Comitès de Solidaritat Óscar Romero

Javier Ruiz de Arana

---

Aquests comitès de solidaritat van néixer a Amèrica Llatina poc després de l’assassinat de l’arquebisbe de San Salvador, Mons. Óscar Arnulfo Romero. Inicialment neixen com a resposta de vida dels cristians del continent a una situació de mort i extermini a El Salvador, i fan realitat, així, les paraules del seu precursor màrtir. “Si moro, ressuscitaré en el poble”.

Des d’aquesta perspectiva, la tasca més important era en aquell moment formar un bloc de recolzament a les aspiracions del poble pobre, lluitar per aconseguir condicions de vida humanes per a les majories oprimides i tractar d’acompanyar des de la fe aquest procés com a construcció del Regne de Déu.

El gran promotor d’aquestes idees va ser un home clau per a la solidaritat internacional i per als comitès cristians: en Sergio Méndez Arceo, arquebisbe de Cuernavaca. A la Primera Trobada internacional cristiana de Mèxic el 1980, es va agafar el compromís de promoure la creació de comitès cristians de solidaritat. Méndez Arceo, juntament amb els comitès cristians de Mèxic i altres organismes afins, van crear un “Secretariat” amb el propòsit de generar un moviment de conscienciació i organització en solidaritat amb els projectes d’alliberament d’El Salvador inicialment, i, ben aviat, dels altres pobles llatinoamericans. El paper d’aquest organisme, el “Secretariat internacional de Solidaritat amb Amèrica Llatina” (SICSAL), com a coordinador i com a creador d’espais de reflexió i aprofundiment, d’atenció permanent al batec dels pobles llatinoamericans i promoció de la solidaritat, ha estat i és fonamental. I avui, dotze anys després i recentment desaparegut en Sergio, escrivint sobre els comitès, cal rendir homenatge a la seva figura i demanar-li que segueixi il.luminant la nostra solidaritat.

Entre nosaltres, a l’Estat espanyol, tot aquest moviment va despertar grans sintonies. Vam anar experimentant tot allò que de mobilitzador i inquietant ens anaven contagiant aquests moviments de solidaritat al voltant dels processos d’alliberament llatinoamericans. Els vam reconèixer per afinitat. Ens resultaven familiars els fets de vida que allà brotaven, els moviments d’oposició popular a les dictadures, el despertar d’ànsies llargament conservades de les velles cultures autòctones, la reflexió teològica sobre l’evangeli des de la vida de les comunitats pobres (la teologia de l’alliberament), la creació de formes alternatives d’organització política i social nascudes de les entranyes populars...

Fets semblants ens van fer viure aquí moments d’entusiasme estremidor, de solidaritat, de compromís. Per tot això i per l’esperança que això genera, sentim que Amèrica Llatina ens transmet vida en el seu/nostre combat contra les condicions de mort, pobresa famolenca, brutalitat del poder, corrupció i violència omnipresent que se li han imposat. Com la molsa a la pedra, la vida neix en les situacions de mort. Si el gra de blat no s’enterra, no hi haurà espiga; ja ens ho havien dit.

Aviat, a l’Estat espanyol i des de comunitats populars, es va entrar en contacte amb aquest vast moviment de solidaritat. A la VI Trobada de solidaritat celebrada a Madrid el setembre de 1985, eren representats vuit comitès de l’Estat espanyol. Avui n’hi ha vint-i-quatre.

Recordant aquests inicis, hem de citar també Ignacio Armada com un gran impulsor de comitès cristians de solidaritat entre nosaltres. Va viure i morir fent treball solidari. Segueix essent exemple i referència.

El treball dels comitès té dos eixos fonamentals, que s’impliquen mútuament: d’una banda la informació (què passa), juntament amb l’anàlisi (per què) i la difusió (que arribi, que se sàpiga); d’altra banda, en complementació necessària, les actuacions de solidaritat (en base a la informació i l’anàlisi).

Presentem a continuació un elenc més detallat del que inclou aquest treball dels comitès.

1. Informació:

– Buscar contacte directe amb nuclis populars, intel.lectuals i accés a publicacions.

– Obtenir coneixement directe dels fets i anàlisi dels protagonistes.

– Delegacions i visites in situ.

– Articular canals segurs d’arribada i sortida i acollida de representants.

– Difusió de resúmens, actes informatius... i una coordinació que multipliqui eficaçment aquesta difusió, etc.

2. Actuacions de solidaritat

– Denúncies de violancions dels drets humans.

– Denúncia d’implicacions pròpies de l’Estat espanyol o la CEE.

– Petits projectes.

– Campanyes puntuals.

– Agermanaments.

– Celebracions i commemoració de dates.

– Difusió de publicacions, llibres, articles, artesania...

Tal com és sabut, el treball dels comitès busca sempre la implicació i la coordinació amb altres col.lectius cristians, cívics o socials, que practiquen la solidaritat. No importa si són els comitès els qui agafen la iniciativa o si simplement secunden processos solidaris iniciats o coordinats des d’altres iniciatives.

I com a mostra concreta d’aquest treball, exposem a continuació alguna de les coses fetes al curs 91/92.

1. El Salvador

– Es va continuar el recolzament al projecte Cordes per a repoblacions. Es difon informació i es visiten les repoblacions.

– Seguiment dels Acords de Pau; informació, actes públics, celebracions, camps pagats a la premsa salvadorenya, contacte permanent.

– Celebració de l’aniversari de Mons. Romero.

2. Cuba

– Recolzament al desbloqueig amb la campanya “Va per Cuba”. Brigades de treball.

– Publicació i difusió d’articles de Frei Beto: “Una lectura de Fe” i “Cuba en la hora de los hornos”, d’Envío 122.

3. Guatemala

– Campanya contra la impunitat a Guatemala (internacional, amb recollida de signatures del món jurídic).

– Denúncia de violacions dels drets humans (permanent).

– Recolzament al Premi Nobel per a Rigoberta Menchú.

– Recolzament a la creació de Comitès Óscar Romero de Guatemala.

– Participació a la Trobada indígena de Guatemala (octubre 91) com a preparació i sintonia contra el cinquè centenari.

4. Nicaragua

– Recolzament a petits projectes de vida: olles comunes, sanitat...

– Recollida i entrega directa de fons després del maremoto, amb visita de solidaritat.

– Recolzament a la coordinació de les comunitats de base, amb visites solidàries.

5. V Centenari

Tenint en compte que l’enfocament oficial de la commemoració era gloriosament èpic i celebratiu, es va pensar amb altres col.lectius a donar-li un caràcter alternatiu i, en la mesura del possible, punxar el globus d’una celebració absurda. Es podia festejar una conquesta i una submissió? Per tant, vam fer aquestes coses:

– Participació a la Trobada de Chiapas (Mèxic), i a continuació a la Trobada indígena de Guatemala, que va servir per situar-nos dins la visió dels “descoberts”. Hi va haver una assistència força important de Comitès de l’Estat espanyol.

– Publicació del llibre Abya Yala: Tierra Nuestra, Libertad.

– Elaboració d’unitats didàctiques per explicar la història des de l’altra banda (campanya als col.legis).

– Taules rodones i actes públics.

– Fòrum al voltant dels 500 anys, vistos des de les dones.

– Fòrum contra el V Centenari (Puerto Real, Andalusia) en el qual s’ha participat. Ha estat molt important: pel nombre de col.lectius implicats, pel patrocini del seu alcalde, pels gestos que ha desenvolupat i el caràcter de protesta en les dates significatives.

– Jornades sobre el centenari: una reflexió de diversos dies, organitzada pels Comitès per als seus membres i comunitats, etc. Amb un treball seriós i participatiu.

– Reflexió cristiana sobre el V Centenari. De caràcter penitencial i solidari amb la Trobada llatinoamericana de comunitats, a Equador.

– Eucaristia, vigílies d’oració, i reflexió a barris, amb el tema central del V Centenari.

– Actes cívics i simbòlics: (menjar de fesols, encadenament...).

– Recolzament al premi Nobel per a Rigoberta Menchú.

– Participació a Kairós Europa: a la recerca d’una Europa solidària.

– I moltes altres coses més... que, tot i estar posades en sordina pels mitjans de comunicació, han contribuït que el discurs oficial hagi anat baixant gradualment el to i hagi comprès que havia d’actuar amb discreció. La veu principal d’oposició rotunda l’han posada els indígenes del continent, però ha trobat ressó i solidaritat entre molts altres.

Per acabar, direm que l’organització dels Comitès Romero està dividida en zones: Mèxic (on radica la seu del secretariat), Carib, Centreamèrica, Sudamèrica, EUA-Canadà i Europa. Per als qui vulguin més informació donem aquestes senyes:

– Secretariat Estatal dels Comitès Monseñor Romero de l’Estat espanyol: Avinguda Goya, 67. 50005 Saragossa. Tel. 34 (9)76 552468, 277749 i 350150.

– Representant davant la coordinació europea: Argumosa, 1, 6èB. 28012 Madrid. Tel. i fax: 34 (9)1-5398759 (tardes).