Dolors Terradas Viñals

Vivim en un món on els canvis materials van a gran velocitat mentre que els mentals són més lents. Els que, d’alguna manera, participem en moviments socials ens movem entre l’esperança d’un món millor i el dubte de si el que estem fent és el més adequat. Hem de ser optimistes, pensar que sense la nostra feina el món seria encara pitjor! Però també ens hem d’anar preguntant com hem d’anar teixint la nostra petita xarxa per inserir-la a totes les altres que componen la humanitat. Des del punt de vista dels moviments de cooperació tenim grans reptes en els quals hem de participar.

El més important és sens dubte el del canvi climàtic, que cada any afecta a més persones. Segons ACNUR ja són més els desplaçats per problemes climàtics que per guerres. Cada any fa més calor, les pluges són més irregulars i les catàstrofes climàtiques més intenses. Per tant, aquest és un gran repte al qual ens hem d’enfrontar, tenint en compte que la petjada ecològica més impactant l’hem fet des del món anomenat ric, on el nostre sistema de vida, –envejat per tothom!– està participant majoritàriament, des dels inicis de la industrialització, en l’escalfament global. Des d’aquest punt de vista un dels objectius de tot moviment social hauria de ser el de la reducció de consum a la nostra pròpia societat. Aquest és un repte molt difícil, ja que significa un dràstic canvi de mentalitat per part de tota la població. I els canvis de mentalitat, si no són obligats, són molt lents, tant per les persones mentalitzades com pels governs i per la població en general.

Un altre repte seria el de les migracions. A tot el món hi ha uns grans desplaçaments de persones del camp a la ciutat, de país a país, i en molt menor proporció de continent a continent. Fins fa pocs anys a Centre i Sud-amèrica més de la meitat de la població vivia al camp. En aquests moments diàriament són milers els emigrants camp–ciutat, de manera que la seva proporció ha baixat aproximadament entre el 20 i el 30%. Des del punt de vista de la cooperació ens hem de preguntar quin ha de ser el nostre paper. Si col·laborar al camp o a les zones d’immigració de les ciutats, on van a parar els camperols immigrats. Realment les petites ONG’S no tenim la solució, però la nostra ínfima xarxa s’ha de plantejar què és el més convenient, o què és el que pot fer: participar en les zones pageses o a les zones pobres de les ciutats. El mateix comença a passar a Àfrica, on el camp s’està despoblant de jovent, i on aquests moviments aniran a més. A l’Àfrica i a Amèrica Llatina també es dóna una gran mobilitat migratòria entre països, degut a una major porositat de les fronteres. Una petita part d’aquestes persones migrants ens arriben aquí, on sortosament hi ha associacions que participen en la seva acollida i recolzament. Això no vol dir que les altres entitats no hi tinguem obligacions, sobretot recolzant les ja existents.

És evident que el nostre món te moltíssims més problemes, però ens cal centrar-nos. Som una petita part dels vuit mil milions d’habitants del planeta i hem de fer allò que podem. Amb humilitat però també amb esperança. La humanitat sempre ha tingut problemes, d’acord amb les seves circumstàncies econòmiques, i  la  història no és ni ha estat mai “un camí de roses”. Per tant cal fer-nos sempre els plantejaments sobre les nostres accions partint de la base que no podem fer gaire, però que sense nosaltres encara seria pitjor. I a partir d’aquí ens cal fer preguntes: quina ha de ser la nostra actuació aquí? Què hem de prioritzar com a persona i organització? Què volem fer a les zones on cooperem? Prioritzem l’agricultura i els agricultors, el seu medi ambient, o mirem les zones més depauperades de les ciutats on han anat a parar els camperols desplaçats? Col·laborem d’alguna manera amb les seves autoritats o anem completament per lliure? Com ha de ser la nostra aportació? prioritzant les dones, els homes, els joves, l’educació, la sanitat, la producció agrícola....?

En definitiva, moure’ns en el dubte positiu, el replantejament i  l’esperança.