Isabel Figueiredo

És real i és dolent

Després d'anys de sentir parlar del canvi climàtic als diaris i pensar que el tema era apocalíptic i llunyà, avui ens trobem davant la realitat que ja es preveia. Per aquells que viuen en ciutats, la majoria de la població mundial, el tema era encara més llunyà. Els pagesos més joves, les poblacions indígenes i les comunitats tradicionals no es creien als més grans quan els deien coses com “aquell rierol era el lloc on nedàvem quan érem nens”. Tragèdies com la de Petrópolis o l'escassetat d'aigua, però, són problemes que no es poden ignorar. Actualment, la percepció del canvi climàtic ja no es troba només en les històries de la gent gran, sinó en el dia a dia del camp i de la ciutat. Inundacions freqüents, onades de calor extrema, onades de fred extrem, sequeres molt intenses, tornados, tempestes de vent. Fets que es consideraven extrems i que només apareixien de tant en tant als diaris, ara són habituals i ja afecten la vida quotidiana de tots els éssers vius del planeta.

Les persones més empobrides són les més afectades pel canvi climàtic. En els nuclis urbans, aquestes persones es troben en una situació d'extrema vulnerabilitat, ja que ocupen zones com talussos i ribes, que s'han tornat més perilloses amb el canvi en la distribució de les precipitacions, que ha fet que les pluges torrencials siguin cada cop més presents. I les dones, al voltant del 70% de les persones en situació de pobresa al món, es veuen especialment afectades. No tenen el mateix accés als recursos econòmics i materials que els homes, són els responsables de tenir cura de les altres persones i pateixen una violència de gènere que agreuja l'impacte del canvi climàtic en les seves vides.

Per a les persones que viuen al camp, per aquelles que depenen de la terra per a l'alimentació i la subsistència, els efectes són encara més intensos. Les pèrdues de conreus per culpa de la sequera o per les precipitacions excessives i les inundacions generen, a més de la pobresa, inseguretat alimentària. El canvi climàtic pot afectar tota la dinàmica de l'ús del sòl en una regió. La caiguda de la producció dificulta la permanència a la terra, augmenta la susceptibilitat de les famílies a la pressió dels acaparadors de terres i l'especulació immobiliària, augmentant d'aquesta manera l'èxode rural. Aquesta situació no és només una amenaça per a la seguretat alimentària dels agricultors que viuen de la seva producció, sinó per a tota la societat que depèn de la producció d'aliments que proporciona l'agricultura familiar.

El cas del Cerrado brasiler exemplifica un procés que s'està produint en diverses regions: amb el canvi en la distribució de les pluges, s'allarga l'estació seca i la gran agroindústria augmenta notablement la seva demanda de sistemes de reg. El sistema de producció industrial de commodities, que impera al Cerrado i que ha estat responsable de la pèrdua del 50% de la coberta vegetal autòctona d'aquest bioma, demanda un volum d'aigua enorme i, amb el canvi en la distribució de les pluges, s'ha disparat la demanada per sistemes de reg. Un informe de l'Agència Nacional d'Aigua i Sanejament Bàsic (ANA) estima que la superfície irrigada artificialment al Brasil haurà de créixer un 76% entre el 2019 i el 2040. Al 2021, el regadiu agrícola ja representava el 50% de la demanda total d'aigua al Brasil, seguit pel subministrament urbà pel consum humà (24%), la indústria (10%) i l'ús animal (8,4%). L'ampliació de les àrees de regadiu a gran escala sobrecarrega cursos d'aigua, que a més pateixen l'ampliació dels períodes sequera, tal com es va informar àmpliament l'any 2021. A més a més, aquest augment de la demanda d'aigua sobrecarrega tot el complex i encara poc conegut sistema freàtic, ja que es multiplica la perforació de pous. S'està produint, doncs, un cercle viciós pervers que està duent la societat a situacions d'emergència mai vistes.

Solucions que venen de la terra

Davant d'aquest escenari tan descoratjador, cal centrar la nostra atenció en solucions que estan essent provades, utilitzades i optimitzades per moltes comunitats rurals a tots els racons del món. A més de les alternatives desenvolupades per investigadors, cal que mirem cap a la ciència empírica, desenvolupada per la gent de la terra, de les aigües i de la selva. Posar en valor, despenalitzar i difondre les pràctiques tradicionals i l'ampli ventall de coneixements associats a les mateixes és essencial perquè puguem conviure amb aquesta dura realitat del canvi climàtic.

Des del punt de vista d'aquestes innovacions sorgides a partir del diàleg amb els petits productors, especialment a la Caatinga, s'han aprofitat moltes tecnologies socials i pràctiques de gestió del territori per millorar la convivència amb aquesta regió semiàrida i per augmentar la disponibilitat d'aigua per al consum i el regadiu. Aquest conjunt de tecnologies s'ha construït a partir de l'experiència i la pràctica de milers de famílies a través de l'Articulació Semiàrida (ASA) i les diferents organitzacions que la integren. Tanmateix, ha arribat el moment de dur aquestes tècniques a altres regions del Brasil, que també pateixen llargues sequeres, o bé tenen aigua de mala qualitat per al consum humà.

Aquest menú tan divers inclou les cisternes d'aigua, abastides per l'aigua de la pluja recollida de les teulades i les cisternes pel reg, que s'abasteixen de maneres d'allò més creatives. Però també tenim la reutilització de les aigües grises, de l'aigua de rentar els plats i de la rentadora que, filtrada, serveix perfectament per regar una horta o unes palmeres; els diferents tipus de bancals econòmics, amb formes creatives de reg intel·ligent i econòmic, reg per degoteig, reg subterrani i altres. També s'han desenvolupat tot un ventall de pràctiques associades al concepte d'agroecologia, que promouen una millor salut del sòl, un millor emmagatzematge de l'aigua al sòl a través del mulch, les corbes de nivell ben utilitzades i la diversitat de cultius intercalats.

A més de conviure amb les penúries del clima, també cal revertir alguns processos que agreugen els seus impactes. A tot Brasil, cal reforestar 12 milions d'hectàrees (Plaveg 2017) i per això s'estan emprant diverses tècniques que es complementen entre sí per tal de retornar part de la funcionalitat dels ecosistemes. Des de l'aïllament d'una zona, perquè la natura pugui refer-se lliurament (regeneració natural), fins a una petita obra d'enginyeria, com una petita presa per evitar inundacions i erosions. Amb tot, cal una anàlisi exhaustiva de la situació de cada paisatge per triar el camí a seguir. És important recordar que Brasil no només està format per selves i que per això, plantar herbes, gramínies o arbustos pot ser essencial per a la restauració dels ecosistemes brasilers malmesos, com ara el Cerrado, el Pantanal i la Pampa.

A tot el Brasil hi ha, a més, un conjunt de coneixements més profunds que cal valorar. Ocupats al llarg moltes generacions, els territoris de pobles i comunitats tradicionals estan, en general, ben conservats, des del punt de vista mediambiental, i són extremadament productius. Aquesta producció voluminosa i diversa, formada per terres de conreu, hortes i per l'ús de productes extractius, com ara fruites autòctones, fruits secs i peixos, no surt a les estadístiques oficials. Bona part de la producció d'aquests territoris es destina a l'autoconsum, als intercanvis dins dels territoris i a la venda directa a fires, porta a porta, o fins i tot a intermediaris. Cap d'aquests sistemes de comercialització no està formalitzat i, per tant, no consten als registres formals i es queden fora de les dades oficials. Així, el treball que fan i la immensa riquesa productiva que generen els pobles indígenes, els quilombolas, les comunitats tradicionals i els agricultors familiars no està correctament considerat ni registrat al Brasil.

Els sistemes agrícoles tradicionals utilitzats als territoris dels diferents biomes brasilers no són reconeguts ni valorats. A més, en ocasions es criminalitzen, com és el cas dels plantacions tradicionals en zones inundables, que són considerades com de preservació permanent (APPs) pel Codi Forestal brasiler i, per tant, formalment il·legals. Altres solucions sofisticades i senzilles alhora com els sistemes de drenatge i d'obstrucció de zones inundades, la utilització tradicional del foc, la cria de bestiar lliure al bioma Cerrado, el planter a les vores dels rius, entre moltes altres, en aporten coneixements fonamentals per la recerca de solucions al canvi climàtic.

Hi ha una frase, pronunciada pels moviments socials del camp que ens ajuda a entendre que l'impacte del canvi climàtic impacta més agressivament sobre els agricultors familiars i els pobles i comunitats tradicionals, però que, en algun moment, també repercuteix en la dinàmica urbana, sigui des de la perspectiva dels drets bàsics, com l'alimentació, o a través de tragèdies que afecten la vida de milers de persones. “Si el camp no planta, la ciutat no sopa”- aquest hauria d'ésser un himne per a aquells que entén que, conservar el medi ambient, és aportar alternatives per a la sobirania d'aquestes persones que construeixen, amb la terra, solucions per que la societat visqui amb salut i drets.