Maria Fernanda Castro Carrión

L’ésser humà és social per naturalesa i en la seva tasca quotidiana s’enfronta amb diverses vicissituds no només socials, també morals i culturals, sense obviar la centralitat dels aspectes físics i psicològics.
La modernitat ha comportat canvis molt significatius en la vida diària, desvirtuant-se el tabú social existent en temes de salut mental, una fita que es va visualitzar més amb la pandèmia de la Covid 19. No només en les seves víctimes sinó també entre la població en general com a conseqüència directa del confinament, l’estrès i el
nerviosisme col·lectiu existent.
Avui dia la joventut llatinoamericana, principalment en els grans països (Xile, Brasil, Colòmbia, Perú, Argentina i Mèxic) però també a Centreamèrica, desplega una vida caòticament atrafegada per l’estrès social, situació que facilita la vulnerabilitat davant la depressió i l’angoixa, tan presents en l’actualitat.
L’OMS defineix la salut mental com un estat de benestar que permet a les persones fer front als moments d’estrès de la vida, desenvolupar totes les seves habilitats, poder aprendre i treballar adequadament i contribuir a la millora de la seva comunitat. A la salut mental li corresponen temes com trastorns mentals i discapacitats psicosocials,
estats associats a alts nivells d’angoixa, discapacitat funcional o risc de conducta autolesiva.
Tot i que depressió i angoixa acostumen a associar-se, no són el mateix. La depressió és un trastorn emocional que causa sentiments de tristesa constants i una pèrdua d’interès per realitzar activitats; afecta els sentiments, els
pensaments i el comportament, i pot causar una varietat de problemes físics i emocionals. Es manifesta també amb rampells d’enuig, irritabilitat o frustració, alteracions de la son, cansament, falta d’energia, de gana, agitació, dificultat per pensar, pensaments recurrents sobre la mort i suïcides.
L’angoixa suposa un estat o sentiment de por, temença i inquietud, sensació de perill imminent, pànic o catàstrofe que poden portar a qui la pateix a extrems de sudoració, agitació, tensió, nerviosisme, com reaccions a l’estrès. L’angoixa perllongada afecta el desenvolupament d’activitats quotidianes, treball, escola i relacions amb l’entorn.
És molt important identificar els símptomes d’aquest sofriment i donar suport a qui els pateix quan s’enfronta a les crisis existencials que manifesta.
Avui dia, la joventut és potser el sector social més afectat per aquests patiments degut a l’alt grau d’estrès al que els i les joves estan sotmesos davant la manca d’oportunitats saludables i sostingudes de desenvolupament econòmic, social i educatiu, entre altres causes. Factors d’alt risc són l’abús de les xarxes socials i els videojocs;
l’atur i, alhora, l’estrès de treballs informals per sobreviure; la migració; la impunitat de la violència intrafamiliar i l’abús sexual a menors; preocupació per l’aparença física; consum addictiu d’alcohol i drogues; falta de sentit de la vida, etc.
Per l’Organització Panamericana de la Salut (OPS, 2022) la depressió, l’angoixa i els trastorns del dolor són les tres malalties més comunes a l’Amèrica Llatina i el Carib. El Dr. Juan Tesone de l’Associació Psicoanalítica Argentina (APA, 2023) hi afegeix la importància d’analitzar els trastorns bipolars, d’alimentació i de conducta.
Des d’aquestes línies de l’Agenda Llatinoamericana i Mundial, i des de la meva pròpia experiència de llarg patiment de la meva salut mental, que ja estic en procés de superar, faig una crida a la meva generació jove. Si estàs travessant qualsevol d’aquests patiments, no et desanimis, busca ajuda. Això és tractable en la mesura que hi dediquem esforç i moltes ganes de tirar endavant, amb teràpia i en alguns casos amb medicina alternativa.
Per això, t’exposo, des del que he conegut, cinc tècniques útils davant d’aquests sofriments, que han de ser dirigides per a professionals:
- Teràpia psicològica: conjunt de tècniques utilitzades per professionals de la psicologia clínica per interactuar amb el pacient sobre els seus sentiments, emocions, actituds, afectes i efectes que poden alterar la seva qualitat de vida.
- Teràpia psiquiàtrica: conjunt de procediments i tècniques dirigides a fer entendre al pacient per què pateix algun trastorn i la seva simptomatologia, per proporcionar-li harmonia amb ell mateix i el seu entorn; aquí el pacient pot
ser sotmès a tractament farmacològic.

- Teràpia cognitiva conductual: és una psicoteràpia que busca els patrons de pensaments, emocions i conductes que causen malestar o patiment. És important canviar la negativitat amb pensaments positius.
- Teràpia de Beck: se centra en els pensaments que genera una persona de manera automàtica, què diu de les altres persones, la percepció que té sobre la vida i les dificultats que se li van presentant.
- Teràpia Flors de Bach: és un sistema de 38 essències, descobertes pel britànic Edward Bach. Cada una d’elles està associada a una emoció, alleujant el cos davant d’un estat mental negatiu, restaurant un equilibri sa, ajudant la persona a catalitzar els seus propis recursos.
És important afrontar amb valentia aquests patiments ja que des que acceptes un acompanyament psicològic estàs guanyant la batalla a les cadenes de la depressió i l’angoixa. Resulta útil desenredar les teves emocions i tot
allò que et té lligat, amb la teva família o amb tercers, que a la llarga fa més pesada la maleta anomenada vida.
Des de la meva experiència aquestes teràpies poden acompanyar-se amb la pràctica de meditació, ioga o algun esport de preferència, l’audició de podcasts de superació i motivació personal, la pràctica del journaling, similar a la redacció d’un diari personal on registres experiències, vivències, reflexions i hàbits en una agenda o ordinador.
També resulta de vital importància l’aromateràpia acompanyada de visualitzacions creatives i manifestacions de poder que ajuden a donar un millor sentit al teu dia a dia.
Educativament és necessari l’abordatge d’aquests temes ja que per desconeixement i ignorància passen desapercebudes les alternatives de salut existents; s’ha de conscienciar la població amb brigades informatives, fires de salut, propaganda, etc.
Com a política pública és del tot imprescindible destinar més percentatge de la partida pressupostària a nivell nacional i local a temes de salut mental, perquè es pugui proveir a la població d’una atenció professional especialitzada, de qualitat i càlida, ja que la cobertura privada és d’un cost generalment inaccessible; a més, és molt important fer seguiment als pacients si s’absenten de les teràpies. També el tractament farmacològic, en el seu cas, necessita de cobertura pública ja que són medicaments d’alt cost per ser assumits per joves sense feina, sobretot en famílies de sectors socials amb escassos recursos econòmics, com són la majoria.
Destacable és la participació de la família durant el teu procés de recuperació emocional. és la que ha de proveir-te de l’afecte i la cura necessaris per la millora continuada. En cas d’absència de nucli familiar favorable, és
indispensable recórrer a amistats i xarxes socials que puguin oferir-te acompanyament durant el procés de recuperació. També és important participar en activitats que et permetin interactuar amb altres persones, on puguis abordar el tema de la salut mental sense cap estigma, i així crear xarxes amb persones que han passat pel mateix, fins i tot amb altres joves que lliuren aquesta batalla en soledat.

I recorda que, com diu Matt Haig: “Els problemes de salut mental no defineixen qui ets. Són quelcom que experimentes. Camines sota la pluja i sents la pluja, però no ets la pluja”