Diguem la Veritat
Recuperem la nostra història

Oficina de Drets Humans, Arquebisbat de Guatemala

---

Què és el projecte de recuperació de la memòria històrica? Per què ho impulsa l’Església?

És una iniciativa eclesial i busca ser una aportació al procés de pau i reconciliació. És un esforç per realitzar una anàlisi objectiva de la violència política durant els últims 35 anys de guerra interna. Dit en altres paraules, es vol documentar què va succeir, segons els testimonis directes dels individus i les comunitats que sofriren la violència; i es vol donar una explicació, que ens ajudi a entendre per què els fets de violència tingueren lloc i per què varen ser de la manera què varen ser. La veritat de per què són elements clau de la il•luminació per poder construir una nació basada en la dignitat i la justícia de l’evangeli.

Com a Església, la nostra posició és autònoma. Per tant, la investigació serà imparcial, i per això pretén analitzar els tres actors principals de violència: l’exercit, els grups paramilitars i la guerrilla. La decisió d’impulsar aquest projecte no respon a interessos polítics ni ideològics, sinó a la necessitat molt sentida en la població de poder donar veu a les seves vivències de violència i dolor, recordant en veu alta els seus morts i trobar algun sentit al que va passar. De cap manera busca la venjança, sinó que parteix de la doctrina cristiana que ens ensenya que de la veritat neix la possibilitat del perdó, i del perdó la reconciliació.

El treball estarà coordinat a través de l’Oficina de Drets Humans de l’Arquebisbat (ODHAG), però la seva força és el fet de ser un projecte interdiocesà que és un reflex de l’Església Catòlica d’acompanyar el poble en el seu difícil caminar cap a la pau i la reconciliació.

El seu èxit dependrà de l’esforç de moltes persones: dels bisbes, religiosos i agents de pastoral, dels coordinadors diocesans i entrevistadors, de l’equip multidiciplinari de la ODHAG, i sobretot de totes les persones –catòliques i no catòliques- que amb els seus testimonis contribuiran a recuperar la memòria del que realment va passar.

Per què un projecte per recuperar la memòria històrica?

Els efectes de la violència política, d’una manera o altre, han tocat quasi tots els guatemalencs. Amb tot, per les característiques de la guerra i la por que ha provocat, la gran majoria de les víctimes directes han hagut de amagar el seu dolor, mantenir-se en silenci i viure les seves penes en la soledat. Aquesta situació produeix moltes i variades conseqüències negatives, entre les quals s’inclouen les dolències psicològiques i la desconfiança que fan impossible tornar a viure com a comunitats.

Amb aquest projecte es vol obrir un espai per poder recordar i compartir la memòria, per així començar a vèncer la por, trencar el silenci, revalorar l’experiència i les víctimes. Així portarem a la recuperació de les persones en la seva salut mental i a la reconstrucció del teixit social de les comunitats. Encara que el treball no tindrà un caràcter vinculat per a processos judicials, en un sentit profund és un projecte de dignificació i justícia.

Les mateixes circumstàncies han portat una persona o una comunitat a conèixer només la seva experiència particular, però no pot conèixer la de molts milers més. Així doncs, els projectes pretenen entreteixir les moltes històries individuals i separades per reconstruir una història a nivell nacional que doni sentit i dimensió social al que va passar. Pretén aportar elements que ajudin els diversos sectors de la societat a reflexionar sobre una història comuna perquè no es repeteixi mai més. Per això, l’informe que és produirà com un dels resultats del projecte, no es concep com un simple recull dels relats. Més aviat es proposa arribar a una interpretació dels fets buscant-ne les causes, per poder sobre aquestes bases identificar mesures per reparar els danys i prevenir que mai més tornin a passar. En aquest sentit és un projecte que pot ajudar a definir un nou camí per al futur del país.

Per què impulsar el projecte ara?

Ens trobem en un moment decisiu en el procés de negociacions de pau entre el govern i la URNG. S’han creat expectatives per poder firmar un acord de pau el 1995, raó per la qual és molt important que comencem a orientar una part de la nostra tasca cap als desafiaments que ens plantejarà la posguerra. Aquest projecte és una de les respostes a aquests desafiaments.

Com a part del mateix projecte de pau, les parts en conflicte acordaren establir una Comissió per a l’aclariment històric del passat, que tindrà amb prou feines sis mesos a partir de la firma definitiva de la pau, per investigar i informar sobre la violència política generada pel conflicte armat intern durant els últims 35 anys. La tasca que s’ha encomanat a la Comissió és de gran importància per al país, ja que d’alguna manera estarà produint la història oficial del que va passar. També és indubtable que afrontarà diversos obstacles, per exemple, el poc temps disponible per investigar un període tan llarg, la falta d’estructures instal•lades per dur a terme el treball i altres dificultats que naturalment sorgiran en el desenvolupament de la seva tasca.

Aquest període de la història se’ns presenta transcendental i irreversible, i és el moment apropiat per comprometre’ns en la construcció de la veritat, ajudar les víctimes i fer que els supervivents siguin escoltats amb fidelitat, per aconseguir la reconciliació de tots els guatemalencs.

En aquest context l’Església pot representar un paper important, pot estar present a tot el país, arribant fins als racons més apartats, per la confiança que ens té una gran part de la població, i per la nostra autoritat moral i la nostra autonomia.

No tindrem cap relació formal amb la Comissió de l’esclariment històric del passat. Però esperem que amb la qualitat i legitimat de aquest projecte, puguem ajudar a il•luminar el seu camí vers la veritat.

Com es realitza el treball?

El treball està pensat en quatre etapes, amb un calendari flexible segons les condicions de cada diòcesi. S’espera acabar el conjunt del treball en uns 12 o 18 mesos. La primera etapa és la preparació, durant la qual es formarà l’equip, és crearà l’organització, se’l capacitarà i llançarà una campanya massiva de publicitat per donar a conèixer el projecte per animar la població afectada a donar el seu testimoni. La segona etapa tindrà com a activitat central la recopilació dels testimonis per mitjà de l’estructura creada. En la tercera etapa els esforços es concentren en la integració i l’anàlisi de les dades. La quarta i última etapa es dedicarà al seguiment, o sigui, a tornar els resultats a les comunitats afectades i a la societat en general, i, possiblement, la realització d’activitats culturals i religioses que en ajudin a recordar i reflexionar sobre els efectes dels llargs anys de violència política a Guatemala.