Corihuayrachina
El major complex arqueològic inca

---

Una expedició científica patrocinada per la National Geographic Society va informar el dilluns 18 de març de 2002 de la troballa del major complex arqueològic a la zona selvàtica del departament de Cusco, a Perú. Segons els investigadors -nord-americans, britànics i peruans-, el complex de Corihuayrachina va ser possiblement una fortalesa des d'on els inques van resistir la dominació espanyola. Es tracta del major i més important jaciment inca descobert des de 1964. El complex es troba a uns 35 km al sud-oest de la ciutadella de Machu Picchu.

Corihuayrachina -paraula quítxua que significa "or sotmès al vent per fondre's"-, té una extensió de 6 km2 i està situada a 3.300 metres sobre el nivell del mar, al districte de Santa Rosa, departament de Cusco, uns 1.000 quilòmetres al sud-est de Lima, en una regió que es va constituir com últim baluard dels inques contra la conquesta espanyola, que es va prolongar fins al 1572. Té dotze zones arqueològiques, amb edificis circulars, magatzems, tallers de ceràmica, cementiris, restes òssies, plataformes cerimonials, terrasses, canals de reg, una presa i una piràmide truncada. Segons les investigacions, Corihuayrachina va tenir tres etapes d'ocupació: la primera, prèvia als inques; la segona contemporània als inques (1400-1450), i una tercera que potse fou inca-colonial.

La ciutat descoberta és el major i més important jaciment inca trobat des que Gene Savoy va explorar Vilcabamba la Vieja el 1964.

Precisament, el mes de febrer del 2002 es va informar del descobriment de la capital perduda de l'últim regne inca, Vilcabamba la Grande (prop també de Machu Picchu), a a uns 80 km en línia recta de les monumentals ruïnes de la ciutadella de Machu Picchu. En aquest lloc es van trobar les restes de la mítica capital perduda dels inques; en aquesta ciutat fortalesa es va refugiar Manco Inca i des d'aquí va liderar un moviment d'insurgència contra la dominació espanyola, fins a ser vençuts.

EFE, Perú, El País.