Compatriotes: és possible que silenciïn les ràdios, i m’acomiado de vosaltres. En aquests moments passen els avions. És possible que ens metrallin. Però sapigueu que som aquí, si més no amb aquest exemple, per assenyalar que en aquest país hi ha homes que saben complir amb el seu deure. Jo ho faré pel mandat del poble i per la voluntat conscient d’un president que té la dignitat del càrrec (…). Potser que sigui aquesta la darrera oportunitat per dirigir-me a vosaltres. La força aèrea ha bombardejat les torres de Radio Portales i Radio Corporación.

 Les meves paraules no tenen amargor, sinó decepció, i seran elles el càstig moral per als que han traït el jurament que varen fer. Soldats de Xile, comandants en cap i tiulars (…) l’almirall Merino (…). El general Mendoza, general vil que ahir manifestava la seva solidaritat i lleialtat al govern, també s’ha nomenat director general de Carrabiners.

 Davant d’aquests fets només em queda dir als treballadors: jo no renunciaré. Col·locat en un trànsit històric, pagaré amb la meva vida la lleialtat al poble. I us dic que tinc la certesa que la llavor que vàrem lliurar a la consciència digna de milers i milers de xilens, no podrà ser segada definitivament. Tenen la força, podran sotmetre’ns, però no s’aturen els processos socials ni amb el crim, ni amb la força. La història és nostra i la fan els pobles. Treballadors de la meva pàtria: vull agrair-vos la lleialtat que sempre heu tingut, la confiança que dipositàreu en un home que només fou intèrpret de grans anhels de justícia, que va donar la seva paraula de respectar la Constitució i la llei, i així ho ha fet.

 En aquest moment definitiu, el darrer en qué podré dirigir-me a vosaltres, espero que aprofiteu la lliçó. El capital estranger, l’imperialisme, unit a la reacció, van crear el clima per a qué les forces armades trenquessin la seva tradició: la que els va assenyalar Schneider i que reafirmà el comandant Araya, víctima del mateix sector social que avui estarà a les seves cases esperant amb mà aliena conquerir el poder per seguir defensant les seves trapelleries i privilegis.

 M’adreço, sobretot, a la modesta dona de la nostra terra: a la camperola que va creure en nosaltres, l’obrera que va treballar més, la mare que va saber de la seva preocupació pels nens.

 M’adreço als professionals de la pàtria, als professionals patriotes, als que fa dies que estan treballant contra la sedició auspiciada pels col·legis professionals, col·legis de classe per defensar també els avantatges de la societat capitalista.

 M’adreço a la joventut, a aquells que cantaren i lliuraren la seva alegria i el seu esperit de lluita; m’adreço a l’home de Xile, l’obrer, el camperol, l’intel·lectual, aquells que seran perseguits perquè en el nostre país el feixisme ja va estar fa moltes hores present en els atemptats terroristes, fent volar ponts, tallant vies ferroviàries, destruint els oleoductes i els gasoductes davant el silenci dels que tenien l’obligació d’actuar (…). La història jutjarà.

 Segurament Radio Magallanes serà silenciada i el metall tranquil de la meva veu no us arribarà. No importa, em seguireu sentint. Sempre estaré amb vosaltres, si més no el meu record serà el d’un home digne que va ser lleial a la pàtria.

El poble s’ha de defensar, però no s’ha de sacrificar. El poble no s’ha de deixar anorrear ni metrallar, però tampoc pot humiliar-se.