Papa Francesc

De la carta a jutges i jutgesses de la Cimera sobre Colonialisme, Descolonització i Neocolonialisme (març de 2023)

La història sempre ens obre la ment per a una lectura del present i una projecció cap al futur… A l’enfocar el tema des de la justícia i el bé comú, es posa l’accent en la necessitat de comprendre com i quant incideix el procés colonial, des de fa segles i fins els nostres dies, en l’epistemologia jurídica i social.

Així doncs, una primera reflexió que caldria efectuar és sobre la vigència del fenomen colonial. De fet, si “tècnicament” al segle XXI ja no podem parlar de nacions geogràficament “colonitzades”, tot i que n’hi ha, el terme “colonialisme” encara s’utilitza de manera comuna avui, sobretot en un sentit econòmic i ideològic. Per tant, aquesta realitat ha mutat en les seves formes, mètodes i justificacions. De la mà de les noves característiques que presenten d’altres fenòmens polítics i econòmics, també el colonialisme es virtualitza, mimetitza i amaga, per dificultar-ne la detecció i neutralització.

Igualment rellevant, i sovint entrellaçat amb l’econòmic-polític, és el fenomen de la colonització ideològica. Aquesta asfixien el vincle natural als valors dels pobles, intentant erradicar les seves tradicions, història i llaços religiosos. La colonització ideològica tendeix a estandarditzar, a igualar-ho tot.

Obeeix a una mentalitat que no tolera les diferències i es centra només en el moment present, en les necessitats i els drets individuals, sovint descuidant els deures cap als més dèbils i fràgils.

Em preocupa el fenomen colonial contemporani. Semblaria que diversos segles d’experiències històriques sagnants i inhumanes no han servit per a fer madurar una idea global d’alliberament, autodeterminació i solidaritat entre les nacions i entre els éssers humans. Ben al contrari, les formes s’han afinat i “subtilitzat”. Es busca reemplaçar la veritable causalitat colonial per una lectura històrica, que justifiqui les pràctiques de dominació en suposades mancances “naturals” dels colonitzats.

No hem d’oblidar que les expressions concretes de justícia i bé comú van madurant en els pobles i com a tals han de ser respectades. Les històries, els orígens, les tradicions, les religions, travessen les lògiques que donen sentit a la determinació d’allò just i bo.

Per això, cap potència –política, econòmica, ideològica- està legitimada per a determinar de manera unilateral la identitat d’una nació o grup social. El sotmetiment i l’espoliació del  pobles mitjançant l’ús de la força o de la penetració cultural i política és un crim. Configura un crim perquè no hi ha oportunitats per a la pau en un món que descarta poblacions i oprimeix per a saquejar.

En aquest context és menester mencionar el rol transcendental que juguen les ciències, les acadèmies, els fòrums d’estudis, ja sigui per a operar com a factors d’alliberament o bé per a apuntalar la dominació dels pobles perifèrics o la colonització ideològica. Se’ns demana fer l’esforç necessari per acabar tard o d’hora amb les pràctiques neocolonials i les seves expressions derivades de racisme i segregació social. Per això, és necessari internar-nos en el fenomen, comprendre’l, detectar-lo en el si de les nostres institucions judicials i no donar crèdit a les postures negacionistes que adjudiquen al diagnòstic neocolonial un origen conspiratiu o fantasiós.

No hi haurà pau si, en els sistemes polítics de representació, no hi ha integració real dels pobles exclosos. No són admissibles els cossos representatius on només el poder hegemònic ocupa espais. És imprescindible un sistema de quotes que reintegri als pobles originaris i les ètnies desplaçades l’espai de decisió arrabassat.