Claudia Patrícia Ortiz, de Rios Vivos, i Daiane Carlos Hohn

Amb molta alegria volem compartir amb els i les lectores d'aquesta Agenda Llatinoamericana l'experiència de producció d'«arpilleras», que estem duent a terme les dones del Movimento de Afectados por Represas (MAR), des de Colòmbia i del Moviment de Persones Afectades per Preses (MAB), del Brasil. El moviment està actualment format per organitzacions de 21 països d'Amèrica, Àfrica i Europa.

Fruit d'un llarg procés de formació, organització i producció col·lectiva, les dones afectades per les grans infraestrutures energètiques que es construeixen al Brasil i a Colòmbia estudien, analitzen, comenten i deixen constància dels impactes que causen les preses a la vida de les poblacions autoctònes i, especialment, a la vida de les dones. A través del brodat, aquestes dones expliquen les seves històries de vida.

“Arpilleras” és una tècnica de brodat que va ser utilitzada inicialment per les dones xilenes com a eina per denunciar la dictadura militar d'aquell país [1973-1990]. Reunides als afores de Santiago, capital de Xile, les dones construïen narracions sobre trossos d'arpillera i teixit, fins i tot sobre trossos de roba dels seus marits i fills desapareguts. Era la seva manera d'explicar i denunciar l'arbitrarietat del règim dictatorial.

Des del 2013, aquest concepte i metodologia ha estat rescatat i treballat en tallers autoorganitzats per més de 1600 dones, organitzades al voltant del Moviment de Persones Afectades per Preses (MAB) al Brasil.

A Colòmbia, des del 2017, 60 dones i 10 homes, vinculats al Moviment Colombià d'Afectats per Preses i en Defensa dels Territoris - Ríos Vivos, han estat reconstruint la memòria ambiental dels rius Sogamoso i Chucuri, una memòria que recupera fets i experiències viscudes en l'abundància ecològica de quan van arribar per poblar el territori. I, precisament, aquesta riquesa ambiental és la causa del conflicte armat que, des de fa més de 50 anys, ha deixat ferides i dolors inoblidables (morts, desapareguts, sense sostre). Un d'aquests records són els rius transformats en cementiris i, recentment, l'expropiació i l'empobriment provocats per la construcció de la central hidroelèctrica. Això ha permès a les dones expressar el seu dolor i les seves pors que, per a moltes, és difícil de plasmar amb paraules. Explicar i visibilitzar les transformacions del territori els ha ajudat a curar emocions i estrès.

L'any 2020-2021, 100 infants, adolescents i joves van construir peces amb un inventari de la biodiversitat que estan investigant a cada territori, principalment ocells, mamífers i macrovertebrats dels territoris que habiten, aprenent sobre el que encara queda per a la seva cura i protecció...

La producció es realitza en tallers col·lectius amb dones, que discuteixen la temàtica a materialitzar en el brodat, així com els materials a utilitzar. Després cusen la peça de manera col·lectiva, a més d'elaborar una “Carta”, que descriu breument el tema i les preguntes sobre les quals reflecteix l'obra. Les peces es produeixen amb jute (tela rústica), fil, agulla i retalls de tela.

Les peces d'«arpilleras» són una manera de que les dones es documentin, a través de la costura, tant les seves pròpies experiències com de les respostes que poden donar als abusos derivats de la implantació de preses d'energia, aigua i residus minerals als seus territoris. Les arpilleras produïdes per les dones són obres d'art amb llenguatge popular, que representen reflexions i angoixes sobre temes centrals del nostre temps com l'energia, l'aigua, els drets humans o la crisi ambiental, entre d'altres.

La destrucció de vincles comunitaris, la violència contra les dones, l'absència de polítiques públiques, l'abús dels preus de l'electricitat, la manca de seguretat, l'accés a l'aigua són temes comuns que impregnen la vida de totes les dones afectades per les grans infraestructures.

Mitjançant la producció d' arpilleras les dones afectades per preses cusen el teixit i també teixeixen somnis i significats, empoderant-se com a subjectes en el procés d'emancipació humana. D'aquesta manera, afirmen la seva identitat com a víctimes d'una realitat desigual que els imposa el model energètic actual, però també com a defensores dels seus drets individuals i col·lectius. La producció de les arpilleras al MAR aglutina art, cultura i històries de vida, i construeix narracions de denúncies de vulneracions de drets, que no estan retratades en la historiografia oficial.

D'aquesta manera es construeixen propostes i alternatives a aquest model de desenvolupament depredador, que desagna persones i rius. En definitiva, són llavors d'organització i emancipació popular de la dona.

Les dones, l'aigua i l'energia no són mercaderia!