DARRERE LA LLUITA CONTRA LA DROGA

Noam Chomsky

---

La lluita contra la droga que es desenvolupa al meu país, té poc a veure amb les drogues en si mateixes. Es tracta bàsicament d’una tècnica per controlar les poblacions que es consideren perilloses dins dels Estats Units.

I no és una tècnica nova: sempre ha estat així. Només cal mirar enrere i veure com a l’Anglaterra del segle XIX es va declara il•legal la ginebra mentre el whisky es mantenia dins la legalitat. Això es feia no només per una raó de classe (la ginebra era la beguda de la classe obrera i el whisky ho era de la classe rica); es tractava sobretot d’una manera de mantenir el control sobre la classe obrera.

Quan es va prohibir l’alcohol als Estats Units, el que es buscava era el tancament dels salons de Nova York on s’acostumaven a reunir els obrers immigrants. Mai es va detenir a ningú que begués en els barris rics.

Amb la marihuana va passar quelcom de semblant: la seva prohibició als Estats Units estava adreçada als mexicans. Ningú no sabia què era la marihuana quan va ésser prohibida: només se sabia que era alguna cosa que només els immigrants mexicans consumien. Per això se’n va criminalitzar el consum: per poder controlar la població d’immigrants mexicans. Després, la marihuana va ser autoritzada.

L’actual “guerra contra la droga” dels Estats Units va començar a la dècada dels 80 i fou directament adreçada a la població negra. D’aquesta guerra, es tracta d’apartar-ne la població blanca, i en el punt de mira hi ha precisament els tipus de droga que consumeixen els negres. Res en aquesta lluita té a veure amb les drogues: tot és un sistema de controlar i criminalitzar les poblacions considerades “perilloses”. És, d’alguna manera, la forma com els Estats Units realitzen el que a Colòmbia s’anomena “neteja social”.

Les autoritats nord-americanes no intenten detenir la prohibició de drogues, intenten criminalitzar la població negra. Els negres són les principals víctimes d’aquesta guerra. És molt elevat el nombre dels que es troben atrapats en el sistema judicial i penal.

I com incideix aquesta guerra en el gran sector mitjà de la població, que es troba en un important procés de deteriorament econòmic? Es tracta d’espantar-los. Com més es pugui incrementar la por a les drogues i al crim, a les mares subsidiades i als immigrants, als estrangers i a tota classe de persones “perilloses”, més es podrà controlar a la gent. Que estiguin temorosos els uns dels altres i que pensin que l’altre els està robant; si es fa això es podran controlar. Això és el que busca, en el fons, la guerra contra les drogues.

Colòmbia té un paper en aquesta guerra dels Estats Units. A molts països es produeixen drogues, però Colòmbia és el símbol d’on venen les drogues. Per tant, si el govern nord-americà pot mostrar-se dur, impossant sancions a colòmbia, “descertificant-la”, això contribuià a la guerra contra les drogues a l’interior dels Estats Units, a aquest programa de control social.

El que està passant en el meu país no té res a veure amb la prevenció de les drogues que vénen de Colòmbia. Les drogues seguiran arribant i, facin el que facin, en el govern dels Estats Units saben que no hi ha cap manera d’evitar-ho. Si de veritat es volgués parar el consum de drogues als Estats Units, hi hauria una manera fàcil de fer-ho: els programes educatius. Són molt eficaços i han aconseguit grans canvis. Entre els sector més privilegiats, el consum de drogues ha anat disminuint d’un temps ençà, igual que el consum de qualsevol substància tòxica.

Per exemple, els meus estudiants no fumen ni consumeixen drogues, el consum de cafè està baixant, i així en tot. Actualment el consum de cigarretes als Estats Units es un assumpte de classes; gairebé cap estudiant universitari no fuma, però si algú va al sector pobre de qualsevol ciutat i troba allà grups de joves, veurà que gairebé tots fumen. És un problema de classes, com el consum de drogues i d’alcohol. És un costum que té a veure amb els canvis de percepció i de concepció que depenen de la cultura i de les classes socials.

Fa uns anys va morir as Estats Units un jugador de bàsquet anomenat Len Bras, com a causa d’una sobredosi de cocaïna. Al llarg de més o menys un any, el consum de cocaïna va disminuir en el meu país en un 50%, aproximadament. La disminució en el consum de drogues es deu bàsicament a l’educació. En aquest cas un descens ràpid del consum es va aconseguir amb la publicitat massiva d’un esdeveniment horrible, però hi ha maneres d’aconseguir el mateix d’una manera més intel•ligent.

En els Estats Units s’estan donant retalls en els programes educatius dirigits a la gent i a la vegada s’intensifiquen les circumstàncies que condueixen a la gent a les drogues: hi ha més pobresa i menys treball, sous més baixos i menys programes d’ajut. Quan els colombians diuen: “el problema és als Estats Units”, tenen tota la raó. Mentre hi hagi demanda de drogues, se’n produirà el subministrament. I no hi ha manera de parar això. L’arrel del problema està dins dels Estats Units, i és un problema que mai se solucionarà si les drogues són utilitzades com un mitjà de control social.

És com quan mirem una cadena de televisió americana i escoltem tota mena d’atacs contra les mares solteres ajudades per programes socials del govern. El propòsit d’aquestes campanyes és enfrontar la gent treballadora contra ells mateixos. Els salaris dels treballadors baixen, les vides empitjora, el seus fills tindran menys oportunitats... Què ens dirà el televisor? Que les mares subsidiades ens estan robant. Si una adolescent va ésser violada i té un nen i jo l’ajudo, m’està robant. Aleshores l’has d’odiar. És per això que s’està presentant tan negativament el sistema d’ajuts.

Augment de l’odi i de la por: són mètodes de control social utilitzats arreu. En un país com els Estats Units, on realment no es podrien utilitzar grups paramilitars per assassinar gent, es confia més en tècniques de control social. I bàsicament és amb això amb el que té a veure la lluita contra la droga.