1.- El teisme, com a forma de definir Déu, ha mort: Déu ja no es pot pensar, amb credibilitat, com un ésser, sobrenatural pel seu poder, que viu al cel i està a punt per intervenir periòdicament en la història humana, i imposar la seva voluntat. Per això, la major part del llenguatge teològic actual sobre Déu està mancat de sentit; cosa que ens porta a cercar una nova forma de parlar de Déu.

2.- Donat que Déu ja no es pot pensar en termes teistics, no té sentit intentar entendreJesús com l’encarnació d’una deïtat teistica. Per això, la Cristologia antiga està en bancarrota.

3.- La història bíblica d’una creació perfecta i acabada, i la caiguda posterior dels éssers humans en el pecat, és mitologia predarwiniana i un sense sentit postdarwinià.

4.- La concepció i el naixement virginals, entesos literal i biològicament, converteixen la divinitat de Crist, tal com tradicionalment s’entén, en impossible.

5.- Els relats de miracles del Nou Testament no es poden interpretar, en un món posterior a Newton, com a fenòmens sobrenaturals realitzats per una divinitat encarnada.

6.- La interpretació de la Creu com un sacrifici ofert a Déu pels pecats del món és una idea bàrbara basada en conceptes primitius sobre Déu que s’han d’abandonar.

7.- LaResurrecció és una acció de Déu: Déu va exaltar Jesús a la significació de Déu. En conseqüència, no pot pas ser una resurrecció física ocorreguda dins de la història humana.

8.- El relat de l’Ascensió suposa un univers concebut en tres nivells i per això no es pot mantenir, tal qual, en una època en què els conceptes espacials són posteriors a Copèrnic.

9.- No hi ha una norma externa, objectiva i revelada, plasmada en una escriptura o sobre lloses, la missió de la qual sigui regir en tot moment la nostra conducta ètica.

10.- L’oració no pot ser una petició dirigida a una deïtat teistica perquè actuï en la història humana d’una forma determinada.

11.- L’esperança d’una vida després de la mort s’ha de separar, d’una vegada per totes, d’una mentalitat de premi o càstig, controladora de la conducta. En conseqüència, l’Església ha de deixar de basar-se en la culpa per motivar la conducta.

12.- Tots els éssers humans porten en ells la imatge de Déu i a cadascun d’ells se l’ha de respectar pel que és. En conseqüència, cap caracterització externa, basada en la raça, l’ètnia, el sexe, o l’orientació sexual, es pot emprar com a base per a cap rebuig o discriminació.

Nota de l’autor: Aquestes tesis, que plantejo per al debat, estan inevitablement formulades de forma negativa. És quelcom deliberat. Abans que algú pugui escoltar què és el cristianisme ha de crear un espai per aquesta escolta esborrant les falses concepcions que en tingui. El meu llibre Per què el cristianisme ha de canviar o morir és un manifest que fa una crida a l’Església vers una Nova Reforma. Hi vaig començar a esbossar una visió de Déu més enllà del teisme, una comprensió de Crist com a presència de Déu, i una visió de la forma que poden arribar a tenir tant l’Església com la seva litúrgia, en el futur.

Suggeriments pedagògics per a grups d’estudi:

-En una sessió única, llegir cada tesi i debatre, tractant de veure a què es refereix l’autor, què vol dir i discernint en què li donem la raó.

-Organitzar un taller, amb una sessió de treballo per cada tesi, complementant el tema amb lectures.

-Convidar la gran comunitat a estudiar el tema, preparant-lo tal vegada amb algun curset adequat.