“... no hi ha dubte que podem anar millorant les condicions de relació i de pau. La pau hauria de ser el gran objectiu de la convivència humana. Això sí, com deien molt bé els antics, una pau recolzada en la justícia. La pau és fruit de la justícia. Si no hi ha justícia, a cada poble en particular i molt concretament entre els pobles, no hi haurà pau. La Bíblia usava aquella expressió xalom, que vol dir pau i vol dir convivència, alegria felicitat, i plenitud de vida humana. Si alguna cosa volem les persones i els pobles és aquesta felicitat. La pau és un desafiament. No hi ha cap política que mereixi el nom de política humana que no procuri la pau”.
Pere Casaldàliga

“Una societat realment lliure no ha d’incloure una pau que ens oprimeixi. Hem d’aprendre en els nostres propis termes què signifiquen pau i llibertat juntes. No hi pot haver pau si hi ha injustícia social i supressió dels drets humans, perquè la pau externa i interna són inseparables”.
“El militarisme està en competència directa amb les necessitats d’alimentació, cura de la salut i protecció del medi ambient de la gent”. 
“La visió que tinc no és només un moviment de democràcia directa, d’autodeterminació i noviolència, sinó un moviment en què la política significa el poder d’estimar i el poder de sentir-se units a la nau espacial Terra”.
Petra Kelly

Estic convençuda que la noviolència és el mitjà més eficaç per lluitar contra les tiranies i solucionar conflictes complexos. S’hi pot recórrer en tot moment, sempre que ens armem de fe i valor per una causa justa i ens hi lliurem amb abnegació. Amb la noviolència sempre serà molt menys cruent el preu que cal pagar pels canvis aconseguits i aquests seran més profunds i eficaços. Els que opten per la violència per aconseguir canvis no sempre aconsegueixen allò que anhelen. Pel que fa a mi, tota la meva acció es guia per la no-violència. L’he adoptada com a discurs, enfocament estratègic i pràctica alhora. Mai me n’aparto i considero que no hi ha cap altra alternativa possible.
Tawakkul Karman

“No entenia per què les dones s’havien d’organitzar a part quan ja hi havia moviments socials molt forts. Més tard vaig entendre per què era important tenir una organització de dones”. “Les dones a Barrancabermeja anàvem en manada. A nosaltres ens trucaven i ens deien: assassinaran una persona en aquest costat, arribàvem allà cent dones i havien de deixar-ho anar. Salvem molta gent. Era la manera de manejar la por i de protegir-nos sense ser còmplices de la mort”.
“L’únic que ens queda: lluitar amb l’esperança, que és el més gran que tenim perquè hi ha molt a fer”.
Yolanda Becerra

“Un nen, un professor, un llibre i una ploma poden canviar el món. L´educació és l´única solució”.
“Vivim com una família de nacions. Cal que cada membre de la família rebi oportunitats iguals de creixement econòmic, social i educatiu. Si un dels membres s’endarrereix, la resta no podrà continuar endavant”.
“Si es vol acabar la guerra amb una altra guerra mai no s’arribarà a la pau. Els diners que s’inverteixen en tancs, armes i soldats s’haurien de gastar en llibres, llapis, escoles i mestres”.
Malala Yousafzai

Les guerres sempre invoquen motius nobles, maten en nom de la pau, en nom de Déu, en nom de la civilització, en nom del progrés, en nom de la democràcia. I si hi hagués dubtes i tanta mentida no arribés, hi ha els grans mitjans de comunicació disposats a inventar enemics imaginaris per justificar la conversió del món en un gran manicomi i, en un immens escorxador”.
“La violència engendra violència, com se sap; però també engendra guanys per a la indústria de la violència, que la ven com a espectacle i la converteix en objecte de consum”.
Eduardo Galeano

“El moviment de dones de pau de Libèria va demostrar al món que els moviments de base són essencials per al manteniment de la pau; que les dones en posicions de lideratge són intermediaris eficaços per a la pau, i la importància dels moviments per la justícia social, culturalment pertinents. L’experiència de Libèria és un bon exemple per al món que les dones, especialment les africanes, poden ser les impulsores de la pau”.
Leymah Gbowee

“Dirigim aquest missatge a la joventut. Confiem que els joves assumiran la recerca de solucions, solidaritzant-se des del seu lloc de pertinença, identitat cultural i espiritual, generant tot un onatge d’acció dinàmica i col·lectiva. Fem aquesta crida als joves perquè assumeixin amb responsabilitat el camí de la vida al costat dels seus pobles, i tenir la seguretat que allò que se sembra es recull.
L’amenaça de les armes nuclears, l’increment dels refugiats pels conflictes, els fenòmens meteorològics extrems causats pel canvi climàtic, l’avarícia dels especuladors financers que agreugen la bretxa entre rics i pobres...”
“El Mahatma Gandhi va instar les persones a jutjar les seves pròpies paraules i accions, reflexionant sobre la influència que aquestes exerceixen en els més pobres i desvalguts, evocant-ne les cares. Estava convençut que tota societat s’havia de desenvolupar sospesant el benestar dels desafavorits, sense abandonar ningú”.
“Serà summament significatiu per a les societats contemporànies i futures que els joves assumeixin el seu compromís amb els pobles per inaugurar un nou clarejar d’esperança, units solidàriament per vetllar per la dignitat de la vida, lluitar contra les injustícies i compartir l’aliment del cos, de l´esperit i de la llibertat”.
Adolfo Pérez Esquivel i Daisaku Ikeda

“Hi ha dues classes de violència: una defensiva i una altra d’ofensiva. I, evidentment, la gent que no hi entén, o que està moguda per interessos parcials, diu que les condemna totes dues. Només dir-vos que Gandhi tenia aquest principi: “M’interessa la no violència i lluito per la no violència. Davant de la violència no sóc neutral, sóc amic dels violents defensius”.
“Quan dues forces molt fortes estan enfrontades violentament, què fas? Si ets valent, intentaràs primer de convèncer, de la no violència, al que ataca i no als que es defensen. Els covards, en el millor dels casos intenten convèncer els defensius violents. O, pitjor, juguen a neutrals, sense distingir la diferència entre atacar i defensar-se. O, encara pitjor, s’arrengleren amb els atacants”
“Com deia Gandhi, jo em poso a favor dels violents defensius. Em guardaré prou de predicar-los la no violència en el moment en què tota la força la necessiten per aguantar a l’altre. Si sóc capaç de fer un exèrcit no violent i posar-lo contra aquest atacador, llavors podré intentar de suggerir-li: tu marxa que el nostre procediment va millor. Però si no sóc capaç d’aguantar els atacants, si jo afebleixo la defensa violenta dels atacats, estic col·laborant amb aquells. I per tant, quan jo resti força al defensor, li caurà a sobre major força de l’atacant.”
Lluís Maria Xirinacs

Les lluites noviolentes passen per cicles: concretarun objectiu general, acordar estratègia compartida, formació a gran escala dels lluitadors, preparació i realització d’accions que amb una escalada portin al clímax, celebració de l’èxit, divisió de valoracions, frustració per no aconseguir l’objectiu final, descans, recuperació i nou cicle. És normal que després de l’acció el moviment ha de recuperar l’energia —personal i col·lectiva— perduda en l’estrès viscut. La gestió de les emocions, com ara la por, és clau: aquesta ens ajuda a protegir-nos. Però quan, fruit i objectiu de la repressió, la por esdevé pànic, aquest ens paralitza, ens fa fugir o ens torna violents.
La lluita noviolenta és un art. Combina entusiasme, tècnica i pràctica. Tothom és aprenent en aquesta lluita. No hi ha cap certesa d’aconseguir els drets i les llibertats anhelats. Sí, però, hi ha la certesa que en el seu nom, no n’haurem destruït en el camí.
Martí OLIVELLA
(http://archivosagenda.org/ca/434)

Lluitem junts. Hi ha grans prejudicis que hem d’eliminar i això és una lluita social. És que a les escoles hi hagi reformes, és que als instituts hi hagi reformes, és que a cal perfilar l’educació d’una altra manera. Però això és una relació basada en confiança, respecte mutu, igualtat de condicions i sobretot tothom ens hem de donar una oportunitat. I aquesta és la crida que cal fer als caps d’estats que ens donem una oportunitat. Que durant la seva gestió donin una oportunitat.
Rigoberta Menchú