Diccionari del nou ordre mundial

Eduardo Galeano

Apartheid. Sistema original d’Àfrica del Sud, destinat a evitar que els negres envaeixin el seu propi país. El Nou Ordre l’aplica democràticament contra tots els pobres del món, sigui quin sigui el seu color.

Bandera. Conté tants estels que ja no queda lloc per a les barres. Japó i Alemanya estudien dissenys alternatius.

Comerç, llibertat de. Droga, estupefaent prohibit als països rics, que aquests venen als països pobres.

Consum, societat de. Prodigiós envàs ple de no res. Invent d’alt valor científic que permet suprimir les necessitats reals mitjançant l’oportuna imposició de necessitats artificials. Malgrat tot, la societat de consum genera resistència a les regions més endarrerides (Declaració de don Pampero Conde, nadiu de Córdoba, Uruguai: “Per a què vull fred, si no tinc sobretot”).

Despeses, càlcul de. S’estima en 40 milions de dòlars la despesa mínima d’una campanya electoral per a la presidència dels Estats Units. Als països del sud, la despesa de fabricació d’un president resulta considerablement més reduïda, degut a l’absència d’impostos i el baix preu de la mà d’obra.

Creació. Delicte cada vegada menys freqüent.

Cultura universal. Televisió.

Desenvolupament. A les serres de Guatemala: “No es necessita matar tothom. Des de 1982, nosaltres vam donar desenvolupament al 70% de la població, mentre vam matar el 30%” (General Héctor Alejandro Gramajo, exministre de Defensa de Guatemala, recentment graduat en el curs de Relacions Internacionals de la Universitat de Harvard. Publicat a Harvard International Review, edició de primavera de 1991).

Deute extern. Compromís que cada llatinoamericà contrau en néixer, per la mòdica suma de dos mil dòlars, per a finançar el garrot amb què serà colpejat.

Diner, llibertat del. Diu del rei Herodes solt enmig d’una festa infantil.

Govern. Al sud, institució especialitzada en la difusió de la pobresa que periòdicament es reuneix amb els seus pares per a festejar els resultats dels seus actes. L’última Conferència Regional sobre la pobresa va revelar que ja s’ha aconseguit condemnar a la pobresa un 62,3% de la població llatinoamericana. La conferència va celebrar l’eficàcia del nou Mètode Integrat de Mesura de la Pobresa (MIMP).

Guerra. Càstig que s’aplica als països del sud quan pretenen elevar els preus dels seus productes d’exportació. L’escarment més recent va ser exitosament practicat contra Irak. Per a corregir la cotització del petroli va ser necessari produir 150 mil danys col.laterals, vulgarment anomenats “víctimes humanes”, a començaments de 1991.

Guerra freda. Ja hi era. Es necessiten nous enemics. Interessats, dirigiu-vos al Pentàgon. Washington DC, o a la comissaria del seu barri.

Història. El 12 d’octubre de 1992 el Nou Ordre Mundial va complir 500 anys.

Ideologies, mort de les. Expressió que comproba la definitiva extinció de les idees molestes i de les idees en general.

Impunitat. Recompensa que s’atorga al terrorisme quan és d’Estat.

Intercanvi. Mecanisme que permet als països pobres pagar quan compren i quan venen també. Una computadora costa avui dia tres vegades més cafè i quatre vegades més cacau que fa cinc anys (Banc Mundial, xifres de 1991).

“Life, American way of”. Mode de vida típic d’Estats Units, on es practica poc.

Mercat. Lloc on es fixa el preu de la gent i altres mercaderies.

Món. Lloc perillós. “Malgrat la desaparició de l’amenaça soviètica, el món continua essent un lloc perillós” (George Bush, missatge anual al Congrés, 1991).

Món, mapa del. Un mar de dues ribes. Al nord, pocs amb molt. Al sud, molt amb poc. L’est, que ha deixat de ser est, vol ser nord, però a l’entrada del paradís un cartell diu: complet.

Naturalesa. Els arqueòlegs han localitzat certs vestigis.

Ordre. El món gasta sis vegades més fons públics en investigació militar que en investigació mèdica (Organització Mundial de la Salut, dades de 1991).

Poder. Relació del nord amb el sud. Es diu també de l’activitat que en el sur exerceix la gent del sud que viu i gasta i pensa com si fos del nord.

Riquesa. Segons els rics, no produeix la felicitat. Segons els pobres, produeix quelcom força semblant. Les estadístiques indiquen que els rics són rics perquè són pocs, i les forces armades i la policia s’ocupen d’aclarir qualsevol possible confusió al respecte.

Verí. Substància que actualment predomina a l’aire, l’aigua, la terra i l’ànima.