Norelis Álvarez

“La resiliència és l’art de navegar en els torrents, 

la capacitat de ser feliç fins i tot quan tens ferides a l’ànima”. 

La resiliència fa que "cap ferida sigui un destí". 

Boris Cyrulnik

                Adoptat de l’anglès resilience i derivat etimològicament del llatí «resilio/resilire», que es refereix a la idea de tornar enrere amb un salt. Aquest terme va ser emprat originalment en la metal·lúrgia i l’enginyeria, per designar les característiques de certs materials per resistir un impacte i tornar al seu estat original, després va ser adoptat per les ciències socials i ha ressonat durant els darrers anys com una habilitat d’enfrontament fonamental que requerim en temps de crisi.

Què és la resiliència?

                El neuròleg i psiquiatra francès Borys Cyrulnik, la defineix com la capacitat d’«iniciar un nou desenvolupament després d’un trauma». Edith Grotberg (1995), la defineix  com la capacitat humana universal per «fer front a les adversitats de la vida, superar-les i ser transformat positivament per elles». No es tracta només de tenir l’habilitat d’afrontar la dificultat, ni només de superar-la sinó, a més, de deixar-se transformar i experimentar un creixement a partir d’aquesta experiència. L’adversitat ens pot deixar cicatrius, però és a les nostres mans l’escollir com les percebrem i incorporarem al nostre nou jo.

                Destaca el plantejament que fa Stefan Vanistendael (1993), la entén, no pas com un rebot, una cura total ni un retorn a un estat anterior sense ferides, sinó com l’obertura vers un nou creixement, una nova etapa de la vida en la qual la cicatriu de la ferida no desapareix, però sí que s’integra en aquesta nova vida en un altre nivell de profunditat. 

                A la nostra Llatinoamèrica, marcada per la violència, la migració forçada en alguns països i la recepció de migrants a d’altres, els constants canvis polítics, desastres naturals i més recentment la pandèmia de la Covid-19 que ha deixat la majoria de la nostra població en situació de «dol complicat», fruit de les múltiples pèrdues experimentades, definitivament ser resilients no vol pas dir que no ens afecti l’adversitat, sinó que fins i tot quan s’ha viscut o s’està vivint en situació de risc, d’exclusió, o fins i tot s’ha experimentat un esdeveniment traumàtic de qualsevol mena, puc identificar factors interns i externs sobre els quals em puc recolzar i reconèixer, a més, oportunitats de creixement en aquesta situació.

                És a dir, que puc enumerar no només les meves pèrdues, sinó també els aprenentatges que he obtingut en travessar aquest moment de la meva història personal i social, i aconsegueixo integrar-los per crear una nova normalitat a la meva vida.

Una habilitat innata o adquirida? Com s'enforteix?

                La resiliència s’aprèn al llarg de la vida, tenint les seves bases fonamentals en la infantesa, en el vincle d’aferrament segur, en la fonamentació d’una sana autoestima, que és fruit de sentir-se protegit, estimat i acceptat com a persona, i en l’adquisició i pràctica de recursos interns. A Canadà, he entès que a aquelles persones que durant la seva infantesa i adolescència se’ls ha donat tot allò que desitgen, sense exigir-los-hi cap esforç superior; aquells que s’han acostumat a comptar amb les facilitats d’un país amb una alta qualitat de vida, tenen més dificultats per identificar recursos interns, per afrontar i superar l’adversitat quan arriba.

                Ser resilients, en aquest sentit, ens fa sobreposar-nos a la dificultat o al trauma sabent que podem cercar alguna altra solució, que podem aprendre noves mirades al problema i enfortir noves habilitats d’afrontament.

                Vull, a més, deixar clar que cap extrem fa bé, ni el desgast del «múscul emocional» ni l’absència total d’exercitar-lo, entenent aquesta analogia com l’adquisició i pràctica d’estratègies d’enfrontament emocional sa. Així, tant la mancança d’establir un vincle d’aferrament sa durant la infantesa, com també la sobreprotecció impedeixen desenvolupar les nostres habilitats de resiliència. Per exemple, el nen o nena a qui no se li permet de cometre errors i aprendre’n, assumir riscos i reflexionar sobre les conseqüències, serà un adult amb moltes pors, manca d’autoregulació i locus de control intern.

                Podem concloure en aquest punt que la resiliència és una habilitat que s’adquireix i enforteix al llarg de la vida a través de l’enfortiment consistent de la nostra autoestima, la independència, l’establiment de relacions sanes, la creativitat, el sentit de l’humor i la introspecció.

Com SER més resilient?

                Comença per enumerar les adversitats que has trobat pel camí, podries tenir en compte moments que t’han marcat a la vida, o podries només considerar aquells esdeveniments particularment desafiants durant aquests darrers tres anys.

                Identifica els teus recursos personals. Com vas aprendre les teves habilitats de resiliència? De quina manera has superat situacions adverses en el passat? T’han sigut útils aquestes habilitats per afrontar els reptes de la vida?

                Una persona resilient accepta la realitat tal com és. Si et trobes navegant enmig d’una tempesta i tu ets un vaixell de paper, entendràs que el repte no és només la condició externa (la tempesta) sinó que requereixes enfortir el material amb què estàs fet, potser tinguis més possibilitats de superar-la si estàs fet d’acer, és a dir, si comptes amb capacitat d’afrontar i superar l’embat de les onades de la vida amb coratge i sense sucumbir davant la condició interna.

                Quan ens enfrontem a l’adversitat és fonamental reconèixer el que tinc sota el meu control i el que no tinc sota el meu control. Ambdues són part de la realitat, però únicament puc incidir en una: la que està sota el meu control i aquesta llista és senzilla: els meus pensaments, les meves emocions, les meves decisions i les meves accions.

                Ser resilient no significa que no siguem capaços de sentir estrès, pressió o no tenir conflictes, però significa que puc fer-me conscient dels meus pensaments catastròfics i escollir pensaments alternatius que m’ajudin a generar una visió optimista, essent capaç de reconèixer que tot és per bé i que de la dificultat en resulta sempre un aprenentatge que em construeix. Et convido a enumerar al menys tres coses que has après de TU MATEIX els darrers tres anys.

                A part d’abraçar la realitat i flexibilitzar el pensament, un altre recurs indispensable per al desenvolupament de les habilitats de resiliència és la capacitat d’aprendre permanentment a gestionar les meves emocions. Quan vivim una circumstància difícil o un esdeveniment estressant, la majoria normalment experimenta diferents emocions, per exemple: por intensa, molta tristesa o una gran desesperança. El cervell humà compta amb estructures destinades a la preservació de l’espècie i dispara respostes automàtiques d’alerta per afrontar, fugir o paralitzar-se davant situacions de risc. Aquestes, a més, generen una sèrie de reaccions fisiològiques: el nostre cor s’accelera, la nostra respiració esdevé més superficial fins al punt que sentim que no podem respirar, tenim tensió muscular, mal de cap, malestar estomacal, etc. És natural experimentar totes aquestes sensacions durant un breu període de temps després de l’esdeveniment estressant; no obstant, si aquestes reaccions es mantenen durant un període llarg de temps, poden arribar a interferir en la nostra vida diària, a casa nostra, a la nostra vida social, o a la feina. Si seguim en continuïtat amb la llista d’esdeveniments adversos que hem iniciat uns quants paràgrafs enrere, aquest serà el moment per identificar les nostres emocions més recurrents de la darrera setmana, el darrer mes, el darrer any o els darrers tres anys. Serà interessant aquest balança. Ànims! 

                Finalment, enumera les teves benediccions. Cada història personal és única i cadascú escull on posar el focus d’atenció en explicar-la: en el cop (trauma, pèrdua, abandonament) o en què vaig decidir fer-hi. La gratitud és, si es vol, una de les actituds més sanadores i que, segons la psicologia positiva, marca la diferència entre desenvolupar una depressió o fer-nos resilients. Escull la gratitud, escriu en aquesta agenda al final de cada dia tres coses per les quals donar gràcies, veuràs com el teu cervell floreix i el teu rostre s’il·lumina.

                El riu flueix entre pedres i desviaments, sempre flueix, com tu, perquè després de l’adversitat, hi ha esperança!