Olga Grueso

Qualsevol persona pot canviar la seva vida al canviar els seus pensaments.

                                                                                           (William James)

 Totes les persones necessitem alliberar-nos dels esclavatges, Quan fem un canvi de pensament, es modifica la nostra conducta i això repercuteix positivament en les nostres emocions. És produeix un benestar personal, familiar, laboral, ambiental i social.

 El terme descolonització té una perspectiva alliberadora. Ressalta la cerca ansiosa de la llibertat, que en part s’assembla al gran somni de Martin Luther King quan va dir: Tinc el somni que un dia l’estat de Mississippi, un estat desert, sufocat per la calor de la injustícia i l’opressió, serà transformat en un oasi de llibertat i justísia. Necessitem crear un món lliure i just, amb una nova estructura de poder, on occident no domini, ni exploti la resta del món. Que el sud, sigui respectat, valorat i acceptat pel nord amb tota la seva diversitat, coneixements i riqueses (canvi de pensaments).

 El terme cognició s’entén de moltes formes en funció del context. En termes generals és la capacitat que tenim per processar la informació. Aquest procés inclou: pensaments, aprenentatges, memorització, creences, consciència de l’entorn i sentit de la realitat o enteniment.

 Boaventura de Sousa Santos, en els seus escrits sobre descolonització i epistemologies del sud, parla del reconeixement dels esdeveniments, la reconstrucció de la humanitat. No hi ha justícia social global, sense justícia cognitiva global. Entesa aquesta última, com la necessitat d’analitzar els diferents coneixements de manera més justa, de potenciar el que s’anomena justícia cognitiva, i de demostrar i valorar que existeixen altres coneixements. L’autor ressalta la importància de reconèixer els coneixements i sabers empírics d’una cultura, l’acceptació i respecte vers el desconegut, com una justícia social i cognitiva que es deu als països colonitzats (canvi de pensaments).

 La conjunció dels dos termes descolonització cognitiva, conté una quantitat enorme d’interpretacions possibles. Però si partim de les terminologies i definicions dels autors anteriors podem definir-la com l’alliberament del pensar, dels sabers científics o ancestrals, que ens permeten l’articulació, sense generar cap tipus de discriminació que provoqui un epistemicidi (destrucció de sabers propis dels pobles causada pel colonialisme europeu i nord americà).

 Abans de respondre aquestes preguntes explicaré una petita anècdota.

Vaig arribar a Espanya fa 31 anys, un hivern a 5º sota zero. Arribava de Colòmbia amb una temperatura corporal de 30º. Contrast abismal que em va ocasionar una picor corporal incontrolable. Vaig anar al dermatòleg i es va limitar a preguntar: d’on vens?. El seu diagnòstic: Té sarna. Vaig estar un any en tractament com a conseqüència dels prejudicis, creences rígides i absolutistes del primer món. Quan va arribar la primavera les picors marxaren. Era clar que la coïssor era produida per la reducció de greix degut al fred. És un exemple del problema de creences poc racionals que impedeix veure l’altri en la seva realitat. Quan ens centrem només en el nostre món és molt difícil discernir i empatitzar.