Dalena Tran

Existeix un patró global de repressió violenta quan les empreses i els governs prenen per la força territoris i recursos de comunitats vulnerables per obtenir beneficis econòmics. Aquestes comunitats pateixen una distribució desigual dels beneficis i costos ambientals. Les i els defensors del medi ambient protegeixen el seu dret a viure en entorns segurs i saludables. Amb tot, sovint la seva resistència està sotmesa als embats dels projectes
extractius o industrials.
Els estudis haurien de centrar-se amb major profunditat en les defensores del medi ambient (WED, Women Environmental Defenders) i les seves lluites. Les defensores ambientals passen desapercebudes encara que estiguin molt afectades. Aquesta invisibilitat i vulnerabilitat deriven de com les WED defensen el medi ambient i a la vegada combaten la misogínia. Intentar ingressar a espais públics i polítics les converteix en blanc de múltiples violències, i l’assassinat és l’expressió més visible d’aquestes. Els casos són difícils de documentar degut al silenciament social de les dones i el silenci de les parts interessades que encobreixen els abusos. A més, la literatura sobre violència en conflictes ambientals no acostuma a desglossar les dades per gènere. Les dones són
essencials en els moviments de justícia ambiental no només per ser víctimes, sinó també com a subjectes polítics capaces de transformar i resistir aquestes injustícies.
Aquest article resumeix els patrons de violència contra les defensores del medi ambient que es basen en més de seixanta casos de WED ressenyats a l’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas).
Són dos els propòsits principals d’aquest article: en primer lloc, descriure com les dones defensores experimenten pautes de repressió violenta basada en gènere i, en segon terme, argumentar que la seva resistència és molt poderosa perquè enfronten tal violència amb estratègies i contranarratives larament noviolentes.
Violència
Les dones defensores del medi ambient estan subjectes a diverses formes i intensitats de violència de gènere segons les seves identitats i contextos. La violència de gènere succeeix perquè les dones lluiten contra càrregues ecològiques desproporcionades (contaminació, desposseïment de recursos com l¡aigua i la terra) i alhora contra
diverses formes de sexisme. Les dones acostumen a ser excloses de la presa de decisions, sobretot durant les negociacions i els enfrontaments amb les empreses extractives. El procés de silenciament de gènere és molt problemàtic quan s’ataca la credibilitat de les defensores per mitjà de la criminalització, campanyes de difamació,
assetjament judicial o fins i tot acusant-les d’histèria i abandonament dels interessos de les seves famílies, al mateix temps que s’utilitza la força per reprimir-les. Amb tot, considerant la interseccionalitat, no totes les dones defensores viuen la marginalitat de la mateixa forma. Tenen diferents nivells de privilegi o d’opressió i per tant
la forma en la qual poden actuar en els conflictes ambientals és diferent. Algunes dones defensores compten amb una posició més favorable. Per exemple, Blackwell i Root, conservacionistes blanques, econòmicament afavorides, utilitzaren el seu privilegi per establir programes destinats a ajudar a comunitats afectades i defensar el medi
ambient en el Sud Global. Mentre, hi ha dones defensores camperoles indígenes que alhora són criticades i celebrades com heroïnes. Aquesta recepció polaritzada la podem trobar en els casos d’Acholi a Uganda o Buangern a Tailàndia.
La repressió de les dones defensores és una violència de gènere que es considera normal i a vegades ni se la percep com a tal. El control dels moviments i els cossos de les dones és una opressió interseccional que uneix les qüestions de raça i classe. Per exemple, en el cas de la Coalició de Dones de la localitat d’Escravos que en la protesta ocuparen les terminals petrolieres de Chevron a Nigèria, la violència física, les violacions, les desaparicions i els assassinats es descrigueren de manera sensacionalista sense ni tan sols mencionar els noms de les activistes. En aquest sentit, les dones defensores amb prou feines són considerades humanes en contextos on les violències s’exerceixen contra camperoles, indígenes o afrodescendents. El tractament públic i les denúncies de violència
policial foren diferents en el cas de l’ocupació antinuclear per part del Greenham Women’s Peace Camp d’una base militar a Anglaterra.
Contraviolència
Les diverses identitats i circumstàncies de les dones defensores influeixen en les seves estratègies de mobilització. Per exemple, algunes defensores eren de classe mitjana o acomodades, algunes tenien educació universitària i algunes eren figures reconegudes públicament. Aquest privilegi es reflecteix en les seves tàctiques de defensa, ja
que tenien diferents eines: educació, xarxes de contactes per iniciar accions en diferents esferes legals, professionals i públiques. En canvi, la majoria de les defensores en els casos de l’EJAtlas eren camperoles, indígenes o dones empobrides que desenvolupaven treballs informals. Les camperoles especialment arrisquen els seus cossos e les protestes; així visibilitzen les seves lluites per poder ser escoltades. Amb tot, les identitats
sobreposades com a persones afrodescendents, empobrides, rurals també tenen fortaleses. Moltes defensores utilitzen rituals culturals i accions artístiques per qüestionar conflictes en un marc de comprensió local i comú, destacant valors més enllà del desenvolupament econòmic. A l’incloure creences cosmològiques i culturals compartides, les seves mobilitzacions van més enllà dels actes de protesta i contribueixen a les relacions socials
a llarg termini i és útil quan les protestes o demandes es neguen de forma ràpida i violenta o quan s’endarrereixen anys i anys per via judicial. Les WED compten amb mitjans alternatius que inclouen la creació de xarxes de suport, la divulgació i el diàleg entre les parts en els conflictes, així com les resistències quotidianes, i així creen i comparteixen les contranarratives. Fins i tot, les dones més vulnerables i silenciades superen la violència
mitjançant una resistència noviolenta i inclusiva.
Les mobilitzacions de les WED no només han d’abordar els conflictes ambientals, sinó també la violència de gènere. Les defensores desafien les injustícies sistèmiques mitjançant la transformació de l’espai polític i narratiu amb diversos conceptes de justícia que inclouen a les dones, les empobrides, les indígenes i afrodescendents i
altres grups vulnerables per aturar les formes de violència contra les que lluiten. Per tant, les WED transformen la noviolència en contraviolència.
Conclusió
Els atacs violents tenen com a objectiu reprimir els moviments liderats per les dones defensores del medi ambient i l’ús de la violència serveix per eliminar l’oposició als projectes extractius. Segueix existint una violència patriarcal, racial i capitalista global amb la que les corporacions multinacionals cometen violacions dels drets humans i ambientals contra comunitats i dones vulnerables, amb predomini dels discursos misògins i del desenvolupament econòmic. Les defensores ambientals lluiten contra la violència de gènere, el silenciament i les càrregues ecològiques desiguals. Amb tot, no són simples víctimes, sinó actors socials, que viuen en entramats comunitaris, amb perspectives i força úniques obtingudes de les seves diverses experiències d’opressió. Aquests coneixements locals informen les seves estratègies de mobilització contraviolenta, desafiant les hegemonies violentes amb altres d’inclusives i pacífiques. Els moviments ambientals són cada cop més sostinguts i liderats per dones defensores. Les estructures patriarcals capitalistes de creixement econòmic es resisteixen davant d’aquestes diferents formes de mobilització. Podem donar suport a les defensores ambientals en les seves lluites contra les hegemonies violentes que perpetuen aquestes estructures visibilitzant les seves lluites, col·laborant amb diferents organitzacions, amb les defensores de primera línia i amb alguns acadèmics per crear una massa crítica que aturi
els projectes de creixement econòmic i injustícies socioambientals.