Ens van conquerint els imperis successius.
Ens arrenquen les entranyes de la Mare Terra.
Ens fan esclaus o dependents o subdesenvolupats.
I, a la fi, resulta que som nosaltres els deutors!
D'un Deute «extern», perquè no l'hem fet nosaltres.
D'un Deute «extern», perquè no es pagarà mai.
Que ja hem pagat, tanmateix, amb escreix, amb gana, amb misèria i
amb mort prematura.
Que no la volem pagar, perquè és pecat «mortal» cobrar-la i
pagar-la.
Quan ens pagaran ells l'or, el boscatge, la sang, la pau, el futur,
que ens han arrencat?
Pagar el Deute Extern és morir. I nosaltres volem viure
«No mataràs», no cobraràs deutes mortals.
Pagarem, això si, tots junts, l'únic deute, el de l'amor.
I serem una sola familia, la filla humana de Déu.
