y así juro ante la Patria y ante la historia que mi espada defenderá el decoro nacional y que será redención para los oprimidos".

Quan el comandant ianqui Hatfield li envia un ultimatum, Sandino li contesta: "Recibí su comunicación ayer y estoy entendido de ella. No me rendiré y aquí los espero. Yo quiero patria libre o morir. No les tengo miedo: cuento con el ardor del patriotismo de los que me acompañan. Patria y libertad".

La Marina dels EUA ressenya 510 combats entre el maig de 1927 i 1932. I la resposta que rebien en proposar a Sandino i els seus que deposessin les armes era: "El patriotismo a que usted apela es el que me ha mantenido repeliendo la fuerza con la fuerza. La soberanía de un pueblo no se discute, sino que se defiende con las armas en la mano". "Soy nicaragüense y me siento orgulloso de que en mis venas circule, más que cualquier otra, la sangre india americana que por atavismo encierra el misterio de ser patriota leal y sincero". "Soy trabajador de la ciudad, artesano como se dice en este país, pero mi ideal campea en un amplio horizonte de internacionalismo, en el derecho de ser libre y de exigir justicia, aunque para alcanzar este estado de perfección sea necesario derramar la propia y ajena sangre. Mi mayor honra es surgir del seno de los oprimidos, que son el alma y el nervio de la raza".

El gener de 1933 passa a ser cap del govern Juan B. Sacasa. A la intervenció armada de l'imperi ianqui li ha resultat impossible vèncer l'Exèrcit Defensor de la Sobirania Nacional. Sandino es va oposar a un conveni de pau mentre els invasors fossin a Nicaragua. La retirada dels gringos fou la culminació de la victòria militar de Sandino. Un mes després d'aquesta retirada l'heroi proclama: "Nuestro ejército, por la magnitud de su lucha, constituye una autoridad moral continental, y en el ámbito de simpatía con que nuestro ejército cuenta en el mundo, produjo la expulsión completa de los piratas norteamericanos en Nicaragua".

Encara que Sandino venç sobre la intervenció militar ianqui, no li és possible evitar que continuï la dominació econòmica i la intromissió política. "Con pena le manifiesto que nuestro gobierno no es todavía autónomo, porque existe la intervención política y económica, que no podrá desaparecer mientras los gobiernos pertenezcan a partidos determinados". També adverteix que la Guàrdia Nacional inventada pels nord-americans "es una institución contraria a las leyes y a la constitución de la república; ha sido creada por un convenio entre el partido liberal y el conservador por indicación de la intervención norteamericana".

Tant l'ambaixada ianqui com els agents de l'oligarquia temen el prestigi nacional de Sandino. El 21 de febrer de 1934, l'ambaixador Bliss Lane es comunica amb Somoza, en dos moments. El mateix dia es reuneix també el mateix personatge amb Moncada. I aquest mateix dia Sandino és assassinat, junt amb els seus germans d'armes Francisco Estrada, Juan Pablo Umanzor i Sócrates Sandino. Quan els que l'assassinaren registraren les seves butxaques li sentiren dir: "No llevo ni un solo centavo, porque jamás he tomado los fondos de la nación". Mesos després, liberals i conservadors decreten una amnistia a favor dels que estaven implicats en l'assassinat de l'heroi, i Somoza assumeix directament les regnes del poder. Fou la culminació de 25 anys de crims comesos pels ianquis intervencionistes i l'oligarquia venpàtria.