CLAUS PER ENTENDRE LA DEMANDA DE BOLÍVIA DAVANT L’HAIA
 

Christopher Ander

---

1. Antecedents històrics

Bolívia va néixer el 1825 amb un accés sobirà a l’oceà Pacífic. El 1879, Xile va envair Antofagasta i va iniciar el conflicte bèl·lic que provocaria l’enclaustrament bolivià. El 1904 es signa un Tracta de Pau amb el país veí i es defineixen els límits; malgrat això l’aspiració nacional de tornar al mar va romandre intacta, essent part de negociacions diplomàtiques que no varen concloure mai, gairebé sempre per la poca voluntat política dels governants xilens.

El 17 de febrer de 2011, el president Evo Morales va manifestar en una conferència de premsa que esperava que, fins el 23 de març d’aquell any, Xile fes una proposta útil i concreta a Bolívia sobre el tema, cosa que no va succeir. Aleshores es va decidir a donar un nou pas.

2. La presentació de la demanda

En el discurs del 23 de març de 2011, el president Evo Morales va expressar “és necessari donar un pas històric” i que la lluita per tornar al mar “ha d’incloure un altre element fonamental: el d’anar als tribunals i organismes internacionals, demandant en dret i en justícia, una sortida lliure i sobirana a l’Oceà Pacífic”.

L’11 d’abril de 2011 es crea la Direcció de Reivindicació Marítima i comença la tasca d’elaboració de la demanda. El 3 d’abril de 2013, l’expresident Eduardo Rodríguez Veltzé és designat com a agent bolivià, el 24 del mateix mes es presenta davant la Cort Internacional de Justícia la demanda de l’Estat Plurinacional de Bolívia en contra de la República de Xile.

3. Fonaments de la demanda

A la demanda Bolívia afirma que Xile s’ha compromès a negociar una sortida sobirana al mar per a Bolívia a través d’acords, pràctica diplomàtica i una sèrie de declaracions atribuïbles als seus representants del més alt nivell.

Entre els compromisos xilens destaquen: el Conveni de Transferència de Territori (1895); l’Acta Protocolitzada de 1920; l’intercanvi de notes de juny de 1950; el Memoràndum Trucco (1961); la Declaració Conjunta de Charaña (1975) i la nota xilena de 19 de desembre de 1975.

4. La victòria preliminar de Bolívia

Xile va intentar frenar la demanda boliviana davant L’Haia, presentant un recurs d’excepció en el que qüestionava la competència d’aquest tribunal i li demanava que arxivés el cas.

El 24 de setembre de 2015 la Cort Internacional de Justícia es va declarar competent per continuar administrant el cas. Catorze magistrats van votar en contra de la petició de Xile i només 2 van acollir-la. Per Bolívia va ser una victòria que mostrava que una de les seves tesis era certa: es tracta d’un cas jurídicament acceptable que pot ser resolt per un tribunal internacional independent.

5. Què demana Bolívia a la Cort?

Bolívia sol·licita a la Cort Internacional de Justícia que “jutgi” i “declari” que:

a) Xile té l’obligació de negociar amb Bolívia amb la finalitat d’assolir un acord que atorgui a Bolívia una sortida plenament sobirana a l’Oceà Pacífic;

b) Xile ha incomplert aquesta obligació;

c) Xile ha de complir aquesta obligació de bona fe, aviat i formalment, en un termini raonable i de manera efectiva, a fi d’atorgar a Bolívia una sortida plenament sobirana a l’Oceà Pacífic.

 

Christopher Ander,

El Deber, Santa Cruz, Bolívia, 18/05/2018