Les multinacional dominen la
producció, els mercats, els preus, el
consum, les despeses i fins i tot la
música...
En efecte, tots “ballem” al ritme de
les multinacionals. Vegem-ho, si no:
Al matí ens despertem quan el rellotge
SEIKO marca l’hora, ens rentem les
dents amb COLGATE o KOLINOS i el
cos amb sabé PALMOLIVE. Per
esmorzar mengem NESCAFE o TODDY,
barrejats amb una mico de llet NIDO.
Ens afaitem amb GILLETTE i, els més
moderns, amb màquina d’afaitar
PHILIPS. A les dones els agrada
perfumar-se amb colònies H.CURTIS o
CHANEL.
Si comprem una màquina
d’escriure ha de ser OLIMPIA o
REMINGTON i si hem progressat
econòmicament comprarem un
ordinador MACINTOSH i una
impressora PANASONIC.
Les fotocòpies les fem amb una CANON o
una XEROX. El ganivet és SOLINGEN;
la nostra calculadora minúscula,
CASIO; la ràdio, NATIONAL; la
màquina de fotografiar, PENTAX; el
televisor, SONY, i el forn microones
SAMSUNG.
Si tenim mal de cap ens prendrem
una ASPIRINA de la BAYER i si no
aconseguim dormir recorrem a un
VALIUM de la ROCHE.
El congelador és GENERAL
ELECTRIC; el cotxe, TOYOTA; la moto
YAMAHA, i els pneumàtics són
GOODYEAR o FIRESTONE. Si tenim
telèfon, l’aparell és indefectiblement
ERICSON i si ja tenim número de RUC
estarà computat per una IBM.
Si volem regalar un bolígraf de
prestigi haurà de ser PARKER o, si no,
PAPERMATE, i el nostre llapis humil
segur que porta la marca FABER....
Que sí, que tots ballem al ritme
que ens toquen les multinacionals! I si
no, al so de quina música es balla a les
nostres discoteques...? Ni més ni
menys que el ROCK enregistrat per la
RCA o la CBS...
Les multinacionals fiquen el nas
pertot. No hi ha producte o negoci en
què no hi siguin presents. Hi són a la
ràdio que escoltem, a la televisió que
mirem, a la premsa que llegim i si,
amb molt bon criteri, decidim fugir-ne i anem
al camp per respirar aires de
llibertat, de segur que la pilota de
futbol és ADIDAS i seguríssim que, per
calmar la set, apareixerà la més
manefla i indiscreta de totes:
LA COCACOLA!
