Bona i mala notícia per a la dona

Laura Ulloa

Els porto una mala notícia. Però també una bona notícia.

La mala notícia és l’herència de segles de teologia patriarcal que sofrim. Segons aquesta teologia, Déu decreta des d'un principi que certs ser humans - les dones- fossin inferiors i, per tant, destinades naturalment a la submissió. Durant segles, aquesta teologia immoral s'ha fet servir per justificar tot tipus d'opressió: si Déu crea l'inferioritat de les dones, llavors, sembla que aquesta inferioritat és part de l’ordre establert per Déu. D'aquí no és molt difícil concloure que els gentils, o els indígenes, o els negres, o els pobres, són inferiors i així han de seguir. Com si Déu mateix hagués inventat la injustícia... Cèlebres i sants homes d'Església han elaborat aquesta injustícia per mitja de la predicació i de la paraula escrita...

- Dona. Ets la porta del dimoni. Has portat l'error a qui ni el mateix dimoni s 'atreví a atacar de front. Per culpa teva hagué de morir el fill de Déu. Així que cobreix-te el cap i fes penitencia. (Tertulià, sobre la vestimenta de la dona)

- Entre totes les bèsties salvatges, no n'hi ha cap que faig tant de mal com la dona. (Joan Crisòstom)

- La dona és un ser ocasional, incomplet... un home mal nascut. Amb tot, fou necessari que fos l'ajuda del home. I això, sols en la procreació, perquè en totes les altres obres l'home pot ser ajudat més eficaçment per un altre home que no pas per una dona...La dona es troba en estat de submissió en l'ordre original de les coses. Per aquesta raó no pot representar el cap ni en la societat ni en l'Església. Sols el baró pot representar Crist.

(Tomàs d'Aquino, Suma Teològica pt.1, 1.92 art.1)

La bona notícia és que això esta canviant. A les CEBs, en aquest taller i en les diverses instàncies a l'interior de l'Església, el poble, i nosaltres com a dones, amb una opció pels pobres, estem reivindicant el nostre dret a ser respectades com a imatge de Déu, com a persones dignes, capaces i independents. I avui, especialment, reivindiquem també el nostre dret a fer teologia des de la nostra pròpia experiència de Déu, de nosaltres mateixes i del món.

Com a dones d'Església estem en l’èxode des de la teologia que ha justificat les estructures opressores i les actituds de domini que és viuen en la nostra Església i que no són cristianes, vers la terra promesa on tots i totes puguem asseure'ns al voltant de la taula de la Vida, en igualtat.

Acte penitencial des de la dona

- De la tradició de Tertulià, que ens va anomenar a les dones "porta del dimoni" i que va dir que havíem d'estar sempre de dol i en penediment per poder expiar la ignomínia del primer pecat.

R/ ALLIBEREU-NOS, DÉU.

- De la tradició de Climent d'Alexandria, que digué "res és desgraciat per l'home que esta dotat de raó; en canvi, tan sols el fet de reflexionar sobre la naturalesa de la dona fa vergonya”.

- De la tradició de Ciril d'Alexandria, que digué que el sexe femení és la "diaconissa de la mort" i és particularment deshonrat per Déu.

- De la tradició de Joan Damascè, que descrigué la dona com l'avançada de l'infern.

- De la tradició d’Ambròs, que digué: la que no creu és dona, i així deu ser nomenada pel seu sexe i, a la mesura de la maduresa de Crist, es dispensa amb el nom del seu sexe...

- De la tradició de Tomàs d'Aquino, que digué: les dones són homes mal nascuts, són útils sols per la procreació...

- Per l'Església que no ha sabut acceptar el rastre femení de Déu i que segueix fallant en construir una comunitat de germanes i germans en justícia i igualtat, com Jesús ens va revelar... Perdoneu-nos, Déu.

Preguem: Déu, Pare i Mare, font de la força, la tendresa, la valentia; perdoneu-nos i ajudeu-nos a guarir aquesta ruptura que existeix en l'Església. Recrea'ns i restaura'ns perquè visquem com a imatge teva més plenament. Amén.

Un credo des de la dona

Creiem en el valor i la bondat de les dones, en la nostra força i salut, en la nostra capacitat de plorar, en la nostra capacitat de ajudar-nos mútuament en comptes de ser rivals, en la nostre capacitat de respondre als requeriments dels fills i carregar el pes de la vida diària, en la nostra obertura i força per seguir treballant, en el nostre ser espiritual i terrenal, ple de vida, naixement i mort.

Afirmem la historia de les dones com la historia de la humanitat. Som recollidores de fruits, pageses, criadores, educadores, pioneres, teixidores, costureres; formem llars i som obreres; som mares, científiques, metgesses, mestresses de casa, i economistes; donem la vida; som treballadores amagades sense salari a casa i treballadores assalariades fora de casa. Reconeixem aquesta diversitat i versatilitat.

Ens alegrem de la nostra intuïció i de la nostra lògica. Confessem les nostres febleses, la nostra fragilitat i les nostres imperfeccions, perquè hem acceptat la violència i la injustícia en les relacions entre homes i dones.

Esperem el futur amb fe i esperança, treballant perquè arribi el dia en què nosaltres i totes les nostres germanes ja no haguem d'adaptar-nos a l'estereotip, sinó que siguem totes lliures per expressar-nos tal com som i per compartir els beneficis de la vida humana i del treball.

Esperem els temps de pau, quan la violència desaparegui i els homes i les dones puguem estimar i ser estimats i estimades, i el treball i la riquesa del nostre món siguin compartits en justícia.

Laura Ulloa

Taller: “Fent teologia des de la dona”