Déu té un somni
DÉU TÉ UN SOMNI
Manifest de l’Assemblea del Poble de Déu
Macroecumenisme
En la primera Assemblea del Poble de Déu, celebrada a Quito, Equador, en ocasió dels polèmics 500 anys, el 1992, es va llançar aquest manifest. En la seva utòpica senzillesa i en la seva apassionada esperança, diu el que aquestes Assemblees del Poble de Déu volen ser: una mobilització macroecumènica; un anar-se trobant en diàleg, en solidaritat, en lluites comunes i en somnis, la gent amb fe i compromís de la nostra Pàtria Gran, l’Abya Yala.
Les diferents esglésies cristianes, les religions índies i les religions afroamericanes, en un macroecumenisme que respecta les respectives identitats i suma al mateix temps la consciència comuna de ser aquesta Pàtria Gran i l’opció comuna per als pobres en es processos d’alliberament.
Aquest somni, que és un deure, que és la nostra vida, és el propi somni de Déu per a la nostra Abya Yala.
Aquí, a l’Equador, a la meitat del nostre Continent, estem reunits 486 germanes i germans de 20 països de la Pàtria Gran – indígenes, negres, mestissos, blancs -, acompanyats per germanes i germans de l’Àfrica, l’Amèrica del Nord, Àsia i Europa. És la primera Trobada Continental de l’Assemblea del Poble de Déu. Som creients de moltes confessions cristianes (evangèlics, catòlics, moravians), i membres de religions indígenes i negres: laiques i laics, pastors, pastores, sacerdots, religioses, religiosos i bisbes. Una humil però joiosa i prometedora confluència de germanes i germans, que testimonien la seva fe en el Déu de la Vida i compromesos amb el caminar alliberador dels nostres pobles. En el context polèmic del Vè Centenari, sense la més mínima pretensió de contestar altres veus, volem contribuir, enfortits pel Déu de la Vida, a la memòria i el compromís alternatius d’aquesta data que ens convoca. Aquest primer encontre ens ha sorprès a tots, i s’ha desbordat a si mateix. No podem escriure un document final, tancant en poques pàgines la riquesa de l’experiència de Déu i dels desafiaments d’una recerca comuna que hem conviscut en aquests cinc dies lluminosos. Volem simplement donar testimoni d’algunes vivències més grans, per alegria i estímul d’altres moltes germanes i germans del Continent i del Món, amb qui caminem en solidaritat.
DÉU SEMPRE ÉS MÉS GRAN. Hi ha veritablement un únic Déu, de tots els homes, i més enllà i més a prop de tots ells, Pare i Mare de tots nosaltres, viscut en la diversitat de les expressions religioses de les diferents cultures i trobat en la natura, en el propi cor i en els processos de la història. Aquest Déu és el nostre Déu. La nostra fe se’ns ha descobert i volem proclamar agraïts, aquest descobriment.
DÉU TÉ UN SOMNI. I aquest somni coincideix, complementant-nos, amb els millors somnis de totes les persones i de tots els Pobles: la Vida, en el temps i més enllà de la mort, la Pau de la Justícia, la Llibertat de la diversitat, la Unitat de la família humana, en un sol Món sense primer ni tercer, dins de la Llei suprema de l’Amor. I aquest somni és el nostre somni. I aquí hem reafirmat el dret dels nostres pobles a tenir un somni d’aquesta utopia que pot i ha de convocar a la coherència quotidiana, a la resistència i a l’organització, incendiant, contra la nit, la nostra esperança.
EL POBLE DE DÉU SON MOLTS POBLES. Totes aquelles persones, comunitats i Pobles que assumim aquest somni-projecte de Déu, som el Poble de Déu. Cap religió, cap església, pot atorgar-se l’exclusivitat de ser aquest poble. S’exclouen, això sí, del Poble de Déu tots aquells i aquelles que es neguen a assumir aquest somni de Déu i del seu Poble, servint els déus del capital, de l’imperialisme, de la corrupció i de la violència institucionalitzada. Per aquest culte idòlatra, en la nostra Amèrica i en tot el Tercer Món, cada vegada són més els pobres i cada vegada són més els empobrits. En el nostre continent, després de tantes condemnacions i prepotències religioses, volem proclamar aquesta realitat majoritària que s’expressa, sobretot, en les religions indígenes, en les religions afroamericanes i en les diverses confessions cristianes. Les cristianes i els cristians presents en aquesta trobada ens sentim profundament cridats a la conversió. Públicament, en nom de milions de germans i germanes que senten com nosaltres, i per suplir, potser, l’omissió oficial de les nostres esglésies, demanem perdó als Pobles Indígenes i als Pobles Negres de casa nostra mateix, tantes vegades condemnats com a idòlatres i secularment sotmesos al genocidi i a la dominació.
EL VERITABLE ECUMENISME ÉS MÉS GRAN QUE L’ECUMENISME, perquè l’Oikumene és tota la terra habitada. En aquesta primera trobada de l’Assemblea del Poble de Déu hem experimenta que, a més d potenciar cada dia més l’ecumenisme entre les esglésies cristianes, hem d’obrir-nos al macroecumenisme. Una paraula nova per expressar una realitat i una consciència noves. Fil conductor de tota la trobada, és el tema central de debats, confluències, tensions, recerques i esperances. És un ecumenisme que té les mateixes dimensions universals del Poble de Déu. En aquest descobriment hem començat a despullar-nos dels nostres prejudicis i hem abraçat amb molts més braços i molts més cors el Déu únic i més gran. Moltes llengües, cants, símbols, gestos – amb les ànimes i els cossos en dansa i en adoració – ho testimonien i ho celebren.
DÉU I EL SEU POBLE FEM LA HISTÒRIA. Tots nosaltres, ja de sempre, participem en les lluites i organitzacions indígenes, negres, camperoles, obreres, de dones, sindicals, polítiques i del moviment popular en general. Però en aquesta trobada i precisament per reconèixer-nos Poble de Déu en aquesta Abya Yala, la nostra Pàtria comuna, renovem el nostre compromís amb totes les lluites del continent: en l’afirmació de la identitat indígena, negra i mestissa, en el projecte popular de la conquesta de la terra i de la vida digna per a tots, sense oligarquies privilegiades i sense majories marginals; en la lluita organitzada, no solament dels nostre Pobles del Tercer Món, i en la intersolidaritat amb tants germans i germanes del Primer Món, contra l’ordre mundial del capitalisme alternativa dels processos amb què els nostres pobles construeixen l’altra democràcia, la de les filles i els fills de Déu, agermanats entre si.
NO LLANCEM UN DOCUMENT; FEM EXULTANT INVITACIÓ. Amb el Popol Vuh, llibre sagrat dels Maies, cridem: “Que tots s’aixequin, que tots siguin convocats, que ningú quedi enrere. Que es faci clar ja”. Amb la veu negra del pastor Martín Luther King cantem: “Tinc un somni: un dia tots respectaran la dignitat i el valor de la persona humana”. I per la veu alliberadora de Jesús de Natzaret, que la fe cristiana acull com a presència encarnada de Déu, reconeixem que “aquestes coses noves ja comencen a succeir”, i per això, malgrat tants signes de misèria o de mort, ens redrecem, units i aixequem els caps al sol i al vent de la Pàtria Gran, perquè “el nostre alliberament és cada vegada més a prop”.
L’ASSEMBLEA DEL POBLE DE DÉU CONTINUA LA SEVA MARXA. Nosaltres, veus d’Amèrica amb altres moltes veus, mans de l’Afroameríndia amb altres moltes mans, somnis del somni de la nostra Abya Yala, signem ara aquesta invitació fraterna que tantes germanes i germans han signat, durant aquests 500 anys d’invasió i de resistència, amb el segell més gran de la pròpia sang.