Martí Olivella

Als anys 70 es va fer famosa la frase “És català qui viu i treballa a Catalunya”. Era una crida amable a la integració de les diverses onades migratòries que havien arribat de diferents pobles de l’Estat Espanyol allunyant-se de la misèria d’origen i cercant feina i futur pels seus fills. Vist en perspectiva, no tothom que viu i treballa a Catalunya (o en qualsevol país) esdevé automàticament membre d’aquest país. Hi ha una línia molt fina entre persona immigrant i persona colona.

La viquipèdia diu: Un colon o una colona es una persona que ha migrat a un àrea, bé sigui voluntàriament o sigui forçada, i ha establert una residència permanent allà en el context de colonització d'una terra. Els assentaments sovint se construeixen en terrenys ja reclamats o són propietat d'un altre grup ètnic. Moltes vegades els colons tenen el suport dels  governs, ja que existeix un interès per imposar la cultura, l'idioma i l'estil de vida del país colonitzador al país colonitzat.

Alguns marroquins que s’instal·len en el Sàhara Occidental es consideren migrants afortunats, però pels sahrauís son colons que ocupen les seves terres. Els colons sionistes que ocupen assentaments en territoris palestins són migrants afortunats, però pels palestins son colons que ocupen les seves terres. Els miners que busquen or a l’Amazònia són exploradors afortunats, però pels yanomami son colons genocides. I així podem recórrer les històries de la colonització, és a dir, del domini i submissió d’uns pobles en mans d’uns altres, fins el punt que una part dels dominats ja no es reconeixen sotmesos i una part dels dominadors ja no es consideren invasors. “Si l'exèrcit no parla la teva llengua, ets un país ocupat”.

Des de sempre molts humans, per motius variats, ens hem vist forçats a deixar les terres que ens han vist néixer, però avui sabem que les terres que ens acullen no son terres buides ni terres de ningú. I que no n’hi ha prou de considerar-nos-en part pel fet de viure-hi i de treballar-hi. Les migracions no son espontànies. Hi ha causes per abandonar la teva terra i hi ha causes per anar a una altra terra. I aquestes causes no son sols la necessitat o la voluntat dels emigrants i les seves famílies; hi ha causes polítiques, econòmiques, culturals que afavoreixen o forcen aquestes onades migratòries que, sovint amaguen interessos colonitzadors.

Un indicador clar per saber distingir migració de colonització és que originaris i nouvinguts afavoreixen el coneixement mutu, primer pas per suscitar el respecte i l’estimació mútues. El diàleg intercultural posa les bases d’una ciutadania plena pels membres de les diferents comunitats. Però aquest diàleg ha de permetre fer veure al nouvingut que la seva presència no li dona dret a ocupar ni malmetre, ni menystenir la població originària; i ha de permetre a aquesta, entendre que la població nouvinguda tampoc no ha de ser ni marginada ni explotada.

Els processos d’assimilació – quan hi ha molta població nouvinguda - son tant potents, que amb poques generacions d’aculturació, de repressió, de genocidi... els pobles originaris perden els seus orígens i la seva identitat, els seus drets, la seva llengua, el seu estil de vida... L’escola, la religió, les empreses i els productes, la publicitat i els mitjans de comunicació, el cinema, ara, les xarxes... el funcionaris, la política, la policia, la justícia, l’exèrcit... les lleis... fins i tot el desig, els sentiments... tot es posa a favor dels colonitzadors o en altres circumstàncies, tot es posa en contra els immigrants.

Cada país, cada comunitat viu un o altre procés, complex, contradictori, dramàtic... Més enllà d’eslògans xenòfobs o de superioritat, ens cal afavorir el conèixer, respectar, estimar les persones del lloc on anem a viure i ens cal afavorir conèixer, respectar, estimar les persones que arriben al lloc on vivim. Només així, podrem conjuntament tenir consciència i evitar els perills de la colonització, sense caure en els perills de la xenofòbia.

Creieu que aquesta frase “És català qui viu i treballa, coneix, respecta i estima Catalunya” és aplicable als altres pobles amb processos forts migratoris i colonitzadors?