Concepte maia de la conquesta

Miguel León Portilla

La imatge que es van formar els diversos grups de maies al voltant de la conquesta presenta trets que la fan inconfusible. Sobretot hi trobem, més encara que en el cas dels asteques, la preocupació mil.lenària per indicar la data precisa en què succeí cada aconteixement. A la crònica de Xulub Chem, per exemple, queden consignades exactament les tres expedicions que van tocar les costes del Yucatán.

En segon lloc hi ha la sèrie de profecies dels antics sacerdots que prediuen amb angoixa l’arribada dels estrangers. En el text de Maní aquestes profecies adquireixen una insistència més enllà del creïble. Allà s’hi donen els noms dels diversos sacerdots que van anunciar l’arribada del “tros de fusta que col.locat en el punt més alt” hauria de donar un sentit nou a la vida dels maies.

Es pot discutir si realment aquestes profecies van ser pronunciades abans de l’arribada dels conqueridors. Però fins i tot si no fos així, són un testimoni de l’entestament maia per arribar amb la seva astrologia, amb les seves “rodes” o cicles de katunes, amb la seva ciència del temps, a una interpretació coherent d’aquests fets que transformarien violentament la seva manera de veure el món, les seves formes d’adorar i tota la seva antiga manera de vida.

És veritat que a les terres altes de Guatemala, igual que en el món asteca, es va pensar al principi que els estrangers eren déus. Els Annals dels Cakchiqueles són explícits en aquest punt. Els maies de Yucatán, en canvi, no van pensar que els estrangers fossin déus. Des d’un principi els anomenaren dzules, forasters. També els van anomenar “come-anonas”, perquè van veure que els homes de Castella, a diferència dels mateixos maies, menjaven aquells fruits.

Però el tret més interessant dels testimonis maies, a través dels quals es pot percebre el que anomenem “la seva visió filosòfica de la conquesta”, rau en els judicis que van emetre respecte d’ella. Podem llegir a Chilam Balam de Chumayel:

... el que van fer els dzules quan van arribar aquí. Ells van ensenyar la por.

Van venir a marcir les flors. Per tal que la seva flor visqués, van malmetre i van xuclar la nostra flor...

I més avall afegeix:

Castrar el sol! Això van venir a fer aquí els dzules.

El judici condemnatori dels sacerdots i savis maies supervivents es fonamenta en raons. Igual que els seus germans del món asteca, són conscients que els seus déus han mort. Saben que el cristianisme predica l’amor i la pau. Però veuen per ells mateixos que la manera de fer dels cristians contradiu el que els prediquen:

Ens van cristianitzar, però ens fan passar d’uns als altres com a animals. Déu està ofès amb els xucladors...

En resum, es pot dir que a la visió maia de la conquesta hi ha tres elements fonamentals: és contemplada i predita des del punt de vista de la marxa inexorable del temps; almenys al Yucatán ningú no pensa que els dzules siguin déus; i, finalment, es pren consciència del que han fet i se’ls mesura amb el criteri de la doctrina que ells prediquen. Els qui van escriure els llibres de Chilam Balam havien acceptat ja, almenys en part, el cristianisme. El que mou els maies a condemnar els estrangers és la contradicció entre les seves prèdiques i la seva manera d’actuar i comportar-se amb els indis. Ens sembla que aquest és el cor del concepte maia de la conquesta.