Diàleg entre cultures, pau entre religions
DIÀLEG ENTRE CULTURES, PAU ENTRE RELIGIONS
PILAR CLARET I NONELL
Gran part de la història de la humanitat s’ha desenvolupat entorn de l’intent “d’uns quants” per reduir la diferència “de molts”. El tot just estrenat tercer mil•lenni no n’és una excepció. Perquè, malgrat la nostra consciència de formar part d’un món on la interculturalitat és una realitat cada dia més forta, l’experiència d’un veritable diàleg entre aquestes cultures encara ha de començar. En el fons de la qüestió hi traspua la incapacitat de les cultures dominants per fer possible les condicions necessàries perquè es doni el trobament, les quals s’hauran de fonamentar sempre en aquella igualtat que s’arrela en la “no-indiferència”, en “el respecte i la valoració de les diferències” i en la “solidaritat amb la desigualtat”.
La interculturalitat, entesa com aquell espai humanitzador on els homes i dones de cultures diferents poden esdevenir ells mateixos amb els altres, implica l’acceptació i la valoració de la religió, la qual sustenta la majoria de les cultures. Cal només fer una ullada a la importància dels seus mites fundacionals, per adonar-se de fins a quin punt la religió n’és un element constitutiu.
Aquest diàleg intercultural i interreligiós, però, és una tasca costosa i difícil. El nostre present ens mostra amb gran insistència que, quan no hi ha una clarificació d’allò que les distintes cultures i religions entenen per veritat, es fa molt difícil, per no dir impossible, un diàleg constructiu. Perquè, què i com es pot dialogar si no es creu que s’està a la recerca de la mateixa veritat?
Tota aproximació al diàleg interreligiós fet des del marc de la pròpia cultura necessita una doble reflexió: (1) Aprofundir en l’acceptació de l’existència de la veritat, perquè el diàleg interreligiós només té sentit si els qui dialoguen creuen que hi ha una Veritat que es pot aprofundir conjuntament (d’altra manera el diàleg es tornaria instrument de dominació); (2) Prendre consciència de la manera com cadascú se sent posseïdor d’aquesta veritat, perquè creure’s dipositari de la veritat d’una manera absoluta, no només tanca la porta al diàleg, sinó que és un camí segur cap al fonamentalisme més intolerant.
La història de les relacions entre les religions ha estat moltes vegades motiu de conflictes i rivalitats. Només al segle XX la situació va començar a donar els primers senyals de canvi. Mentre que, lentament, es prenia consciència de la inoportunitat dels enfrontaments, s’anava fent un moviment paral•lel de l’oportunitat de la sintonia i el diàleg. La tecnologia i les ciències de la comunicació hi han tingut un gran paper a l’hora de posar en contacte cultures i religions que havien viscut d’esquena durant segles. Lentament, s’ha anat entenent que la fidelitat a la pròpia identitat no exclou un reconeixement respectuós dels valors espirituals i morals de les distintes religions. Cal reconèixer i lloar el coratge i els esforços d’aquells que avui no defalleixen en el camí vers el reconeixement i la valoració del “vosaltres” per poder construir, en un dia no molt llunyà, un “nosaltres” nou i fecund, fruit de l’Esperit que es vessa sobre tots els homes i dones que cerquen Déu amb sinceritat de cor.
Els homes “religiosos” hem necessitat molta conversió del cor per poder acceptar l’existència d’una Veritat que és per a tothom, i que ningú no por pretendre tenir-la tota ni monopolitzar-la. Ens cal no defallir gens en la utopia de pau i d’entesa entre les religions. El camí és llarg, però esperançador. El diàleg interreligiós ens ha de permetre ser més coneixedors els uns dels altres, estar més arrelats en la pròpia fe que aprèn a acollir sense pors,ser més fecunds en els intercanvis de les pròpies experiències interreligioses i estar més disposats a establir cordials relacions humanes entre les distintes tradicions religioses. Només així podrem esdevenir signes creients de pau i de fraternitat en un món on les divisions, els odis, els fonamentalismes i les guerres esquincen tothora qualsevol intent de veritable fraternitat.
El repte és dur i no gens fàcil. El podrem afrontar si, en la recerca del Sagrat, sabem dialogar per compartir la nostra experiència religiosa, i aprendre a enriquir-nos amb tot allò que de bo i veritable hi ha en les vertaderes vivències espirituals dels de les altres religions.
D’aquesta manera, podrem fer experiència del Déu que sempre surt a l’encontre de qui cerca la Veritat i respon amb tendresa a les exigències de la pròpia consciència.
PILAR CLARET I NONELL
Directora del CEVRE
Col•laboradora de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós