Fernanda Acosta

La televisió i les xarxes socials ens envaeixen amb publicitat sobre menjar ràpid, caixetes sorpresa i joguets de regal. Amb el pas dels anys s’ha naturalitzat el consum d’aquest tipus de menjar, present a escala planetària. S’ha convertit per a moltes persones en un producte de fàcil accés i relatiu baix cost o, en el pitjor dels casos, una nova normalitat alimentària.

 Efectes dels canvis en els patrons alimentaris.

 Segons dades publicades el 2012 per l’Organització Mundial de la Salut, el sobrepès i l’obesitat provoquen anualment 2,8 milions de morts a nivell mundial, al generar un augment del risc de patir malalties cardíaques, accidents cerebrals-vasculars, diabetis i alguns tipus de càncer.

 D’acord amb la mateixa font, el 10% dels homes i el 14% de les dones, és a dir, 500 milions de persones al món, eren obeses el 2008 en comparació amb el 5% i el 8% respectivament el 1980. En resum, a 28 països les taxes d’obesitat es duplicaren.

1. El canvi alimentari: un fenomen multicausal.

 A la dècada dels 80 –període de recollida de dades- les famílies es trobaven en un procés de canvi de les seves dinàmiques. Per una banda el feminisme va prendre molta força, sobretot des del moviment d’alliberament de les dones (MLF, del seu nom en francès) de la dècada dels seixanta. Aquest fet va facilitar que moltes dones deixessin l’esfera d’allò privat (tasques domèstiques i de cura), per endinsar-se en el món d’allò públic, l’univers del treball, que tradicionalment a occident s’havia assignat a l’home.

 L’Organització Internacional del Treball (OIT) el 2012 presenta dades que mostren com en les darreres dècades es produeix una major inserció laboral de les dones a nivell mundial. Però, malgrat que les dones treballen, els homes participen escassament en les tasques domèstiques. En definitiva, les dones assumeixen tant les tasques domèstiques, l’educació i acompanyament dels fills, com el seu rol de treballadores.

 Aquest nou context planteja nous desafiaments, ja que les llars no disposen del mateix temps per preparar els aliments. Paral·lelament, el mercat i els mitjans de comunicació mostren una gran quantitat de productes de fàcil consum i preu relativament assequible,  des del menjar escombraria, el menjar enllaunat, als refrescos artificials, tots ells amb grans quantitats d’edulcorants i colorants.

 Sovint les marques són presents a escala mundial, com a part de l’”aldea global” descrita per McLughan. Des d’aquestes lògiques, podem trobar la caixeta feliç de McDonalds, la mateixa Coca-Cola o el mateix KFC tant a Corea, Mèxic o el Sudan.

 En aquests restaurants de menjar ràpid i en els supermercats s’imposa generalment una lògica que defensa els interessos de la indústria agroalimentària i dels seus productes amb escàs valor nutricional i prefabricats, sovint provinents de processos d’agricultura intensiva de grans empreses. Els patrons alimentaris actuals en molts casos han deixat de costat el menjar real (real food).

 Si bé el context de mercantilització de l’alimentació i la seva massificació industrial existeixen, sempre hi ha opcions alternatives a la seva hegemonia, dominada per les lleis del mercat. Com repensar la nostra alimentació d’una manera conscient?.

 La sobirania alimentària: un posicionament davant la vida.

 Davant la visió mercantil de l’alimentació percebuda com una indústria o un mercat, què podem fer?

 És vital, en primer lloc, prendre consciència de les repercussions d’aquest tipus d’alimentació en la nostra vida, salut i entorn. Valorar el menjar real en comptes dels aliments processats és el primer pas.

 Quan comprem aliments som éssers polítics (no partidistes): tenim a les nostres mans la decisió de triar entre un producte transgènic, importat o un producte de comerç just, per exemple. El comerç just (fair trade) es basa en circuits curts de comercialització: el productor ven directament al comerciant. Aquest intercanvi directe augmenta els guanys de les dues parts perquè disminueixen els intermediaris i els costos afegits. Aquest darrer tipus de comercialització s’anomena de circuit llarg i moltes vegades el productor ven a un intermediari a un preu irrisori en comparació amb el que arriba a pagar el consumidor final. En els circuits curts, a part dels beneficis socials, existeixen beneficis ambientals. El consum de productes locals disminueix la distància del recorregut i això redueix la petjada ecològica.

 Un altre punt bàsic relacionat amb l’alimentació és la sobirania alimentària. Aquest concepte fou encunyat per les organitzacions socials, entre elles, el Moviment Sense Terra de Brasil, d’ençà el 1996, per la insuficiència del concepte seguretat alimentària (utilitzat per la FAO) i planteja:

  “el dret de cada nació per mantenir i desenvolupar la seva pròpia capacitat per a produir els aliments bàsics dels pobles, amb respecte per la diversitat productiva i cultural. Tenim el dreta produir els nostres propis aliments en el nostre territori de manera autònoma. La sobirania alimentària és una precondició per a la seguretat alimentària genuïna” (Via Campesina a León, 2017, p. 15).

 La sobirania alimentària planteja diferents punts:

   Critica els monocultius i l’agricultura intensiva a partir de productes agroquímics i planteja la producció agroecològica i local basada en cultius diversificats.

• Qüestiona la concentració de la terra en mans de pocs propietaris o terratinents i proposa que ha de ser dels camperols.
• Preconitza la substitució d’agroquímics comprats a empreses transnacionals que tenen el seu oligopoli, per la restauració de matèria orgànica, rotació de cultius i ús d’adobs verds.
• Reivindica els coneixements i sabers locals i ancestrals sobre l’agricultura i els bancs de llavors de les diferents espècies de productes, per evitar que només es conservi la producció de les varietats més comercials.
• Promou reemplaçar el sistema agroindustrial d’exportació per xarxes de comercialització local i de circuits curts de comercialització.

 Conclusions.

 Actualment ens enfrontem amb un sistema alimentari basat en l’agroindústria. Les mutacions de les dinàmiques socials han implicat un gran canvi en els patrons alimentaris. Des d’aquestes noves lògiques de la vida moderna i del mercat, les famílies, sobretot urbanes, han incorporat una sèrie de productes prefabricats, sintètics i amb escàs valor nutricional. Aquest fenomen ha afectat la salut amb un augment dels casos de sobrepès i obesitat a escala planetària.

 Davant d’aquest context l’alternativa radica en la sobirania alimentària, que defensa models de producció agroecològica de base camperola, fonamentada en els conreus diversificats, la comercialització local i circuits curts. Planteja també la importància dels coneixements camperols i el rescat de llavors locals perquè no es perdin en les lògiques dels productes més comercialitzables.

 La sobirania alimentària constitueix una estratègia emancipadora davant el sistema de l’agroindústria i implica una presa de consciència sobre la importància d’una alimentació saludable i un consum responsable.