Casa de las Américas
Casa de las Américas
Luis Toledo Sande
A El Vedado, zona del Municipi Plaza de la Revolución, de la capital cubana, hi ha una cantonada que des de 1959 ha guanyat una notorietat singular. No s’ha d’atribuir al perfil arquitectònic de l’edifici més sobresortint que es dreça allí, sinó al fet que en aquesta es va fundar aquell any la Casa de les Américas, institució que des de llavors i fins 1980 va presidir una dona vinculada a l’heroïcitat i la llegenda dels nostres pobles: Haydée Santamaría, una de les dues que van protagonitzar els esdeveniments cubans del 26 de juliol de 1953.
De la Casa de las Américas –o senzillament de “la Casa”, com hom acostuma a anomenar-la podríem parlar-ne fent una referència a la seva labor. Així, es podria començar per la publicació que duu el seu nom i que li serveix d’òrgan: la revista “Casa de las Américas”, que des que va aparèixer el 1960 ha crescut en reconeixement com una de les més sobresortints de la llengua espanyola. Es nodreix de col•laboracions d’autors consagrats, i ha contribuït assíduament a la consagració d’altres, alhora que informa de manera sistemàtica sobre les feines de la institució que representa.
El centro de Investigaciones Literarias – al qual es deuen valuoses antologies, com també seleccions de textos crítics entre els quals destaca la sèrie “Valoración Múltiple”-organitza cursos d’estiu, congressos de diversa mena; fomenta el “Archivo de la Palabra” amb gravacions on es conserven les veus de personalitats literàries, artístiques, polítiques: de l’arxiu han sorgit ja diversos discos i cassettes que integren la col•lecció “Palabra de esta América”-; i patrocina, en col•laboració amb la Unió d’Escriptors i Artistes de Cuba, la revista Criterios, de teoria literària i artística culturologia.
Però potser la responsabilitat més rellevant del CIL és l’organització del Premi literari “Casa de las Américas”, que es convoca anualment des de 1959. Hi han participat com a jurats prop de mil escriptors d’Amèrica, Europa i Àfrica, s’han atorgat prop de dos-cents premis. En aquest certamen, de sòlid prestigi internacional, hi ha representada la comunitat lingüística d’Amèrica Llatina i el Carib, inclosos els idiomes indígenes i l’extensió de l’àrea dins dels EUA.
El centre d’Estudis del Carib, que promou investigacions sobre la cultura d’aquesta àrea, coordina així mateix encontres i internacionals i cursos especialitzats sobre diversos aspectes del tema i edita Annals del Carib, amb textos en espanyol, anglès i francès. A la seva labor s’afegeix l’atorgament del premi Maurice Bishop a personalitats o agrupacions caribenyes per la significació del conjunt de les seves obres.
A aquest dos centres s’hi afegeixen diverses direccions, com la de Teatre, que organitza conferències, i jornades de teatre llegit, evita la revista Conjunto i copatrocina l’Escola Internacional de Teatre d’Amèrica Llatina i el Carib. La de música, que en el seu arxiu custodia valuoses partitures i gravacions musicals; també organitza concerts, recitals i encontres, promou i dóna suport al desenvolupament de diverses formes musicals en el continent, edita discos i cassettes i el butlletí “Música” i convoca cada dos anys el premi de musicologia “Casa de las Américas”.
A la Direcció d’Arts Plàstiques es deuen investigacions sobre aquest conjunt d’expressions artístiques d’Amèrica Llatina i el Carib i diverses vies per divulgar els seus valors. Entre elles sobresurten els premis (triennals) La Jove Estampa i Assaig Fotogràfic, i el treball d’exposicions en galeries, que ja són tres a la Casa: la Galeria Llatinoamericana, l’Haydée Santamaría i la Mariano. De fet, la Casa funciona com una gran galeria, on es mostra la col•lecció Art de la Nostra Amèrica, integrada per obres d’eminents artistes i per manifestacions d’art popular, i considerada, gràcies al seu valor i les seves proporcions, única en el món.
La Biblioteca, especialitzada en temes d’Amèrica Llatina i el Carib conté més de cent quaranta mil llibres i fullets; té a l’hemeroteca prop de vuit mil publicacions. Reuneix també retalls de premsa, manuscrits, documents i altres portadors d’informació.
L’Editorial ha publicat prop de vuit-cents títols, agrupats en les col•leccions Literatura Latinoamericana - dedicada als clàssics -, premi Casa de las Américas, La Honda – per obres recents -, Pensamiento de Nuestra América, Nuestros países – volums assagístics i monogràfics -, Valoración Múltiple i Colibrí, dedicada aquesta darrera a la literatura infantil. També ha coeditat obres amb institucions afins de Cuba i altres països.
La Casa, que té en la Direcció de Premsa un suport valuós per a la coordinació i divulgació de les seves múltiples tasques, ha anat concedint un espai creixent als estudis socials. Per això ha creat un Grup ad hoc i un programa d’Estudis sobre la Dona, sector que sempre ha estat en el centre del seu interès.
La Llibreria ofereix la possibilitat d’adquirir les publicacions – llibres, revistes, discos, cassettes – de la institució, cosa que també es pot fer per mitjà de sol•licituds des de l’exterior i, en el cas de les revistes, per la via de les subscripcions.
Però sobre la Casa de las Américas, on els diversos fronts de treball s’integren en esforç i objectius comuns, hi ha una manera encara més eficaç de parlar-ne que no es pot reduir a dades i sobre la qual la descripció precedent no passaria de donar una mera idea. Es tracta del que ha significat i significarà la institució per a la fraternitat dels pobles d’Amèrica Llatina i el Carib entre si i amb els altres pobles del món. Aquesta germandat ha estat representada freqüentment en els vincles culturals i encarnada en escriptors, artistes i intel•lectuals, i s’orienta cap a les arrels i les perspectives humanes més profundes. Ha estat una forma de cultivar el coneixement dels pobles de la nostra Amèrica i de contribuir a la seva defensa contra perills i enemics.
D’aquesta labor no se’n pot esbossar un reflex cabdal amb dades o informacions més o menys precises. La millor valoració probablement s’haurà de confiar a un dels fets que més estimulen i honoren la Casa: l’afecte de família –expressat sovint en una imborrable pràctica solidària- amb què parlen d’aquesta els qui la coneixen, per haver-ne estat col•laboradors, per haver-la visitat, o per haver rebut el benefici d’una obra significada per l’amor i la set d’utilitat generosa. Sense incórrer en omissions indesitjable i injustes no es podria seleccionar una mostra representativa dels nombrosos creadors que han estat i estaran vinculats íntimament a la casa, sense fronteres nacionals ni continentals. Proves de l’afecte que creix entorn al quefer de la Casa de las Américas és que li han atorgat diverses distincions nacionals i internacionals.
Desprès de la mort d’Haydée Santamaría i fins al 1986 va ocupar-ne la presidència el pintor Mariano Rodríguez; i des d’aquest any la duu a terme el poeta Roberto Fernández Retamar. Els equips de direcció successius han tingut el suport del fervor del col•lectiu de treballadors i dels nombrosos col•laboradors que enriqueixen els fruits de la institució dins i fora de Cuba.