Elisabeth Fuentes Fuentes

És necessari decolonitzar  el dret per a internacionalitzar els drets humans. (fonts 2023)

El terme "colònia" va ser la denominació que van donar els ocupants europeus als territoris envaïts a Àsia, Amèrica i Àfrica fa més de cinc-cents anys. La història identifica a Espanya, Portugal, Anglaterra (avui el Regne Unit), França i Holanda com a països colonitzadors hegemònics en aquesta època. No obstant això, avui dia, les conseqüències de la colonització en aquests continents continuen manifestant-se en diferents àmbits de la vida estatal i cultural dels països que conformen les riqueses del continent.

Les estructures de poder desigual establertes i sostingudes  en el temps continuen i s'exerceixen a mitjançant nous formats i amb protagonistes locals o estrangers, molts dels quals, amb la complicitat de governants locals i en escenaris de corrupció creen o s'emparen en lleis o tractats comercials desiguals.

Les formes de colonització en els sistemes jurídics als països colonitzats es manifesten com a pràctiques i estructures ja institucionalitzades, que perpetuen la dominació i la influència de paràmetres de cultura jurídica i enfocaments jurídics que res tenen a veure amb la cultura i sistema originari del territori envaït, exemples:

1. 
   a) En el marc de la globalització, alguns països a través de la cooperació internacional condicionen a la modificació de qüestions essencials de sobirania del país que rep la cooperació. Alguns condicionants han estat imposats per a afavorir els interessos del país cooperant.
2. 
   b) L'exercici de supremacia de les corporacions de capital global que perjudiquen les comunitats locals, originàries i marginades, en moltes ocasions, ajudats pels governants locals els quals transformen el dret a favor de les corporacions, sobretot, en temes ecològics, els casos més comuns solen donar-se en els Tractats de Lliure Comerç
3. 
   c) La imposició d'una forma de cultura i hegemonia del saber "occidental" com el correcte, que promouen una narrativa dominant que privilegia enfocaments i perspectives jurídiques occidentals i eurocèntriques, marginant altres cultures i sistemes normatius alternatius que potencien el diàleg i la negociació.
   
   No en va, els moviments i esforços per descolonitzar sistemes legals que continuen mantenint la desigualtat estructural se centren en abordar les injustícies històriques i les desigualtats resultants de l'herència colonialista, mitjançant la redirecció dels fonaments legals impostos per tradicions europees. Exemples, a Amèrica: l'adopció d'una nova Constitució a Bolívia, la qual declara a Bolívia un Estat Plurinacional, o el cas de la Constitució colombiana de 1991 que va establir la protecció dels drets dels pobles indígenes i afrocolombians, també la reforma constitucional de Mèxic de 2001 que va incloure mesures descolonitzadores com la protecció contra la discriminació, l'exclusió, la promoció de l'ús i preservació de les llengües indígenes, o, al Canadà el moviment de reconciliació per abordar les injustícies històriques enfrontades pels pobles indígenes d'aquestes regions. A Àfrica, els esforços per a la descolonització han aconseguit avanços notables que inclouen: la independència de l'Índia i l'abolició del sistema de castes, la lluita contra l'apartheid a Sud-àfrica,la lluita pels drets dels aborígens i els illencs de l'Estret de Torres a Austràlia i la creació del Tribunal de Waitangi, a Nova Zelanda, per promoure la justícia i la igualtat per als maoris, entre altres.
   
   Malgrat els progressos obtinguts en diferents regions del món, els resultats en relació a la descolonització encara són limitats. En aquest ordre d'idees, és important destacar que, qualsevol solució viable enfront del colonialisme legal, ha de basar-se a potenciar la dignitat humana de tots els éssers humans del planeta en les regulacions que pretenguin aplicar-se a tots els països que conformen el sistema actual d'organització geopolítica. Per aquesta raó, no ometo manifestar que la definició legal internacional de drets humans reconeguts en tractats internacionals vigents va ser creada, majoritàriament,  en el segle passat i per subjectes-actors amb capacitat d'exercir poder enfront de tercers països. Per això, si fos necessari podria considerar-se revisar i facilitar la construcció d'una conceptualització dels drets humans que passi pel filtre global de la descolonització, la desideologització (concepte ellacurià), el capitalisme i el patriarcat.

En relació amb el tema de drets humans, Hinkelammert, ja s'ha pronunciat en la seva obra Crítica de la Raó Utòpica, manifestant que els drets humans han estat utilitzats, fins el dia d'avui, com una forma de dominació de les societats capitalistes sobre les societats més pobres i menys desenvolupades. La principal crítica d'aquest autor a la conceptualització vigent és que es presenten com a universals i naturals, però en realitat estan determinats per la lògica del mercat capitalista i l'exercici de poder dels estats més poderosos en matèria econòmica i militar respecte dels estats mes  febles, majoritàriament amb passat colonial.

La de-colonització del dret i l'entramat del sistema jurídic on s'aplica, ha de contribuir a la realització dels drets humans universals i la promoció de la justícia social i la igualtat per a totes les persones. Les desigualtats estructurals i la tendència capitalista a l'homogeneïtzació de les persones mitjançant mecanismes de control de la biopolítica perpetuen el colonialisme a través de sistemes legals que sostenen l'statu quo i permeten que continuï la colonització.

Per això, tal com Ignacio Ellacuría es va plantejar en el seu moment sobre quin era l'objectiu de filosofar en la seva obra Filosofia per a què? on va concloure que és "transformar", de la mateixa manera ens preguntem de-colonitzar sistemes legals, per a què? Podríem dir, seguint la conclusió mateixa d'Ellacuría que és per a transformar la història, ja que aquests processos tenen diversos propòsits fonamentals:

1. 
   a) recuperar la sobirania i l'autonomia dels territoris per part dels seus habitants,
   b) reconèixer i respectar la diversitat cultural i lingüística dels pobles,
   c) reconèixer i respectar les pràctiques legals, culturals locals, les tradicions i sabers dels pobles que potencien la dignitat dels éssers humans i crear mecanismes universals per a eradicar les tradicions inhumanes,
   d) i corregir injustícies històriques i desigualtats mitjançant el reconeixement de la responsabilitat històrica.

La descolonització del dret, en combinació amb la internacionalització dels drets humans, pot ajudar a aconseguir un món més just, equitatiu i que permeti evolucionar a la humanitat en tota la seva riquesa de la seva diversitat intrínseca i evolutiva.